Kevin Esteve és exesquiador olímpic i actual jugador de golf professional. És una persona molt propera a la seva família i molt amic dels seus amics. Treballa per assolir els seus somnis i els seus sentiments el guien. Actualment, es troba a l’Índia competint.
–Quan va començar a competir en esquí alpí?
–L’esquí és la meva vida i sobretot la meva infància. He competit des de les primeres edats possibles. Estava al club del Pas de la Casa Grau Roig, i ja competia en les categories de prepollets. I fins als 24 anys vaig continuar així.
–L’any 2010 va participar en els Jocs Olímpics d’hivern a Vancouver (Canadà) i el 2014 a Sotxi (Rússia) en la modalitat de descens. Com recorda aquella experiència?
–Viure uns Jocs Olímpics és un privilegi i una experiència increïble. És l’esdeveniment esportiu més gran que existeix per a un esportista. L’any 2010 era molt jove i era tot molt nou. El 2014 ja anava amb uns altres objectius, i sentir que estàs allà per competir i representar el teu país és una sensació indescriptible. Els jocs també et permeten compartir alguna cosa molt especial amb altres esportistes, amb el teu equip i la teva gent propera. Són emocions molt fortes.
–Com és un procés de preparació per a uns Jocs Olímpics?
–És clar que els jocs són una fita per a un esportista, però són cada quatre anys. El que és important és el procés, desenvolupar-te com a esportista dia a dia. És una feina que fas amb el teu equip, i al final els jocs són una recompensa de la feina feta any rere any.
–Psicològicament, com el va afectar la lesió que va patir?
–Les lesions són part de l’esport, i més per un esquiador. Sempre he acceptat molt bé els riscos que comporta. N’he tingut moltes i sempre n’he pogut treure coses molt positives. Totes han estat un aprenentatge i gràcies a elles soc el que soc avui. És veritat que l’última dels Jocs va ser una mica més dura psicològicament, perquè la vaig patir el dia abans de la competició que tant havíem preparat. Llavors va ser molt frustrant tant per mi com per al meu equip. Vam treballar moltíssim per arribar allà i va ser dur no poder gaudir d’aquell dia.
–Quan va decidir canviar els esquís pel golf?
–No hi ha un moment precís. El golf sempre ha estat al meu cap, però com a hobby amb el meu germà. Sabia que tenia un potencial i, després de la lesió dels Jocs, per a mi era el moment de decidir si continuar esquiant o canviar. Necessitava fer alguna cosa que depengués de mi i començar un nou projecte em despertava una gran il·lusió.
–Actualment, està competint a l’Índia. Com està anant?
–A l’Índia hi ha un circuit molt competitiu, molt seriós, amb molt bones oportunitats de futur, i es juga amb camps boníssims. Des que vaig entrar al golf he anat a per totes, i on veig una oportunitat vaig. L’Índia em fa créixer com a persona i com a esportista. És molt particular aquí, demana una gran adaptació en tots sentits. He passat moments duríssims que m’han fet créixer molt. És el primer any que jugo aquí, i estic molt content de com evoluciona tot. La meva millor posició de moment ha estat un segon lloc i n’estic molt orgullós. Encara em queden tres tornejos per acabar la temporada i els agafo amb molta il·lusió.
–Què significa per a vostè el golf?
–Sempre dic que l’esquí és la meva vida, però el golf és la meva passió. He après a jugar amb el meu germà, com a diversió. Simplement gaudeixo competint i entrenant.
–Com són els seus entrenaments? Els podria explicar una mica?
–El golf és un esport en el qual competeixes els 12 mesos de l’any i en què viatges molt. Els entrenaments són molt variats i depenen de si estic Andorra o bé si estic competint. Faig una preparació física al centre del meu amic Lluís Marin, vaig amb bicicleta o a la muntanya tant com puc. I la resta són moltes hores al camp de golf o al simulador que tinc muntat al garatge de casa del meu germà.
