El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha presentat aquest dijous el projecte de pressupost per al 2027, el qual preveu uns ingressos de poc més de 791 milions d’euros, un 11% més que el 2026, mentre que les despeses podrien superar els 834 milions, deixant un dèficit inicial de 43 milions. Davant d’aquestes xifres, Lladós ha recordat que «tots els pressupostos es fan sobre dèficit» i que els exercicis del 2023, 2024 i 2025, malgrat partir també de números vermells, van acabar tancant amb superàvit. Una situació que Finances espera repetir, defensant que els comptes s’han elaborat amb rigor i «sense hipotecar el futur de les finances del país».
Així, l’habitatge serà un dels principals àmbits als quals es destinaran els recursos durant el pròxim exercici, amb més de 23 milions d’euros repartits entre diferents programes. De manera desglossada, cinc milions aniran als ajuts al lloguer, 6,7 milions serviran per acabar els edificis de Borda Nova II i el Cedre i cinc milions més es reservaran per a la compra de nous habitatges. Aquí, cal sumar 2,2 milions per a la Fundació Laurus, 1,5 milions per incentivar la construcció d’habitatges de lloguer assequible i 1,7 milions per als avals a la compra, en un àmbit en què la inversió acumulada en parc públic durant aquesta legislatura arriba als 150 milions.
Cinc milions aniran als ajuts al lloguer, 6,7 milions serviran per acabar els edificis de Borda Nova II i el Cedre i cinc milions més es reservaran per a la compra de nous habitatges
En segon terme ens trobem amb Salut, la qual concentra una altra de les principals partides, amb 60 milions d’euros destinats a la CASS i 55,6 milions al SAAS, als quals s’afegeixen 6,4 milions per a inversions del mateix servei. També guanya pes la despesa social, amb 26,3 milions per a ajudes a les famílies, 7,1 milions per a les pensions de solidaritat i 2,2 milions per als joves tutelats. Pel que fa a Educació, es contemplen 43,7 milions per a l’Escola Andorrana, 2,3 milions per als centres educatius i 1,8 milions per a actuacions als francesos. La Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell rebrà 13,3 milions i la Universitat d’Andorra, 5,4 milions, mentre que la transformació de l’hotel Pol en residència universitària disposarà d’1,5 milions d’euros.
Les infraestructures també tindran un pes important, amb 9,9 milions d’euros per a la desviació de Sant Julià de Lòria, 1,7 milions per a la desviació de la Massana i 6,5 milions per a les obres de la Trava. En el cas dels edificis públics, es reservaran 3,2 milions per rehabilitar l’hotel Casamanya i 14,3 milions per a diferents actuacions de millora, mentre que la inversió acumulada en infraestructures viàries durant la legislatura se situa en 134 milions. Les inversions reals previstes per al conjunt del pressupost arribaran als 88,6 milions d’euros, un 9% més que en l’exercici anterior. Pel que fa a la resta de partides, Andorra Turisme rebrà 23 milions d’euros i el desplegament del centre nacional d’emergències comptarà amb 2,3 milions.
En infraestructures, destaquen 9,9 milions d’euros per a la desviació de Sant Julià de Lòria, 1,7 milions per a la desviació de la Massana i 6,5 milions per a les obres de la Trava
Més enllà, però, de la distribució de la despesa, Lladós també ha comunicat que el PIB d’Andorra va créixer un 3,3% durant el primer semestre, per sobre de les estimacions que manejava el Govern. «Situa l’economia en expansió en tots els sectors», ha destacat el ministre, comparant aquesta evolució amb els creixements del 2,7% a Espanya i del 0,9% a França. Pel que fa al deute, ha remarcat que actualment es troba en el nivell més baix des del 2011 i que la previsió passa per situar-lo al voltant del 28% a finals del 2026.
Per figures, Societats aportaria 183 milions; l’IRPF, 99 milions; l’IRNR, 18 milions, i l’IGI, 206 milions, amb increments respectius del 14%, el 20%, el 38% i el 14%. En canvi, els ingressos de la Duana han patit una caiguda del 5,9%, amb el tabac com el sector que registra el descens més important, del 34,3%. «No és que els sectors tradicionals estiguin en davallada, creixen, però més lentament que altres», ha defensat Llados, qui ha remarcat que el major pes dels impostos directes està reduint la dependència d’altres fonts i ha defensat que «les fonts d’ingressos del Govern s’estan diversificant i això les fa més resilients».
Finalment, la despesa de personal arribarà als 199 milions, un 8% més, tant per les millores aplicades a la funció pública com per les noves incorporacions previstes en diferents departaments. Entre aquestes hi haurà deu places a la Policia, vuit al Cos de Bombers i dotze al Ministeri de Presidència, cinc de les quals corresponen a enquestadors, a més de reforços en àrees com Afers Socials. Les transferències corrents, per la seva banda, arribaran als 368 milions, un 13% més, i Lladós ha volgut remarcar que «més de la meitat» d’aquesta despesa es dirigeix a altres entitats, principalment els comuns, el SAAS i la CASS.
