Durant la visita de Richard Nixon a Pequín el 1972, aquest li va preguntar al primer ministre xinès Zhou Enlai la seva valoració sobre la Revolució Francesa. La resposta de Zhou va ser que «era encara massa aviat per a valorar l’impacte». Aquesta resposta va passar a formar part de les frases llegendàries, com a objecte de mofa primer, però també com a exemple per a emfatitzar la particular habilitat dels xinesos a fer ús de la retrospectiva.
En mercats, i especialment per als que tenim la infinita dissort d’haver de parlar constantment sobre el futur, la pràctica de la retrospectiva pot arribar ser molt útil. No en un sentit xinès, per descomptat, si no com aquest art que consisteix a repassar els càlculs i projeccions que un hagi pogut realitzar, per a després contrastar-los amb el que realment ha acabat succeint. Quin és el sentit? Una coincidència acceptable situarà la teva metodologia (i per tant, les teves prediccions) en un nivell que d’ara endavant serviran com a preparació d’un succés futur. En canvi, una discordança entre el calculat i l’ocorregut, simplement, han de portar-te a replantejar tot el que estàs fent.
En la meva particular realització de tal exercici, vaig publicar un article el 2017, titulat: ‘L’Índia. L’última gran oportunitat d’inversió’ en el que explicava i dissertava sobre els punts clau d’aquesta afirmació. Com a informació addicional, permetin-me enriquir-los amb aquestes breus dades: Des d’aquest precís dia de la publicació, l’índex Sensex Índia ha pujat un 163%. El S&P ha pujat un 120%. Europa ha crescut un 21,7%, mentre que la Xina s’ha enfonsat un 33%.
Doncs bé. Si consideren que aquesta raonable concordança entre el calculat i l’ocorregut ha tingut lloc, això ha de servir perquè les nostres noves projeccions ens guiïn en les nostres decisions. En aquest sentit, els diré que en el document d‘’Opinió Corporativa: Outlook 2024’ publicat a la web d’Andbank, trobaran, com cada mes, una actualització de la nostra visió sobre el mercat de l’Índia. Un mercat per al qual mantenim una visió favorable de llarg termini, sostinguda pels següents arguments:
• Enfocament de l’administració en la millora i avanç d’infraestructures: Assignació del 3.3% del PIB a projectes de capital només en aquest any fiscal.
• Augment en més d’un 40% en extensió de xarxa de carreteres en l’última legislatura i mitja. En el cas d’autopistes, l’increment de la xarxa ha estat del 100%.
• Inversió i modernització de la xarxa ferroviària, aconseguint ja dos anys consecutius sense accidents mortals (primera vegada en la història).
• Aquesta facilitació en el moviment i maneig de mercaderies, provocarà un augment de la participació de la indústria en el PIB, des del 15% fins al 20% en un espai de temps relativament breu.
• Els projectes actuals de millora en infraestructura amb altament diversos: 1) L’Índia Garland Project (autopistes d’entre 4-8 carrils). 2) Garland of the Sea: Corredors ferroviaris entre els principals ports i 3) UDAN Regional connectivity: Corredors aeris operacionals que augmentaran des dels 71 actuals als 140.
• La demostrada hipòtesi econòmica que afirma que les infraestructures ajuden a dinamitzar l’economia per la via de l’augment en productivitat, queda patent amb l’actual càlcul d’estalvi logístic. Segons càlculs de l’administració, aquestes obres serviran per a reduir els costos per logística des del 16% del PIB al 8%. Els beneficiaris seran les empreses, i els índexs.
• Trajecte per transport rodat entre Delhi i Mumbai es retalla un 50%.
• Aquestes infraestructures viàries (autopistes) tenen incorporades en paral·lel vies de fibra òptica i ductos per a gas i petroli.
• L’esforç realitzat està donant resultats visibles: En el World Bank’s Logistic Performance rànquing de l’abril passat, l’Índia ha millorat des del lloc 54 al 38. Una millora similar en el subíndex d’infraestructura, per al qual el *WB espera Índia se situï en el lloc 25 en 2030.
• l’Índia s’ha fixat seguir els models de la Xina i Corea del Sud.
Espero que aquesta feliç concordança torni a materialitzar-se.
