El Govern espanyol va aprovar fa poques setmanes el Projecte de Llei de creació i creixement d’empreses, millor coneguda com Llei Crea i Creix. Aquest projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres ja ha estat remés a les Corts Generals para la seva tramitació parlamentària. La norma és una de les principals reformes del Pla de recuperació, transformació i resiliència, adreçada a impulsar a creació d’empreses a Espanya i facilitar el seu creixement i expansió. La millora en el procés de creixement empresarial és essencial, segons l’evidència recent, per augmentar la productivitat, la qualitat dels llocs de treball i la internacionalització. Amb aquest objectiu, la futura llei pretén reduir i agilitzar els tràmits i condicions per a la constitució d’una societat de responsabilitat limitada a Espanya, fomentar el seu creixement a través de la millora regulatòria, generalitzar l’ús de la factura electrònica, establir mesures per lluitar contra la morositat en operacions comercials i impulsar el finançament alternatiu potenciant mecanismes com el crowdfunding, la inversió col·lectiva o el capital risc. El projecte de llei consta de 16 articles agrupats en sis capítols, set disposicions addicionals, cinc transitòries, una derogatòria i cinc finals.
El citat projecte legislatiu vol que la creació d’una empresa sigui més fàcil, més ràpid i més barat. Conseqüentment, el projecte de llei de creació i creixement d’empreses pretén facilitar la creació d’una empresa, en reduir el cost econòmic i simplificar els tràmits per a la serva constitució. Amb aquest objectiu, el projecte de llei estableix la possibilitat de constituir una societat de responsabilitat limitada amb un capital social d’un euro (enfront de l’opció d’eliminar sense més el requeriment d’un mínim legal), eliminant el mínim legal de 3.000 euros establert fins el moment, permetent a les empreses utilitzar aquests recursos en usos alternatius. Aquest mesura permet a Espanya alinear-se amb gran part dels països del nostre entorn en els que no es requereix un capital mínim, afavorint d’aquesta manera l’emprenedoria. El projecte de llei exposa que, en la majoria dels països del nostre entorn en el que no es requereix un capital mínim, afavorint d’aquesta manera l’emprenedoria. El projecte de llei exposa que, en la majoria dels països no es requereixi un import mínim de capital per crear una societat de responsabilitat limitada, entre ells els Estats Units, Japó, Xina, Canadà, Índia, Mèxic, Rússia, Sud-àfrica o Regne Unit. Tampoc en 10 dels 27 Estats membres de la Unió Europea, entre ells, Irlanda i Països Baixos, i altres països amb una tradició llatina més similar a l’espanyola com França, Portugal i Itàlia. Així mateix, el projecte normatiu promou la constitució telemàtica d’empreses a través de la ventanilla única del Centro de Información y Redes de Creación de Empresas (CIRCE), que garanteix una reducció en els terminis per a la seva creació i un abaratiment de les despeses notarials i registrals. Ara bé, per a les societats de responsabilitat limitada amb un capital social inferior a 3.000 euros el projecte normatiu introdueix dues regles específiques amb el propòsit és el de salvaguardar l’interès dels creditors: la primera, que s’haurà de destinar a reserva legal almenys el 20% del benefici fins que la suma de la reserva legal i el capital social assoleixi l’import de 3.000 euros, i la segona, que en cas de liquidació, si el patrimoni de la societat fos insuficient per atendre el pagament de les obligacions socials, els s ocis respondran solidàriament de la diferència entre l’import de 3.000 euros i la xifra del capital subscrit.
D’una altra banda, el projecte de llei inclou mesures per avançar en la lluita contra la morositat en les operacions comercials, una de les causes que més incidència té en la liquiditat i rendibilitat de moltes empreses espanyoles, amb particular incidència en les pimes. Per això, s’estén l’obligació d’expedir i remetre factura electrònica en totes les relacions comercials entre empreses i autònoms, fet que garantirà una major traçabilitat i control de pagaments. Aquesta mesura, a més de reduir les despeses de transacció i suposar un avanç en la digitalització de l’operativa de les empreses, permetrà obtenir informació fiable, sistemàtica i àgil dels terminis efectius de pagament, requisit imprescindible per reduir la morositat comercial. Així mateix, s’estableix que les empreses que no compleixin els terminis de pagament de màxim 60 dies establerts en la Llei de lluita contra la morositat (Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials) no podran accedir a una subvenció pública o ser entitat col·laboradora en la seva gestió. A més, es crearà en el termini de sis mesos un organisme denominat Observatori Estatal de la Morositat Privada, que farà un seguiment i anàlisi de les dades dels terminis de pagaments i promourà bones pràctiques per a la liquidació de les factures en les operacions B2B.
El projecte legislatiu inclou altres mesures per afavorir el creixement de les empreses i entre elles vol millorar l’eficiència del marc regulatori de les activitats econòmiques en simplificar la legislació existent, eliminar regulacions innecessàries i establir procediments més àgils. A més, modifica la Llei de mesures d’alliberament del comerç, ampliant el catàleg d’activitats econòmiques exemptes de llicència. S’incorporen al llistat de la normativa bàsica estatal les activitats que hagin estat considerades innòcues per al menys una comunitat autònoma. També habilita a la nova Conferència sectorial de millora regulatòria i clima de negocis per elaborar una nova ordenança tipus per a l’exercici d’activitats comercials minoristes i la possible adopció d’altres en col·laboració amb altres conferències sectorials. Així mateix, es modifica la Llei de garantia d’unitat de mercat per reforçar la cooperació entre les diferents administracions públiques i els mecanismes de protecció d’empreses i consumidors enfront de mesures que no respectin els principis de proporcionalitat, necessitat i eficàcia.
