Laura Mari fa 28 anys que professionalment es dedica a ser coach i psicòloga. És resident al país des de fa un any i mig, i va venir a treballar amb esportistes d’elit. Tota la seva vida ha estat vinculada a universitats i fent molta recerca en temes d’intel·ligència emocional; de fet, va ser pionera amb aquest concepte. El fet de ser presidenta és un càrrec sense ànim de lucre. Ella porta més de 15 anys vinculada a la Junta Directiva de l’Institut Jane Goodall i dedica un percentatge del seu temps setmanal a totes les tasques vinculades a l’Institut. Avui i demà, la doctora Jane Goodall i ella visiten el país. Des d’EL PERIÒDIC hem volgut entrevistar-la per a conèixer el seu punt de vista com a presidenta de l’Institut.
–Com va arribar a ser presidenta de l’Institut Jane Goodall?
–Això ha estat un camí llarg perquè jo estava fent un treball científic entrevistant diferents personalitats que havien tingut impacte en el món empresarial i de l’activisme social, ja que jo volia entendre com era la ment de les persones, com pensaven, com sentien i com actuaven aquelles persones que en el passat i en el present continuaven sent molt efectives. Llavors vaig sol·licitar una entrevista a la doctora Goodall. Era una mica invasiva, intrusiva, perquè requeria moltes hores d’observar-la per veure com era el seu comportament i com eren les seves competències socials i emocionals envers els altres per aconseguir l’impacte i el resultat que aconsegueix en temes de preservació, conservació, influència i activisme. Admirava molt la doctora, però em vaig enamorar de la seva feina i del projecte que estava realitzant. Per tant, em vaig oferir com a voluntària amb tot tipus de temes. Abans de la Junta Directiva vaig ser responsable de fundraising, recaptació de fons. I després ja directament vaig passar a ser presidenta de l’Institut Jane Goodall.
–Què significa per a vostè poder col·laborar i formar part de projectes tan importants com els que tenen a l’Institut?
–A veure, és molt difícil respondre a això perquè, jo, el que he après de la gent i de moltes altres persones que lideren causes és que a vegades ens eclipsa el poder que tenen de convocatòria, de l’impacte que tenen aquestes figures referents a la història de la humanitat, del que han fet i han aconseguit. I el que jo he après és que qualsevol de nosaltres amb la nostra especialitat, si li dedica unes hores a la setmana o al mes o a l’any i es vincula amb algun dels projectes que li ressonin, l’impacte ja és molt gran. Llavors sents que tens una capacitat de tenir un impacte per resoldre problemàtiques socials, climàtiques, emergents avui en dia, i podem fer-ho.
–El programa Arrels i Brots va ser fundat per la doctora Goodall l’any 1991 i està present a més de 60 països. Quins són els objectius d’Arrels i Brots?
–Els objectius d’aquest programa són variats. Primer de tot és informar i donar formació a col·lectius de joves, especialment, que els interessa aprendre sobre alguna problemàtica que d’alguna manera els preocupa. Per tant, una de les primeres coses que el programa Arrels i Brots, que és un programa gratuït i pedagògic de l’Institut Jane Goodall, és que les persones obtinguin informació per elles mateixes o en contacte amb els científics o amb els especialistes en el camp. I un cop tu coneixes en profunditat un problema, després, l’objectiu que té un grup Arrels i Brots, és la responsabilitat de fer impacte en tres branques. Una, en l’entorn immediat en medi ambient, que et preocupi, o en una causa animal, és a dir, l’entorn animal, o en una causa que la podríem definir com a humanitària, compassiva amb l’entorn humà que t’envolta.
–Quines són les vies per les quals es pot col·laborar a Arrels i Brots?
–Et poso un exemple del grup Arrels i Brots de l’Àgora Internacional, l’escola que vindrà a visitar la Jane Goodall. Els nens sabien i estaven conscienciats del reciclatge i de l’ús de plàstics, i la seva escola ja és molt verda, té molt pocs plàstics, però els nens van decidir fer com d’ecoguarda, és a dir, observar l’escola i veure si hi havia alguna cosa que es pogués millorar. Però un cop ja estaven conscienciats sobre la importància del reciclatge i de la disminució de l’ús de plàstics. Els nens van veure que dintre de la cuina de l’escola encara hi havia ampolles de plàstic, i com a nens van anar a totes les classes recollint firmes, perquè deixessin de fer plàstics a la cuina del centre. Això t’estic parlant de fa un mes, aquí a Andorra. I amb aquestes firmes van anar a la directora i li van dir que si podrien retirar els plàstics, i han passat a l’acció. Si formes part d’un grup, estàs en contacte directe amb l’Institut Jane Goodalll en què et donen eines cognitives per poder comunicar, analitzar i entendre en profunditat un problema.
