El projecte de pressupost per al 2027 ha superat el primer escull parlamentari després que la majoria hagi rebutjat, com era previsible, les tres esmenes a la totalitat presentades per Concòrdia, el PS i Andorra Endavant. Les tres iniciatives han obtingut el mateix resultat, amb 10 vots favorables i 17 contraris, després d’un extens debat en què el ministre de Finances, Ramon Lladós, i el president del grup Demòcrata, Jordi Jordana, han defensat la proposta governamental davant les crítiques de l’oposició: «No podem, alhora, invertir més, baixar el deute i gastar menys. Al final, el que es fa és un exercici de sumes i restes, i no ens podem inventar els números», ha replicat Lladós als retrets sobre el creixement de la despesa pública.
«Si es vol reduir l’endeutament, vol dir que s’ha de deixar d’invertir? En quines partides? En habitatge, en salut, en educació, en innovació, en infraestructures o en transport públic? Potser cal aclarir aquestes qüestions», ha plantejat Jordana, assegurant que les principals inversions en obra pública estaran acabades i que les despeses en serveis essencials «són compromisos que qualsevol govern haurà d’assumir». Tanmateix, aquestes explicacions no han sigut ‘avalades’ per la presidenta socialdemòcrata Susanna Vela, qui ha reclamat que «el que és important és saber si això respon a més beneficiaris, si vol dir millorar les quanties o si respon a l’augment del cost dels serveis, com pot ser l’augment dels salaris. És a dir, si aquest increment significa més atenció assistencial, més qualitat, si ampliem els drets o si simplement paguem més pel mateix».
En aquesta línia, la parlamentària també ha alertat del marge de maniobra que deixarà l’actual estructura pressupostària als futurs governs, deixant clar que «per a nosaltres sí que és un pressupost rígid, perquè entenem que el 87% dels ingressos ja estan compromesos per funcionar. Per tant, ens dona molt poc marge de maniobra per afrontar qualsevol tipus de crisi, que tant de bo no hi sigui, però que no podríem afrontar sense endeutar-nos més o sense apujar impostos de manera impopular». «Què hi ha darrere de la despesa corrent? Hi ha la salut, hi ha les despeses en educació, hi ha les despeses en seguretat i hi ha les despeses en habitatge. Això és el que hi ha darrere de tota aquesta herència enverinada que vostè comenta», ha replicat Lladós, insistint, com en anteriors ocasions, que els ingressos sí que estan diversificats.
No s’ha quedat enrere en el debat la presidenta del grup parlamentari Andorra Endavant, Carine Montaner, qui ha defensat les propostes de la seva formació per reforçar l’atenció a diferents col·lectius: «Nosaltres el que fem és proposar, perquè és molt fàcil criticar, però després s’ha de quantificar des de l’oposició i s’han de fer propostes realistes», qüestionant també, en aquest sentit, que els mecanismes de suport existents siguin suficients per a algunes famílies. «El que plantejo aquí són les famílies de classe mitjana, o una mica per sobre del llindar de la precarietat, que no poden treballar per acompanyar el seu fill, o que treballen i van a l’hospital just després de treballar per acompanyar-lo. La gent no pot triar entre acompanyar el seu fill i la subsistència econòmica de la família», ha defensat Montaner.
«Jo crec que com més a prop puguem estar de les famílies que passen moments difícils, millor. Tot el que pugui ser estar al costat d’aquestes famílies és important», ha afirmat Lladós en resposta a la líder d’Andorra Endavant, tot i ‘convidar-la’ a consultar les dades d’Afers Socials per conèixer amb més detall els recursos disponibles. Montaner, però, ha insistit que «un govern responsable ha de planificar. Hi ha un envelliment de la població i hem de fer que aquest envelliment sigui actiu. Donar vida als anys, aquest és el repte d’aquesta cambra i també el repte de Govern», amb una resposta governamental que s’ha cenyit a recordar que les projeccions estadístiques apunten que l’any 2040 una de cada tres persones tindrà més de 65 anys: «Certament és un repte. Hem de construir la infraestructura necessària per donar-hi sortida», ha dit Lladós.
Com tampoc podia ser d’una altra manera, l’habitatge també ha concentrat una altra part destacada de la sessió, especialment entre Jordana i el president de Concòrdia, Cerni Escalé: «Tots hem arribat a la conclusió que l’habitatge és un problema que ha vingut per quedar-se i que les mesures estructurals havien de ser unes altres. O es fa una intervenció del mercat, cosa que nosaltres no volem, o fem les mesures que estem tirant endavant, com el parc públic o la incentivació del sector privat», ha exposat el primer, tot reconeixent que «malgrat que hi ha voluntat de fer-ho, no s’acaba de trobar l’encaix perquè sigui atractiu. De projectes concrets, realment, no en puc donar cap. Hi intervenen molts factors, com el preu del terreny i el preu de la construcció, que fins ara han fet difícil trobar una fórmula que funcioni».
«Si deixem de permetre que algú compri un pis i el torni a vendre per 150.000 euros més perquè fiscalment és molt atractiu, baixa també l’atractiu del producte. Això és el que hauríem d’haver evitat», ha manifestat el líder de Concòrdia, qui ha insistit que «si ens haguéssim trobat nosaltres en la situació en què estava el mercat just després de la Covid-19, també hauríem congelat els lloguers. I ara la descongelació ha de ser prou lenta perquè les famílies puguin sortir-se’n». «Sense una oferta suficient d’habitatge públic a preu assequible, el problema continuarà. El que ens agradaria és que l’Administració, evidentment amb el sector privat, pugui anar construint més equipaments de caràcter públic per garantir aquest habitatge digne», ha afegit Vela.
El debat ha anat inclús més enllà, fent-se latents les discrepàncies entre majoria i oposició en el funcionament de les societats públiques. Un afer que Escalé ha posat sobre la taula i utilitzant FEDA i el recent nomenament de Silvia Calvó com a directora com a exemple: «Quin problema hi ha a voler trobar el millor perfil possible obrint el procés de selecció? La senyora Calvó és molt competent, ho vam dir el dia del nomenament, però és la persona més competent per ocupar aquest lloc? No ho sabrem mai, perquè no sabem si altres persones que ja treballen a FEDA o altres professionals s’hi haurien volgut presentar», ha argumentat, amb Jordana responent que «pensem que és millor posar l’atenció en si les persones que es nomenen són vàlides o no. Si ens critiquessin que posem persones que no són vàlides, seria una altra cosa, però això tampoc no ho han dit mai».
Amb el torn de paraula encara a la bancada de Concòrdia, Escalé també ha posat el punt discrepant en el paper de l’Acord d’associació amb la Unió Europea en la diversificació productiva, tornant a ‘tirar’ d’exemples, però en aquest cas parlant de Liechtenstein per qüestionar que l’accés al mercat europeu comporti automàticament una transformació del teixit empresarial: «Aquest lligam de Govern entre la diversificació i la Unió Europea és bastant més eteri». Una afirmació que no ha sigut del tot ben rebuda per Lladós, qui ha contraposat a aquesta interpretació les valoracions de la ministra d’Afers Exteriors del país, Dominique Hasler, sobre els beneficis de la integració econòmica europea. «L’economia i els llocs de treball s’han doblat», ha recordat, tot defensant que l’accés a un mercat de centenars de milions de consumidors pot contribuir a ampliar, suposadament, les oportunitats econòmiques d’un estat petit com és Andorra.
