Berta Miquel

Podem fer un balanç positiu de la temporada en general. Va haver-hi el mes de juny en què vaig fer una baixada molt important, perquè després de la final d'Andorra, la qual em va anar superbé, justament el dia següent ens n'anàvem a l'Europeu, i allà no vaig poder demostrar gens el que havia demostrat feia tres dies a la final d'Andorra. I una competició tan important a mi em va afectar molt, a nivell de confiança sobretot, i del treball que estava fent al llarg de la temporada. Llavors, va haver-hi un moment de la temporada que va ser molt dur i que ens va costar sortir, però vam poder arribar al Mundial bé, ja recuperant la confiança una altre vegada, i els Jocs del Mediterrani també van anar prou bé.

Amb l'espineta. Si ho hagués fet tot el bé que hagués pogut, potser hauria estat aquesta possibilitat de classificar-nos a la final. Però bé, per una altra part, també vaig acabar molt contenta. Quant a confiança, a més, crec que és per estar molt contents, de saber que ara només falta el punt de fer-ho tot perfecte i ja podem pujar moltes posicions.

Sí, completament. El primer el vaig fer amb 16 anys, era molt petita i feia la primera temporada sènior, i tampoc sabia molt bé a què anava. Aquella primera vegada va ser una experiència totalment diferent perquè, tot i que vaig estar lluitant tota la temporada per ser jo qui representés Andorra, no era la favorita. Els dos posteriors Mundials vaig tenir algunes errades importants, i vaig acabar la temporada bastant afectada, però amb el de Frankfurt [el d'aquest any] per fi vaig poder demostrar la meva feina. Vaig poder fer exercissis molt bons, es va veure la meva qualitat com a gimnasta i es va poder entendre els exercissis, que era el que em costava en aquesta cita. Així que hem fet un pas endavant i ara queda treballar-ho més perquè ja sabem on és l'error.

La meva vida gira molt al voltant de la rítmica. És el pilar fonamental i una forma d'entendre en si la vida, com que primer va la rítmica i després la resta. Però també sé que no podré viure d'ella, llavors estic gaudint molt d'aquests anys, perquè amb la rítmica és cert que també acabes molt jove, així que també estic preparant una 'vida'. Estic estudiant... en aquests tres anys he sabut combinar i gestionar molt millor la vida social.

No del tot. Diria que és l'aspecte que més em falla. Em poso molta pressió perquè crec que soc conscient de què soc capaç de fer, i en competicions importants vull fer massa. Demostrar massa i demostrar un molt bon paper per Andorra. És una pressió que només em poso jo, perquè des del país se'm transmet sempre molta confiança, però vull, i més, i més. I així soc sempre, molt autocrítica, i cap exercici està perfecte... i potser és un aspecte que fa que no gaudeixi tant la rítmica o les cites rellevants, però això no crec que ho pugui millorar molt [riu].

A mi em compensa segur. Vaig on de petita somiava anar: Mundials, Europeus, Copes del Món... estic amb les millors del món i això era el meu somni. Sí que és cert que, quan acabi la rítmica, ja no tindré res. És una cosa 'a part', de la rítmica no vius i a Andorra encara menys. És difícil, però l'experiència que estic agafant i tots els valors que et dona aquest esport, com la responsabilitat, l'exigència o la disciplina, són coses que m'emportaré de per vida.

Veia més a prop la retirada als 18 anys que als 20. Ara estic molt bé i molt contenta, quan comences a tenir molta més experiència i maduresa a, entre cometes, dins les competicions, les gaudeixes molt més. Així que cada any tinc més ganes de començar temporada, i per això ara veig molt més lluny la retirada que no quan tenia 18 anys.

Perquè als 18 baixava a competir a baix, i encara que la rítmica sempre m'ha agradat molt, sabia que no podia viure d'ella. I em deia: "Doncs si no m'ho puc compaginar, la deixaré", tot i que m'ho gaudia molt. En tot cas, aquests darrers dos anys han estat increïbles.

M'encantaria poder anar a uns Jocs Olímpics, però no sé si se'm tornarà a donar l'oportunitat de tenir una 'wild card' com crec entendre que va arribar. Encara no ho sé del tot i no ho vaig voler saber mai. A nivell de classificació per mèrits propis és impossible, puc millorar resultats, però mai arribar a les top18 del planeta. Però si m'arriba la invitació que serà difícil, per a mi seria increïble.

Sí, de fet al Mundial de València del 2023 des de la Federació Internacional se'm va tenir molt en compte perquè era una de les possibles candidates a tenir la 'wild card'. Al final, no sé què va passar, que no la vaig tenir, però l'oportunitat d'anar a uns Jocs m'encantaria. En rítmica només es classifiquen 24 gimnastes [individuals], i crec que si ho fes bé podria no quedar l'última tot i ser jo la convidada, perquè hi ha continents més fluixos que Europa.

Desconec com funcionen aquests temes, però si aquella 'wild card' va arribar a Andorra, dubto que en tornem a tenir una.

La temporada forta comença a finals de març. Llavors, tenim l'Europeu la primera setmana de maig, a Pamplona, i el Mundial, la tercera de setembre, a Bakú. En tot cas, la direcció tècnica ens ha de dir primer les mínimes per poder anar a totes aquestes competicions. El meu objectiu seria anar a les màximes Copes del Món, també rodar més i tenir més competicions del nostre nivell per poder fer bones posicions, l'Europeu i a veure si puc ser jo qui va al Mundial també, que ja no soc l'única sènior.