El 26 de juliol em vaig assabentar via X que s’havia produït un cop d’estat al país africà de Níger. Una sublevació per part de l’exèrcit del país, encapçalats pel general i cap de la guardià nacional Omar Tchiani, van retenir al president Mohamed Bazoum. És el cinquè cop d’Estat a líders escollits democràticament a la zona del Sahel des de l’any 2020, sent els casos precedents a Mali, Burkina Faso i Guinea. Aquest fenomen que s’està vivint en aquesta regió de l’Àfrica crida bastant l’atenció, a més de ser important pel desenvolupament d’una regió volàtil que aconsegueix tenir un impacte arreu del món i també a Europa.
Com ja he dit, aquesta notícia em va arribar el mateix dia que es produïa aquest cop d’Estat via xarxes socials. Vaig saber del succés a partir dels comptes oficials dels ministeris d’Afers Exteriors d’Espanya i de França, on no reconeixen la legitimitat de la junta militar per a ostentar el poder. Arran d’aquests tuits, vaig començar a intentar aconseguir informació en els mitjans de comunicació per Google. Però, sorprenentment, em vaig trobar que hi havia escassetat d’informació en aquell moment, només trobant tres articles que feien referència en allò que estava succeint al país africà. Dues notícies breus i una altra més extensa i elaborada d’un mitjà de comunicació que no havia vist mai.
Aquest fet em va sorprendre en gran mesura, ja que soc una persona que està interessada en aquest tipus d’afers i conec multitud de mitjans de comunicació dedicats a la geopolítica. Tot i saber que alguns estan superespecialitzats en aquest tipus de notícies, o compten amb un departament internacional molt consolidat, hi havia una escassetat d’informació bastant notòria. Actualment, per sort, ja podem trobar més informació sobre la situació nigerina.
Aquesta disminució del flux d’informació provoca que descuidem, des de tots els nivells de les nostres societats, aquests esdeveniments que tenen un impacte en els nostres països. La regió del Sahel fa ja temps que és un terreny propici per a la reagrupació d’organitzacions extremistes, a més que aquesta desatenció cap a la regió està provocant l’apareixença d’altres actors geopolítics més hostils, com Rússia, que es presenten com a falsos ‘salvadors’, aprofitant les crisis creixents en zones amb aquestes característiques.
Soc conscient que un mateix, com a individu comú, no pot fer gaire incidència en aquest tipus d’afers, i això també provoca que sigui molt difícil poder trobar amb qui conversar i debatre sobre aquest tipus de fenòmens internacionals que es troben tan lluny de casa, però que els seus efectes poden arribar a la nostra porta. Per això també convindria recordar i posar en valor el debat i diàleg interciutadà. El fet que ens interessem i ens preocupem per aquest tipus d’afers són accions més importants del que un es pot esperar, ja que si existeix aquest tipus d’interès i activitat popular, es genera una demanda d’informació que l’oferta de segur que s’interessarà per a cobrir. D’aquesta forma, s’incrementaria l’atenció i prioritat a aspectes que poden arribar a afectar-nos molt més del que pensem.