–Com es pot apadrinar un ximpanzé?
–La via principal és, òbviament, posar-te en contacte amb l’Institut Jane Goodall i fer-te soci. Ara bé, si tu el que vols és apadrinar un ximpanzé, tenim aquest programa. Es pot anar a la web directament i, per un cost de 12 euros al mes, pots apadrinar un ximpanzé. Arrodonint anualment és una quota de 130 euros. En canvi, si vols regalar un apadrinament per a un nen, són nou euros al mes. Mensualment, aquesta persona que ha apadrinat un ximpanzé rep les notícies, les novetats i l’evolució d’aquell ximpanzé rescatat, amb imatges, amb un dossier informatiu. Hi ha una manera d’apadrinar un ximpanzé que és curiosa i és que nosaltres tenim una campanya que es diu ‘Mobilitza’t per la selva’ que té a veure amb el reciclatge de mòbils amb una sèrie de minerals com el coltan o la cassiterita, que generen un conflicte armat, bèl·lic, al Congo, en què el nombre de morts i violència que genera i l’esclavitud infantil per extreure aquest coltan amb unes mines molt insegures és el conflicte mundial amb més morts després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta campanya nostra el que fa és que si tu reculls mòbils, per exemple en una classe d’una escola, reculls 30 mòbils. Quan nosaltres els rebem la classe reutilitza els seus components i aquesta classe rep, gratuïtament, un apadrinament d’un ximpanzé durant un any.
–En el programa Rescat i rehabilitació dels ximpanzés al Congo, quin tipus de rehabilitació duen a terme amb els primats?
–És un programa de rehabilitació. Nosaltres fa una setmana vam rescatar a Angola quatre ximpanzés orfes, amb mesos de vida. Segurament la seva mare ha estat assassinada per la carn, pel comerç, i de la cria moltes vegades no saben què fer amb ella o ha estat confiscada per ser venuda a altres països, on es promou molt el mascotisme, o volen estar a motels, o per campanyes, etcètera. Llavors, aquestes cries són confiscades per la policia africana. El més gran centre de rescat de rehabilitació de ximpanzés és el nostre, el de Congo, Tchimpounga. Nosaltres ens trobem els ximpanzés normalment en condicions físiques i emocionals del límit. Molts arriben entre la vida i la mort perquè estan traumatitzats, perquè els ximpanzés han vist com han assassinat les seves mares davant seu. El vincle que un ximpanzé té amb la seva mare és com el d’un humà, perquè té dependència i vincle al 100%. Aquest trauma moltes vegades fa que no confiïn en un cuidador ni en ningú. Llavors, és un doble treball, per una banda, físic i, per altra banda, emocional. Quan el ximpanzé ha passat mesos i ja s’ha equilibrat, tan físicament com emocionalment, comença un procés molt llarg. Un ximpanzé aprèn, amb l’observació de la mare, a com actuar en un entorn natural, des de com actuar si veu una serp que en lloc de sentir curiositat, se n’allunyi i,a, si té una descomposició, quin tipus de fruit ha de menjar, etc. Això fa que cuidadors locals,amb els que generen un vincle des que arriben, tenen com un pare de referència, un pare o mare. És molt important que només hi hagi aquest vincle, perquè si tenen vincle amb diverses persones o creuen que tots els humans que se’ls apropen poden tenir aquest vincle, pot arribar que, quan siguin alliberats, els posem en risc un altre cop.
–Com a conclusió del que m’està explicant dels ximpanzés, imagino que, al final, nosaltres com a humans som una mica semblants a ells i això fa que sigui més fàcil poder-los ajudar, no?
– Sí, i tant. El fet d’haver passat per un procés traumàtic, sigui quin sigui, des d’una violació o un procés de pèrdua o el que fos, aquesta persona connecta molt millor per ajudar un ximpanzé que està passant un trauma. El cuidador respecta molt bé les distàncies, l’apropament del ximpanzé; entén, empatitza, connecta i el primat ho nota. Són molt propers amb les emocions que sentim.
