Akiba, una banda d’electropop/synthwave amb elements visuals captivadors, va ser formada per Chris Aguilar, guanyador del concurs televisiu Popstars, esdevenint l’únic andorrà en assegurar-se una victòria en un programa de televisió internacional i amb un contracte discogràfic amb Sony Music. Format com a cantant al Conservatori Eastman de Nova York, l’artista s’uneix a Héctor Pérez, un talentós professor de música llicenciat en interpretació, recerca musical i composició.
–Fa unes setmanes del llançament del seu EP, ‘Neon Lights’. Què ens poden explicar sobre ell?
–Representa la culminació de molts anys de treball dur, de dedicació i de col·laboració amb talents com Alejandro Gonzales, Marc Mas, Pere Revert, Alondra, Valerie i Miguel Espinosa, entre d’altres. A més, el procés creatiu també va implicar una planificació meticulosa, una promoció pròpia i un esforç col·laboratiu d’altres professionals com Ana Garcia, Rebecca Salcedo, Xavi Capdevilla o Borjas Sanchez. Estàvem eufòrics i increïblement honorats de veure el suport que vam rebre de tots els que van assistir i van omplir el teatre el dia del llançament. Ens encanta sentir els comentaris de la gent que escolta les nostres cançons i esperem que les paraules, les melodies i la música moguin els nostres oients.
–Quins tipus de sons hi podem trobar?
–El so distintiu d’Akiba, influït per la música comercial japonesa dels anys 80 i 90, synthwave i pop, amb tocs de rock, música simfònica, xiptune i city pop, pretén aportar una perspectiva fresca a l’escena musical andorrana. Actualment, ens trobem a l’estudi produint dues noves cançons que planegem llançar molt aviat. Aquells que van assistir a l’estrena del nostre EP van tenir l’oportunitat d’escoltar la primera interpretació en directe d’una d’aquestes cançons que estem produint, anomenada Fighting for Freedom.
–Parlem de les cançons. Com les definirien?
–Cada una d’aquestes cançons té el seu propi so i el seu propi propòsit. Algunes tenen missatges bastant clars, com per exemple I’ll Be There, una versió anglesa d’una cançó de Nadal que vam escriure en català el 2021 anomenada Tornaré, la qual ens va permetre guanyar el concurs de cançons de Nadal de RTVA. Per altra banda, Dream Lover la vaig escriure fa 10 anys a Àustria i Hèctor va prendre les paraules i la melodia, transformant-la en una cançó completament nova. Neon Lights coqueteja amb els aspectes encantadors i eteris de l’enamorament i, finalment, Slow Down pot ser vista com una conversa amb el teu jo interior i la importància de frenar i no deixar-se aclaparar pel dia a dia.
–I quin dirien que és el missatge o concepte que abraça tot l’EP?
–Ens agradaria pensar que el missatge que Neon Lights envia al món és positiu. Actua com un mirall cap a les coses que l’Hèctor i jo hem viscut a les nostres vides i a la nostra manera. Ens agrada que els nostres oients interpretin les seves cançons segons com ho creguin, però, tot i això, els convidem a inspeccionar-se a si mateixos en les profunditats interiors dels seus sentiments i pensaments.
–Fer-se un nom en aquesta indústria no és fàcil.
–Quan vaig guanyar Popstars, vaig tenir l’oportunitat de viure molts dels meus somnis com signar amb Sony Music, produir un àlbum, fer gires, sortir a la portada de revistes, etc. La part fosca de tot això va ser que la discogràfica no em va permetre escriure i gravar les meves pròpies cançons, ja que el contracte televisiu venia amb tres productors que ja havien escrit totes les cançons de l’àlbum. Afortunadament, la meva mare coneix aquesta indústria i em va ajudar a no desanimar-me. Ara, poder escriure i gravar les meves pròpies paraules i melodies amb l’Hèctor ha estat una experiència curativa de moltes maneres. L’altre dia, una dona em va dir que estava passant per un moment molt difícil i que, posant la nostra cançó en repetició, l’havia ajudat a superar aquest moment difícil. Aquest és l’objectiu que volíem aconseguir, això és per què fem música. Connectar amb les persones a través de la música.
