El Consell General ha aprovat aquest dijous, per assentiment, la modificació de la Llei de mesures temporals per fer front a l’increment dels preus dels hidrocarburs, amb la qual el descompte del gasoil passa a ser de 15 cèntims per litre durant el setembre, dels quals 10 corresponen a la devolució parcial de l’impost especial sobre els hidrocarburs. En el cas de la gasolina sense plom, cal recordar, es manté el descompte de cinc cèntims per litre, amb una devolució fiscal de tres cèntims. Tot plegat, noves condicions que s’apliquen a les vendes efectuades des de l’1 de setembre i es mantindran fins al dia 30. En tot cas, i malgrat el suport unànime al text, el conseller del grup Socialdemòcrata, Pere Baró, ha retret al Govern que la mesura arribi tard: «Sembla que el seu monitoratge arriba sempre tard. […] Malgrat la seva falta de previsió, votarem a favor».
La crítica de Baró ha provocat un estira-i-arronsa amb el ministre de Finances, Ramon Lladós. En aquest sentit, el socialdemòcrata ha qüestionat que l’Executiu parli d’anticipació quan, segons ha afirmat, «els països del voltant fa mesos que anticipen», i ha insistit que «la crisi no ve pas de l’agost». Llavors, «per què no ho va fer el juny?», ha demanat. Lladós ha replicat que la mesura estava preparada des del 15 d’agost i ha atribuït que no s’hagi aprovat fins ara al procediment parlamentari: «No fem tard. És una qüestió que la separació de poders […] ens ha obligat a portar-ho avui aquí». El mandatari també ha rebutjat que es pogués actuar amb mesos d’antelació davant la volatilitat dels mercats. «M’agradaria tenir la bola, perquè anticipar-se són molts diners públics», ha etzibat, defensant que cal «anar seguint, ser precisos i rigorosos» abans de comprometre recursos públics.
El socialdemòcrata qüestiona que l’Executiu parli d’anticipació quan «els països del voltant fa mesos que anticipen», tot insistint que «la crisi no ve pas de l’agost»
Des de Concòrdia, el seu president, Cerni Escalé també ha avalat la modificació davant l’impacte que l’encariment dels hidrocarburs té sobre les economies domèstiques. Doncs, ha recordat que el seu dubte davant aquest tipus de rebaixes fiscals era si havien de beneficiar únicament els vehicles amb matrícula andorrana o el conjunt dels consumidors, i ha celebrat que s’hagi optat per la segona possibilitat. «És una solució que, des del nostre grup parlamentari, trobem que és equilibrada», ha manifestat, destacant especialment que l’esforç sigui compartit amb les empreses distribuïdores. Demòcrates, Ciutadans Compromesos i Andorra Endavant també han donat suport al projecte, el qual s’havia tramitat pel procediment d’extrema urgència i necessitat.
En tot cas, el titular de Finances ha defensat que la modificació respon a l’augment especialment significatiu experimentat pel gasoil durant l’estiu, per sobre de les previsions inicials, en un context de volatilitat derivat de la situació a l’Orient Mitjà. De fet, el mateix projecte assenyala que, després de més d’un mes d’aplicació de les rebaixes aprovades al juliol, el volum de carburants importats havia recuperat els nivells de l’any anterior, però s’havia detectat una nova pèrdua de competitivitat del gasoil respecte del mercat veí. En aquest sentit, Lladós ha insistit que l’objectiu continua sent doble: protegir el poder adquisitiu de la ciutadania i mantenir la competitivitat dels carburants andorrans. L’esforç, ha recordat, es reparteix entre l’Executiu, mitjançant la reducció fiscal, i els operadors privats, els quals assumeixen una rebaixa addicional.