–Avui i demà la doctora Jane Goodall i vostè visiten Andorra. Quin és el motiu de la visita?
–Són diversos. Està emmarcada en la seva gira europea i està fent visites a diferents països. Quan ella visita un país, normalment té l’objectiu, òbviament, de transmetre el seu missatge; ella és missatgera de la PAU de les Nacions Unides. Ella sempre va amb un missatge inspirador i una de les coses de les quals li agrada més parlar és del programa Arrels i Brots. Arran del primer programa que hi ha obert a l’Àgora Internacional, ella ve a conèixer aquest primer grup, farà una trobada amb els tres sistemes educatius d’Andorra. Per tant, un dels objectius educatiu, és intentar transmetre i inspirar sobre la utilitat d’aquest programa. I a llarg termini, és que més escoles i famílies es vinculin al programa Arrels i Brots. L’altre ha estat, gràcies al Patrocini de Mora Banc, el fet de poder fer una conferència oberta al públic general, per tant, transmetre el seu missatge, el seu missatge d’optimisme, d’esperança, serà el tema de la gira, de com nosaltres, si ens involucrem, podem fer un canvi real a l’entorn immediat.
–I aquesta conferència quin dia i a quina hora serà?
–Demà a les 18.00 hores al Palau de Congressos. És una conferència oberta per a tot el públic. I Àgora també és un esdeveniment gratuït, el que passa és que ha anat via invitació, dirigida a través de totes les escoles andorranes. I s’han organitzat perquè hi hagi un nombre equitatiu de tots els alumnes, mestres de ciència, directors, professors, eco-leaders dintre de l’escola que representin la seva escola. L’altre té a veure més amb Andorra i la seva biodiversitat. La doctora Goodall és la primera vegada que visita Andorra i el Govern ha expressat el seu interès a mostrar-li la biodiversitat andorrana. Demà al matí farem una trucada amb tècnics científics del Govern andorrà, segurament també amb el ministre de Medi Ambient, per entendre i comprendre l’entorn natural i la biodiversitat andorrana. I no només conèixer-la, sinó que la doctora Goodall pugui establir aquesta relació de feedback i, com a experta, perquè sigui útil també per als tècnics i professionals de l’Executiu. I, per últim, la doctora Goodall, actualment encara, és la nostra principal font per recaptar fons, per fer fundraising. Per això, ahir a la nit vam fer un sopar benèfic al restaurant La Món, amb l’objectiu de recaptar fons. Tots els fons que generi no només Andorra, sinó la gira de la doctora, aniran a projectes molt importants, a projectes eficients de conservació, de seguretat alimentària, educació ambiental, i desenvolupament sostenible.
–Ens podria avançar algun projecte en el qual estiguin treballant i que sortirà pròximament?
–A veure, per mi, un projecte en el qual tinc molta il·lusió és obrir un Institut Jane Goodall a Andorra. Això és una il·lusió personal, perquè el fet que jo visqui a Andorra no és a curt termini, sinó a llarg. A mesura que hi hagi persones que es vulguin implicar en el projecte i puguem trobar partners i recursos tant personals, intel·lectuals com econòmics per a fer possible el procès d’iniciar l’Institut Jane Goodall a Andorra. Per a mi, si haig d’anunciar algun projecte, són els projectes de desenvolupament sostenible al sud del Senegal. Aquests són amb cooperatives de dones, que tenen impacte en l’entorn local, allà on tenim uns altres projectes de l’entitat, especialment al sud del Senegal.
–Què significa per a vostè l’Institut Jane Goodall?
–Uau. Em costa no emocionar-me, en respondre a aquesta pregunta, perquè… Ves, que som una família. Som literalment una família. Molts dels que formem part de l’entitat hem començat durant molts anys sent voluntaris, fent molts sacrificis personals i professionals per dedicar-li molt temps i energia; però és un privilegi, que la nostra cap sigui la doctora Goodall, que ens ha ensenyat a tots i a tots els nivells, professionals i personals. És un privilegi de vida i un regal de vida. Exacte. Per mi i per a tothom que m’envolta, per a la meva família i per al meu fill, és un regal de vida. I més ara que la doctora té 89 anys i encara segueix amb energia per venir a un nou país com és Andorra. Però això és bo que no ho perdem. Més enllà de la doctora, hi ha moltes persones molt professionals que agafen el relleu i l’estan agafant. És un dels interessos de la doctora Goodall, que agafem el relleu.
