Julia Leal és una professora de ioga, que va venir fa 27 anys des d’Argentina a viure al Principat. Una amiga la va portar a una classe de ioga i en veure com de bé li anava va decidir començar a formar-se per dedicar-se això. Dona classes a escoles del Principat i ofereix nombrosos tallers al seu centre de ioga, Julia Leal Espai, situat a Canillo.
–Com va començar aquest projecte?
–Fa 27 anys vaig venir a viure a Andorra i vaig estar treballant en una estació d’esquí, fins que em vaig posar malalta i una amiga em va portar a una classe de ioga. Com vaig veure que el ioga m’ajudava em vaig començar a formar. Fa quatre anys, vaig començar a fer classes a la muntanya durant l’estiu. En un inici tenia tres alumnes i vaig acabar amb 15. Aquell mateix hivern em va adoptar el Mossèn Ramón, i vaig estar treballant amb AINA, fins que va arribar la pandèmia. Quan la situació va millorar, vaig decidir muntar la meva empresa, Julia Leal Espai.
–Què és Julia Leal Espai?
–Julia Leal Espai és un lloc on es fa ioga, però també es un espai d’autocura. Faig tallers i ofereixo experiències. Barrejo el ioga amb alguna cosa més. Per exemple ioga i ceràmica, ioga i banys de bosc, ioga en família, ioga amb manualitats. Tinc més de 200 alumnes, i treballo a col·legis d’Ordino i Sant Julià de Lòria, també faig extraescolars per a alguns comuns i treballo amb la tercera edat a Canillo i a Santa Coloma. I el que més m’agrada és que treballo amb discapacitat, tant física, com mental i sensorial a la Fundació Nostra Senyora de Meritxell.
–Què podria explicar de les classes per a persones amb discapacitat?
–Aquesta classe m’agrada molt perquè una no espera res de l’alumne, no espero que aixequin el braç o la cama, però et dona molt aquell alumne. Quan acabes la classe et sents plena. Sents que has ajudat.
–Expliqui’ns una mica més en què consisteixen els tallers que organitzen?
–Aquest setembre he obert la sala, i he incorporat a gent que treballa un altre tipus de ioga. En els meus tallers intento ajuntar el ioga amb una altra cosa més, i donar així diferents experiències. Per exemple d’aquí poc farem ioga al piano. Tinc una persona que tocarà el piano en viu mentre fem la classe.
–També fan tallers en família.
–Ho vaig començar a fer durant la pandèmia i vaig veure que va agradar molt. Al lloc on jo vaig estudiar a Barcelona, tenien una part de ioga per a adolescents i per a famílies i em va cridar molt l’atenció. Aquí a Andorra al principi no ho feia ningú. Normalment, ve el nen amb els pares, i alguna vegada fins i tot amb els avis. Hi ha una interacció molt bonica, es treballen entre els dos, els pares sostenen als nens o al revés. El ioga en família crea una comunicació molt bonica. Aquest tipus de tallers els organitzo al voltant d’una temàtica, sempre treballo alguna cosa, com per exemple la ràbia, l’alegria o la por. Normalment, els pares demanen el que volen treballar abans que jo organitzi la classe. A partir d’aquí ho treballem molt a partir de contes o cançons. Totes les cançons que utilitzo són mantres repetitius en llengua índia.
–Com funcionen les classes de ioga per a nens?
–Jo faig un joc que es diu la rotllana del cor, on es passa un instrument musical i jo els pregunto com estan, i quan el nen contesta es para la música i s’explica com s’està sentint. En la rotllana del cor surten moltes coses que a casa no expliquen, i amb aquest joc m’ho expliquen a mi, perquè no tenen a qui explicar-ho. Poc a poc ho anem treballant. Si sent ràbia, fem una guerra de peluixos, i treuen la ràbia, és una forma de descarregar. Sempre em demanen si la podem fer, i la guerra de peluixos ja és famosa al Julia Leal Espai. A vegades vaig pel carrer i em paren i demanen cantar les cançons, i els pares sempre em miren i em donen les gràcies, i em diuen que els seus fills estan molt contents amb les classes de ioga.
