La fita arriba sis anys després del títol de Moto3. Què li va passar pel cap aquest passat 10 d'octubre quan va tornar a ser campió del món?
Primer de tot, òbviament, molta satisfacció. I sent el títol realment com... una mica diferent del primer. Crec que soc molt més conscient del que ha costat aconseguir-lo, i el primer era com un somni que tens des de petit, i això és més com si acabés desbloquejant el talent o el potencial. I dona una satisfacció diferent.
Just li anava a demanar per aquesta 'diferència' entre tots dos títols, un sent el somni d'infància i l'altre, el d'ara, sent quelcom més madur, podríem dir. Què té d'especial aquest títol de Supersport?
L'altre, diguéssim que és un somni que persegueixes, que sembla que s'acaba el món si no l'aconsegueixes. I aquest d'ara és el contrari. Arriba com a resultat d'haver après durant tots aquests anys, també de fer una feina ben feta. Crec també que és un títol sòlid, amb la responsabilitat que he tingut enguany de representar una fàbrica com Yamaha... M'agrada la responsabilitat que hi ha al darrere d'aquest títol.
Va estar cinc anys a Moto2 i acaba quedant 'fora'. Va costar molt d'assumir o de seguida va veure una nova oportunitat per tornar a començar?
En part, és una situació que pot no agradar, però és llei de vida. Jo he tingut les oportunitats que em vaig guanyar en aquell moment, he estat en els millors equips de Moto2 i he tingut moltes oportunitats per intentar guanyar aquest títol o inclús aconseguir l'objectiu que era d'arribar a MotoGP. Fins aquest punt ho dono tot i em quedo, diguéssim, amb bones sensacions perquè el darrer any és el millor, però a la vegada de dir 'd'acord, després de tot això m'he de buscar una alternativa'. Com que havia d'entendre quin camí podia agafar. I allà vaig decidir triar-ne un altre, i descobreixo quant m'agrada anar amb moto. Molt. Al final, em poso el casc, pujo a la moto i gaudeixo igual o més.
Com una manera de redescobrir-se.
Podria ser així, sí, o més que res de trobar una mica més d'espai, fos mental o inclús en el meu rendiment, que en diria. També m'ha donat confiança, fins al punt que he tingut diverses trucades d'equips per tornar a Moto2, però al final accepto que el meu camí és un altre. No vull tornar on era i vull continuar construint aquest camí. Però això demostra que les coses s'han fet bé i que el nivell està.
Diu que és llei de vida deixar el Mundial, però pesa gaire aquesta motxilla?
Normal, no et diria que molt, sobretot en la meva situació. No tothom pot dir que ha sigut campió del món, amb victòries, pòdiums, havent estat als millors equips i havent tingut les oportunitats. Segueixo anant amb moto, fent el que més m'agrada. I al final, és que deixo Moto2, però el somni de MotoGP continua estant, tot i que la concentració ara està a gaudir d'aquest títol, els pròxims dos o tres anys i veure fins on puc arribar. I això també em motiva, el fet de mantenir aquest somni actiu, i qui sap què pot passar en un futur.
Més enllà d'aquest espai que ha comentat abans, què ha recuperat en aquesta categoria que podia haver perdut els darrers anys?
Bé, és que crec que m'ha ajudat que hi hagi una mica més d'espai entre carrera. Després és cert que quan vaig agafar el ritme i estava guanyant curses, inclús les trobava a faltar. En volia més [riu]. Però al principi, el fet de reestructurar tota la meva preparació, em va anar bé. També he trobat un grup dins l'equip que ha funcionat molt bé, i un enginyer en específic amb qui des del primer moment vam quadrar. És una cosa que a Moto2 em va faltar una mica, quadrar amb aquesta persona de confiança. Tot plegat són petites coses que van sumant: estar bé, trobar-se bé amb la moto des del primer moment... És important. I puc dir que continuaré treballant amb aquest enginyer al futur.
El salt natural seria doncs aterrar a la categoria reina, Superbikes. Serà el cas?
El futur ha d'anar per on et porti la realitat, però a la vegada, i això és una cosa que he après, cal ser molt fidel al meu objectiu. Des que vaig arribar a aquest 'paddock' l'objectiu estar a Superbikes l'abans possible, i en aquest estem treballant. Puc dir que és possible que es faci realitat i d'aquí a poc definir-ho del tot. A més, ara hi ha un canvi de reglament, canvien els pneumàtics, canvien els frens... Canvien moltes coses i crec que és un moment important per poder fer el salt.
Per tot plegat, llavors, no descartaria fer-se un Toprak [Razgatlıoğlu] i acabar a MotoGP.
Fer un Toprak són paraules majors, ja que ha guanyat tres títols de Superbikes. Del que m'he adonat aquest any és d'aquesta responsabilitat que té ser la imatge d'una marca i representar una fàbrica, la qual cosa m'agrada i em motiva. Amb l'experiència que tinc i la velocitat, puc aportar valor. I mai se sap, si algun dia puc pilotar una MotoGP, ajudar a desenvolupar-la... A mi m'encanta pilotar i he d'anar per aquí i després veure fins on podem arribar. Els pròxims dos o tres anys seran bastant clau de cara el que pugui venir, però ja es veurà.
Fa no gaire deia que es quedava amb el Gran Premi que el va proclamar campió de Moto3. Ha canviat ara la cosa?
És diferent. La satisfacció que vaig viure complint aquell somni és increïble. Ara, he anat complint petits objectius i he aconseguit el títol amb tres curses per disputar-se abans de cloure del campionat. Són petites coses que et donen molta força i confiança.
Doncs, seria en la primera haver complert el somni i en la segona haver complert en el professional.
Exacte, totalment. Des de fora és difícil d'explicar com ho viu un pilot, i poder aconseguir aquestes coses i a la vegada ser conscient de com ho fas i que has necessitat per fer-ho, i després dels dubtes que em podien haver entrat estant a Moto2... Em fa la sensació que encara tinc molt per demostrar, o per respondre'm a mi, 'de què més soc capaç?'.
Fa anys que diu a Andorra. Què li ha aportat en l'àmbit personal i esportiu?
L'any vinent en farà vuit que estic aquí. Per a mi va ser un pas no només professional, sinó personal molt gran. Em vaig independitzar de casa els meus pares venint a Andorra, era final del 2019 i necessitava fer alguna cosa: agafar la meva vida i dir, va, vull anar a entrenar sol. Voler construir. I vaig seguir els meus ídols que estaven a MotoGP i vivien aquí, i volia ser com ells. També coneixia el país de quan era més petit, i realment m'ha donat motivació, molta tranquil·litat també, he pogut trobar una rutina que m'encaixa dins la natura, l'esquí... és com la meva base de concentració on em preparo els viatges i la planificació de l'any. He crescut com a esportista i com a persona aquí. Estic molt a gust.
