Com ha evolucionat Andorra Taste durant aquests cinc anys?
Vam venir des del començament, quan no ens coneixia ningú a Andorra, i ens va costar conèixer tots els cuiners i la gent. La idea d'Andorra Taste és donar a conèixer la gastronomia d’Andorra i posicionar-la al món, perquè vingui molta gent i molts turistes. Des de fa cinc anys intentem portar sempre gent de fora. Aquest any, per exemple, han vingut cuiners de França, dels Alps Italians, d’Àustria... El congrés ha crescut moltíssim. Hi ha més inscrits i cada vegada hi ha més interès per la gastronomia d’alta muntanya. Els premis, els donem als millors xefs del món com a reconeixement. I, sobretot, el més important és l’esdeveniment popular, el qual comença divendres. Això sí que ha crescut moltíssim, perquè els andorrans se l’han fet seu. Tenim 24 restauradors i productors!
Què hi trobarà el públic en aquesta part popular d'Andorra Taste?
Cadascú fa una tapa o un plat típic i tradicional del seu restaurant, relacionat amb la cuina d’alta muntanya. Els visitants tenen l’oportunitat de conèixer un restaurant on potser no han anat mai. En definitiva, es tracta de donar veu a aquests restauradors i productors d’Andorra.
Quina afluència de públic esperen?
Entre el congrés, el qual va començar dimarts, i l’esdeveniment popular, el qual comença ara, com que és cap de setmana, segurament que vindrà molta gent. Podem parlar de 30.000 persones.
Organitzar un esdeveniment d’aquesta dimensió implica una inversió important. Quin és, aproximadament, el pressupost d'Andorra Taste?
Hem de pensar que portem molta gent de fora. Possiblement, ronda entre els 300.000 i el mig milió d’euros.
Des de la seva experiència en el sector, com ha canviat el comportament del consumidor en els darrers anys? És més exigent amb la gastronomia?
Avui dia hi ha hagut un canvi molt gran, especialment en el sector de la restauració. Abans, la gent treballava moltes hores, els caps de setmana... I avui dia sí que és veritat que el consumidor està acostumat també a dir: “Mira, aquest restaurant el cap de setmana està tancat”, i només obren dilluns. El consumidor també s’ha adaptat a l’exigència dels restaurants. Cada vegada hi ha més restaurants, i cada vegada la gent surt més a gaudir de la gastronomia, perquè tothom ha de menjar i ens agrada. Crec que hi ha hagut una evolució molt important, sobretot a Andorra, i hi ha molta gent també que viatja només per menjar.
A més d’Andorra Taste, quins altres esdeveniments gastronòmics gestionen?
Organitzem els esdeveniments gastronòmics a Tenerife, el Wine Summit, que és un congrés vinculat als vins en què venen sommeliers. També a Lanzarote, on fem un congrés de cuina volcànica.
Què entenen exactament per cuina volcànica?
La cuina volcànica parteix de la relació entre el territori, el clima i els productes. Hi ha molts territoris volcànics al món, des dels Andes fins a Islàndia, Nova Zelanda, Indonèsia o el Japó. A Lanzarote reunim cuiners d’aquests territoris perquè expliquin les seves tradicions culinàries, els productes locals i com el paisatge volcànic ha influït en la seva manera de cuinar. El sòl volcànic també condiciona les característiques dels productes. El vi n’és un bon exemple: les terres volcàniques influeixen en el cultiu de la vinya i en les característiques finals del vi. En definitiva, el congrés estudia com el territori volcànic determina una gastronomia pròpia i unes maneres particulars de produir i cuinar.
Quan parlem de cuina volcànica, pensem sobretot en plats calents o també hi ha una gastronomia més variada?
Hi ha de tot, també plats freds. Les terres volcàniques donen característiques particulars als productes. Per exemple, les llenties o els tomàquets poden adquirir un perfil més mineral. També hi ha molt de peix, perquè moltes zones volcàniques es troben al mar. Per tant, la cuina volcànica és molt variada i està molt vinculada al territori.
Si comparem aquests dos esdeveniments, quins elements comparteixen i quines són les principals diferències entre la gastronomia d’alta muntanya i la cuina volcànica?
El principal element que les diferencia és el paisatge i les condicions del territori. Tant les zones d’alta muntanya com les volcàniques poden tenir una producció més limitada i estar més aïllades. A l’alta muntanya, l’altitud condiciona els productes, la seva producció i els seus gustos. Per això Andorra Taste també vol reivindicar els productors locals, com els ramaders i els viticultors. Andorra té, per exemple, la producció de poltres i vinyes d’altitud. Casus Belli és un dels cellers situats a més altitud del món. Són elements que poden contribuir a diferenciar la gastronomia andorrana.
L’altitud i el clima també influeixen en els hàbits de consum. La manera de menjar és diferent en una zona d’alta muntanya i en una zona volcànica?
Sí, són gastronomies diferents. A les zones d’alta muntanya, el fred afavoreix una cuina més contundent, amb plats més grassos i coccions llargues. A Lanzarote, en canvi, el clima més càlid afavoreix una cuina més lleugera, amb més presència de peix. Per tant, encara que alguns productes puguin coincidir, les cartes i els hàbits gastronòmics són diferents perquè estan molt condicionats pel territori i el clima.
