Els consellers d’Amb Seny, la minoria del Comú de la Massana, Laura Bragança i Guillem Forné, han presentat 23 al·legacions contra el projecte de construcció del mirador astronòmic de l’Alt de la Capa amb les quals reclamen que es reconsideri la iniciativa i es valori la possibilitat de descartar-la definitivament. Les observacions, recollides en dos escrits diferenciats però elaborats de manera coordinada, qüestionen diversos aspectes ambientals, paisatgístics, patrimonials, tècnics i econòmics de l’actuació. Doncs, segons han mencionat en un comunicat, bona part de les al·legacions incorporen inquietuds traslladades per ciutadans de la parròquia i aportacions d’experts en les matèries analitzades.
Una de les principals crítiques se centra en el fet que el projecte ja hagi estat adjudicat per 892.148,54 euros malgrat que encara no ha finalitzat el procediment d’avaluació ambiental. En aquest sentit, els consellers consideren que aquesta circumstància no pot condicionar la decisió definitiva sobre la construcció de l’equipament i demanen a la majoria que aclareixi si la seva predisposició a replantejar la iniciativa contempla també la possibilitat de renunciar-hi, més enllà de traslladar-la a una altra ubicació. En les al·legacions, Forné també assenyala que l’import adjudicat supera en més de 160.000 euros la dotació econòmica inicialment prevista per a la licitació.
Forné identifica una referència a un «parc eòlic» dins de l’estudi d’impacte ambiental del mirador, una incongruència documental que, al seu entendre, justifica revisar les conclusions tècniques de l’informe
Pel que fa a l’impacte ambiental, els escrits qüestionen la justificació de l’emplaçament escollit i la suficiència dels estudis sobre la fauna, la flora i el paisatge. Entre els aspectes destacats figura la previsió d’aproximadament 300 operacions d’helicòpter per executar les obres, així com les possibles afectacions sobre espècies protegides i els hàbitats d’alta muntanya. Les al·legacions també reclamen una comparació més rigorosa amb altres ubicacions, com el Port Negre, la Tassa o l’Alt del Cubil. A més, Forné identifica una referència a un «parc eòlic» dins de l’estudi d’impacte ambiental del mirador, una incongruència documental que, al seu entendre, justifica revisar les conclusions tècniques de l’informe.
Per la seva banda, Bragança posa especialment el focus en la manca de dades meteorològiques actualitzades i d’estudis específics sobre les condicions del cim, situat a més de 2.570 metres d’altitud. Segons s’exposa, la documentació utilitza referències climàtiques del període 1981-2010 i no incorpora una caracterització local suficient del vent, les nevades, el gel o els fenòmens extrems. Així mateix, qüestiona que es disposi de totes les comprovacions estructurals i geotècniques necessàries per garantir la seguretat d’una instal·lació de més de 21 metres de diàmetre i amb capacitat prevista per a 150 persones. Els dos escrits alerten, igualment, de possibles afectacions sobre afloraments paleontològics identificats a l’entorn dels accessos.
Finalment, des d’Amb Seny insisteixen que la participació ciutadana ha de tenir conseqüències reals en la decisió final i que l’adjudicació de les obres no ha de convertir la construcció en irreversible. Mentre que Bragança sol·licita una declaració d’impacte ambiental desfavorable i la denegació definitiva del projecte, Forné demana al comú massanenc que desisteixi de l’execució i, subsidiàriament, que completi els estudis i les garanties pendents abans de qualsevol actuació. Amb tot, els consellers també plantegen estudiar la retirada de les estructures antigues existents al cim i la recuperació paisatgística de l’espai com a alternativa a la construcció del mirador.
