Adriana de Brauwer té 22 anys i treballa en una llibreria des de fa gairebé un any. És una apassionada de la lectura, de les bones pel·lícules i, sobretot, de l’ordre. Ha d’estar tot ordenat al seu voltant si vull tenir el cap ordenat. Des de sempre ha tingut el somni, de tenir la seva pròpia llibreria, fins i tot amb una amiga havien pensat d’obrir una llibreria cafeteria, on poder gaudir de la lectura actual o deixar-se sorprendre per una altra, mentre et prens un cafè o un te. Ser llibretera actualment és complir una part d’aquest somni. Gaudeix cada dia que obre la botiga i espera amb ganes l’endemà.
–Quan va començar a llegir?
–Llegeixo des que tinc memòria, sempre hem tingut llibres a casa i els meus pares sempre han llegit. Recordo que un dels primers llibres que vaig llegir, ja amb 9 o 10 anys, va ser Harry Potter, un clàssic de la literatura infantil. Aquesta saga va obrir-me les portes a la lectura i a mons màgics. Tot i això, actualment continuem llegint a casa, però ara tothom té els seus propis gustos. El meu pare, per exemple, ha passat de llegir poc a endinsar-se en la psicologia empresarial. La meva mare ha passat dels llibres d’en Joël Dicker a autobiografies i lectures de no-ficció. Jo mateixa he obert les meves fronteres i he passat de llegir fantasia a llegir una mica de tot, novel·la general, intriga: També m’he endinsat en llibres filosòfics i psicològics.
–Quin és el seu gènere preferit? Per què?
–No puc decidir, estic entre la fantasia i la ciència-ficció. Són dos gèneres bastant diferents, però tots dos aconsegueixen portar-me a mons fantàstics, puc fer de tot: des de veure animals fantàstics i viatjar per regnes, com saber la resposta al tot a la vida. Com ja he dit abans, ara estic descobrint nous gèneres i, dins de cada gènere, els seus subgèneres. Entre ells m’agrada el dark academia com diuen ara a les xarxes socials, sobretot els que fan una barreja entre esdeveniments històrics i la màgia. És bastant interessant. No obstant això, aquestes preferències solen anar canviant, crec que durant l’any he passat de romàntica a filosofia, de filosofia a novel·la general, i de novel·la general; un altre cop a ciència-ficció, a la zona de confort.
–Per què va voler treballar en una llibreria?
–Sempre ha estat el meu somni. La meva meta és tenir la meva pròpia llibreria i així poder ensenyar que sempre hi haurà un llibre per a cada persona. Segur que tothom ha sentit o té algun conegut que diu que no li agrada llegir, perquè a mi m’han ensenyat que això no és veritat, que aquestes persones no han trobat el seu llibre encara. Ja el dia d’avui ho he posat en pràctica amb alguna persona del meu entorn i he aconseguit que els cridi l’atenció un gènere. Encara més, quan va sortir el lloc de treball m’ho vaig rumiar bastant, la primera vegada que va sortir vaig pensar «no crec que m’agafin», fins i tot vaig pensar que hi hauria gent que llegeix més que jo.
–Quins gèneres es venen més?
–El que més es ven és intriga i novel·la general, suposo que són els dos grans gèneres que regeixen la lectura, si no és un assassinat o un psicòpata jugant amb les ments dels policies. Són històries, cròniques, narracions que solen atrapar pel fil continu de la història. Sobretot i, cosa que em sobta, es venen moltíssim els clàssics com Orgull i prejudici de Jane Austen o Anna Karènina de Lev Tolstoi.
–Creu que els joves cada vegada estan més interessats en la literatura?
–Jo crec que sí, però com a opinió personal, penso que és perquè ara les editorials i moltes persones han utilitzat les xarxes socials per ensenyar el que llegeixen o, fins i tot, per recomanar lectures. Abans ja teníem ressenyes a YouTube, però ara cada vegada trobem més bookstagramers o booktokers que utilitzen la seva influència per promoure la lectura, i espero que això continuï així molt de temps.