El Projecte de Llei Crea i Creix aspira a reforçar el finançament de les empres –el que serà molt necessari si es permet constituir societats limitades amb només un euro de recursos propis– i incorpora mesures per millorar els instruments de finançament del creixement empresarial alternatives al finançament bancari, com el crowdfunding o finançament participatiu, la inversió col·lectiva i el capital risc. En l’àmbit del crowdfunding, la futura Llei Crea i Creix vol adaptar la regulació nacional a la normativa europea, introduint més flexibilitat perquè aquestes plataformes prestin els seus serveis a Europa. A més, intenta reforçar la protecció dels inversors i permet la creació de vehicles per agrupar als inversors i així reduir despeses de gestió. Per ampliar l’univers de projectes empresarials elegibles s’eleven els llindars dels imports permesos per projecte finançat i per inversor. Igualment, el projecte normatiu aspira a impulsar la indústria del capital risc, ampliant el tipus d’empreses en les que poden invertir aquestes entitats, incloent empreses financeres amb un alt component tecnològic. Així mateix, el projecte legislatiu amplia les figures reconegudes per a fons tancats, incloent estructures d’àmplia trajectòria en altres països del nostre entorn. Es tracta de fons de deute que poden invertir en préstecs, factures o efectes comercials, contribuint i millorant el finançament empresarial de companyies que hagin vist deteriorada la seva estructura financera com a conseqüència de la pandèmia.
Val la pena destacar que, en la seva exposició de motius, el projecte de llei afirma que la creació d’empreses i el seu creixement tenen un paper fonamental en el procés de creixement econòmic i en l’augment de la productivitat aportant valor afegit a tots els sectors de l’economia. L’augment de la grandària empresarial i l’impuls a l’emprenedoria són assenyalats pels diferents estudis com un dels factors clau per incrementar el creixement potencial d’Espanya i reduir la intensitat de les fluctuacions cícliques, reforçant el teixit econòmic i social i la resiliència a llarg termini del país. En aquest context, el present projecte té per objecte millorar el clima de negocis, impulsar l’emprenedoria i fomentar l’augment de la grandària empresarial, així com el desplegament de xarxes de col·laboració i interacció.
Així mateix, l’exposició de motius diu que, dins d’aquest procés evolutiu, les dues fases més crítiques són el naixement i el creixement de les empreses. Una de les debilitats estructurals de l’economia espanyola està relacionada amb les despeses aparellats a la creació de noves empreses i amb els obstacles i desincentius als que s’enfronten les petites i mitjanes empreses per créixer. Entre aquests obstacles per créixer es troben barreres regulatòries i administratives, errades en el mercat únic o l’existència de males pràctiques en el pagament a proveïdors. Aquestes últimes resulten particularment oneroses per a les petites i mitjanes empreses, que pateixen la pressió sobre la seva liquiditat i sobre la seva capacitat per a fer créixer el seu negoci. A més, assegura que els estudis acadèmics alerten del risc que suposa la falta de liquiditat per a les petites empreses: quant més petita és la seva estructura, més sensibles es mostren als problemes econòmics i financers, fet que les condemna, en molts casos a la seva desaparició. Una menor grandària es tradueix en menor capacitat per finançar-se i per resistir tensions de tresoreria; per tant, els efectes de la morositat es fan més evidents per a les petites empreses que per a les més grans. La incertesa que genera aquesta situació també condiciona la seva capacitat de creixement i de general llocs de treball estables i de qualitat.
Malgrat tot, opino que l’opció de fixar l’import mínim legal en una quantia simbòlica d’un euro no és una bona idea des del punt de vista de les finances operatives ja que obliga a l’empresa a finançar-se exclusivament amb finançament aliena. Una regla fonamental de l’estructura financera de les empreses és que ha d’existir sempre un equilibri; les masses que formen el patrimoni net i el passiu exigible han de guardar una determinada proporcionalitat en funció a l’activitat i dimensió de l’empresa, fet que suposa una adequada relació entre finançament pròpia i aliena. A més, ha d’existir una adequada proporció entre els recursos aliens a curt i llarg termini en funció de l’operativa de l’empresa. Per tant, en el balanç les inversions d’immobilitzat han d’estar sempre finançades amb recursos permanents i mai amb recursos a curt termini. Convé recordar que perquè un empresa pugui dur a terme la seva activitat operativa és imprescindible comptar amb uns recursos propis suficients que li permetin finançar tot el seu actiu no corrent (actiu immobilitzat) i que li sobri suficient capital per tenir un fons de maniobra amb el qual pugui sufragar una part important del seu actiu corrent. Conseqüentment, perquè una empresa tingui una correcta estructura financera és necessari que existeixi un equilibri entre les inversions de l’actiu i el finançament del passiu. És a dir, ha d’existir una bona correlació entre les fons de finançament i les inversions de l’actiu de forma que no es puguin produir situacions de crisi per manca de finançament.
