Homogeneïtzar-ne el funcionament de les societats públiques i les parapúbliques, i establir-ne criteris comuns en la selecció, el nomenament, l’avaluació i el cessament dels màxims executius. Aquest és l’objectiu que persegueix Concòrdia amb la proposició de llei marc de governança i transparència, amb la qual la formació també vol posar el focus en la bona gestió d’aquestes estructures i evitar les portes giratòries, ja que, segons ha recordat el president del grup, Cerni Escalé, durant els darrers anys «s’han creat 15 entitats que, en molts casos, dupliquen estructures de Govern» i que, en d’altres, s’han constituït societats que han de ser administrades de manera independent, com la CASS, Andorra Telecom o FEDA. «És important que hi hagi criteris més assimilables, un funcionament més homogeni i uns principis de governança que són francament de sentit comú», ha defensat.
Així doncs, la proposta presentada busca definir quin sistema de planificació i seguiment han de tenir aquestes entitats i com s’han d’escollir les persones encarregades de dirigir-les, un procés que Concòrdia planteja que sigui públic i basat en criteris de competència. «Les persones que estan més ben preparades són les que han de dirigir la parapública perquè funcioni el màxim de bé possible», ha afirmat Escalé, mentre que el conseller Jordi Casadevall ha detallat que el text recull principis comuns de governança i transparència, però també regula el nomenament, l’avaluació i el cessament del màxim executiu: «Entenem que és la persona que ha de dur a terme la gestió diària de la societat i és aquesta persona a qui se li han d’exigir resultats, a banda de l’administració».
«En els darrers anys s’han creat 15 entitats que, en molts casos, dupliquen estructures de Govern […] És important que hi hagi uns principis de governança que són francament de sentit comú» – Cerni Escalé
D’una manera més detallada, veiem com, entre els principis rectors que incorpora la proposició, hi ha la legalitat i la seguretat jurídica, la professionalitat i la meritocràcia, la prevenció dels conflictes d’interès, l’avaluació dels resultats o la rendició de comptes, a més d’incorporar la creació de valor públic: «És un punt molt important per a nosaltres, ja que és la primera vegada que se’n parla d’aquest concepte». «En aquesta legislatura hem tingut diverses ocasions per explicar que havíem de començar a poder valorar els resultats de les polítiques públiques i la gestió duta a terme en el si de les societats públiques», ha afegit Casadevall, tot assenyalant que els principis plantejats s’inspiren també en els aplicats a les societats privades del país, incloses les cotitzades.
En aquest punt, el conseller general ha volgut fer un incís per remarcar que la llei afectaria, en un inici, només les societats i entitats dependents de Govern, quedant fora, així, les vinculades als comuns. Una decisió que, segons ha explicat, respon a la voluntat de començar per les societats que consideren més madures i al fet que «no hem tingut temps de treballar-ho amb els comuns». «De moment ho hem deixat de costat», ha esmentat. D’aquesta manera, quedarien incloses les societats públiques i les entitats parapúbliques participades majoritàriament, de manera directa o indirecta, per l’Administració general, les que hi estiguin vinculades o controlades i les filials en què el control efectiu sigui exercit majoritàriament per aquesta administració.
«És molt humà i fins i tot seductor assegurar-te que hi ha menys conflicte amb persones que saps que comparteixen la teva visió […] Calen processos oberts, per evitar la captura d’interessos» – Cerni Escalé
Pel que fa a la selecció dels màxims executius, el procés quedaria en mans d’un comitè integrat per dos membres designats per Govern i dos experts independents procedents d’un registre creat per la mateixa llei. «Ens semblava bo que hi hagués una visió externa a la societat, però que al mateix temps fos coneixedora de la matèria per donar valor afegit», ha indicat Casadevall. A més, els candidats haurien de presentar un projecte estratègic elaborat a partir de les línies mestres de l’entitat i, a partir d’aquí, l’Executiu només podria nomenar una persona inclosa entre els candidats proposats pel comitè, encara que no necessàriament aquella que hagués obtingut la puntuació més elevada. «Podríem parlar d’una terna. Hem volgut deixar aquesta llibertat a Govern, però el comitè també pot proposar només una persona o identificar diversos aspectes interessants de diferents candidats i elevar-ne tres, per exemple», ha exposat Casadevall.
Si finalment s’escull una candidatura que no ha obtingut la millor puntuació, el nomenament haurà d’incorporar una motivació reforçada basada en criteris objectius i en les necessitats de l’entitat. «Pots tenir una persona que té més experiència i queda per davant en termes de puntuació, però el segon té un alineament de visió estratègica que és més conforme a Govern», ha exemplificat Escalé, tot considerant que «ha de tenir certa discrecionalitat». La proposició fixa, a més, mandats de cinc anys amb una única possibilitat de renovació consecutiva. Una vegada completats els dos mandats, però, la persona podria tornar a presentar-se a un nou procés de selecció. A banda, i una vegada nomenat, es disposaria de tres mesos per presentar un contracte programa, en el qual quedarien fixats diversos punts com indicadors quantitatius i qualitatius de rendiment.
«[Sobre el nomenament de Silvia Calvó] Això no treu que tingui competències per ser-ho i, si aquesta llei prosperés, es podria presentar i ser ella la persona escollida» – Jordi Casadevall
Ja durant el torn de preguntes, Casadevall ha tornat a incidir en l’origen de la proposta i ha assenyalat que actualment «hi ha massa heterogeneïtat d’estructures i de funcionament de societats públiques o parapúbliques», posant com a exemple el nomenament de la nova directora de FEDA, Sílvia Calvó: «Això no treu que tingui competències per ser-ho i, si aquesta llei prosperés, es podria presentar i ser ella la persona escollida». «L’únic que fem és continuar amb un exercici de transparència i actualització de la legislació andorrana. Aquests criteris han de poder operar a Andorra com operen a qualsevol altre lloc», ha afegit, assegurant que Concòrdia està convençuda que aquest és el model cap al qual s’ha d’avançar.
«És una manifestació de voluntat de com governaria Concòrdia», ha afegit Escalé, incidint en què «l’obertura de qualsevol procés per a un càrrec directiu ha de ser oberta i no limitada a persones amb les quals ja hem treballat fins ara, perquè és molt humà i fins i tot seductor assegurar-te que hi ha menys conflicte amb persones que saps que comparteixen la teva visió». «Calen processos oberts, per evitar la captura d’interessos i que hi hagi coalicions d’interessos que acabin consolidant-se a les estructures públiques», ha etzibat el líder de l’oposició, qui també ha destacat que encara no han traslladat la proposició a la majoria ni a la resta de grups parlamentaris.
