«Potser no vam fer prou bé les coses i potser sí que ha donat lloc a aquestes interpretacions». Amb aquestes paraules, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha reconegut aquest dijous al Consell General que la redacció de la llei de pròrrogues dels contractes de lloguer podria haver propiciat interpretacions judicials que qüestionen la seva aplicació automàtica. Ho ha fet en resposta al conseller socialdemòcrata Pere Baró, qui ha reclamat mesures per protegir les famílies afectades per unes resolucions que, segons ha exposat, estableixen que els arrendataris han d’invocar expressament la pròrroga davant la propietat.
La ministra ha recordat que la normativa es va treballar en comissió i es va aprovar per unanimitat, admetent la possibilitat que no s’hagués redactat amb prou precisió. Tanmateix, ha evitat entrar a valorar les decisions dels tribunals i ha defensat que les persones afectades poden recórrer als mecanismes de suport ja existents, com el parc públic d’habitatge, els ajuts al lloguer o el programa 30-40. Una resposta, en tot cas, que no ha convençut Baró. «Que la seva resposta sigui que la solució que hi ha sigui participar en tot allò que ja existeix, home, per a mi no és suficient. Penso que alguna cosa més s’ha de fer», ha retret.
L’intercanvi s’ha intensificat quan el socialdemòcrata ha preguntat si l’Executiu estaria disposat a modificar la legislació actual per evitar nous casos. Marsol ha contestat que, tot i estar oberta a estudiar possibles canvis, «no creiem que ara sigui necessari», argumentant que la llei afectada deixarà de ser vigent a finals d’any. «Dir que no és necessari com estem a l’octubre i la llei decau al desembre, crec que com a poc és poc respectuós amb la gent que està patint», li ha replicat Baró, qui també ha insistit en la necessitat d’informar expressament les famílies que es puguin trobar en aquesta situació.
Precisament, la titular de la cartera d’Habitatge ha reconegut que Govern no havia rebut directament cap cas a través del ministeri ni de l’Institut Nacional de l’Habitatge, si bé, després de conèixer la primera resolució, ha localitzat una altra sentència en la mateixa línia. Pel que fa a la possibilitat de modificar la norma, ha remarcat que una reforma tampoc no tindria efectes retroactius i ha reiterat que l’Executiu atendrà individualment les persones que s’hi adrecin. «Jo, personalment, penso que no és necessari fer aquesta modificació en aquests moments», ha insistit, sense tancar del tot la porta a una actuació si es considera imprescindible.
En darrer lloc, Baró ha traslladat la preocupació a la nova legislació de descongelació dels lloguers, la qual començarà a aplicar-se al gener, i ha preguntat quines garanties existeixen perquè no es repeteixin problemes interpretatius. Al seu torn, Marsol ha assegurat que els juristes de Govern han analitzat el text i consideren que la pròrroga legal hi queda definida amb més claredat. No obstant això, ha reconegut que «els tribunals sempre poden fer una interpretació», a la vegada defensant que la nova redacció hauria d’evitar les dificultats detectades en la normativa anterior.
