Els càlculs de quotes de l’AA es basen en un “error” de traducció

L’Acord d’associació (AA) establiria una nova normativa per al control de la immigració a Andorra. Entre altres aspectes importants, la nova normativa d’immigració reduiria la capacitat d’Andorra d’establir limitacions segons antecedents penals, eliminaria les exigències d’ingressos salarials mínims per atorgar reagrupaments familiars (els quals passarien a ser automàtics per als ciutadans de la UE) i establiria una fórmula matemàtica per calcular les quotes d’immigració que deixarien de ser una eina sobirana d’Andorra.

El passat 9 de juliol de 2024, des de La Taula d’El Periòdic vam realitzar una anàlisi matemàtica sobre les fórmules que regeixen el càlcul de les quotes d’immigració en el marc de l’Acord d’associació. Avui reobrim aquesta qüestió per anar un pas més enllà: aquests càlculs no són només una qüestió tècnica, sinó que arrosseguen un «error» de traducció en la seva formulació base. Resulta imprescindible avaluar a fons l’impacte i les implicacions d’aquesta errada estructural per al futur i les seves afectacions.

La reflexió que presentem a continuació requereix una lectura pausada i reflexiva. No es poden fer certs “errors” quan està en joc la vida d’un país.

L’AA establiria tres tipus d’autoritzacions de residència i tres fórmules per calcular els nous permisos a donar cada any :

(1)   Permisos de residència de més de 12 mesos amb activitat econòmica, i la seva fórmula de càlcul seria:

Noves autoritzacions de més de 12 mesos i activitat econòmica + N1 > 1,07 mitjana dels permisos de residència de més de 12 mesos i activitat econòmica vàlids 5 anys anteriors

(2)   Permisos de residència de més de 3 mesos sense activitat econòmica, i la seva fórmula de càlcul seria:

Noves autoritzacions de més de 3 mesos sense activitat econòmica + N2 > 1,025 mitjana dels permisos de residència 3 mesos sense activitat econòmica vàlids 5 anys anteriors

(3)   Permisos de residència de menys de 12 mesos amb activitat econòmica, i la seva fórmula de càlcul seria:

Noves autoritzacions de menys de 12 mesos i activitat econòmica + N3 > 1,05 mitjana dels permisos de residència menys 12 mesos i activitat econòmica vàlids 5 anys anteriors

Agafem la primera fórmula, la dels permisos de més de 12 mesos i activitat econòmica. En aquesta fórmula no hi ha conflicte en la interpretació de què signifiquen “noves autoritzacions” o què significa la “mitjana dels permisos de residència vàlids en els cinc anys anteriors” o què significa el “>1,07”, és a dir un creixement superior al 7%. El problema d’interpretació de la fórmula està en el valor que hem simbolitzat com “N1”.

Anem a la interpretació de “N1”:

1-Interpretació literal:

Nosaltres llegim el text oficial anglès, atès que la traducció catalana no serà oficial fins que no sigui signada i atès que la traducció catalana no diu el mateix que la versió oficial anglesa. Fet que no deixa de ser preocupant. Segons el text de l’Annex VIII punt II de la versió oficial -l’anglesa-, “N1” seria la xifra “[…] D’aquests nacionals de la UE econòmicament actius residint a Andorra”.  Gramaticalment parlant, “[…] D’aquests nacionals…” és un determinant demostratiu que es refereix als nacionals descrits a l’inici de la frase del punt II  i que són “[…] Els nacionals d’Estats Membre de la EU que exerceixen una activitat econòmica a Andorra i disposen d’un permís de residència de més de 12 mesos”.

Aquesta interpretació literal del text oficial en anglès implica que, el primer any d’entrada en vigor o d’aplicació provisional de l’AA, el nombre de nous permisos de més de 12 mesos amb activitat econòmica haurien de ser uns 28.000. La raó principal és que l’AA crearia una nova figura a Andorra: la del Resident Permanent, la qual s’atorgaria a tot ciutadà d’Estats membre de la UE amb més de cinc anys de residència a Andorra. De forma que passaríem a tenir els nacionals andorrans, els residents permanents i les persones que disposarien d’una de les tres noves autoritzacions de residència. El punt IV de l’Annex VIII de l’AA, en la seva versió oficial anglesa, estableix que quan una persona aconsegueix l’estatus de resident permanent, deixa de comptar-se dins del nombre de permisos disponibles. Atès que el primer any d’entrada en vigor de l’AA unes 25.000 persones amb permisos de residència i treball (llarga durada) tindrien més de cinc anys de residència, passarien a ser residents permanents i deixarien de comptar-se dins de “N1”, dins del “número de ciutadans de la UE amb activitat econòmica que disposen d’un permís de residència de més de 12 mesos”. Fet que obligaria al Govern a posar a disposició 25.000 noves autoritzacions per tapar aquest buit, a més del 7% de la mitjana d’unes 40.000 autoritzacions dels darrers cinc anys. Un fet que implicaria una quota d’unes 27.800 persones. Una quota tan gran que equivaldria a una no-quota.

2-Interpretació del Govern:

El Govern interpreta que “N1” seria el total de nacionals de la UE que resideixen a Andorra, tant si tenen l’estatus de resident permanent com si tenen un permís de residència vàlid de més de 12 mesos amb activitat econòmica. Una interpretació que es complica molt quan s’han de determinar les N per a cada tipus de residència, és a dir N1, N2 i N3. Però analitzem d’on surt aquesta interpretació del Govern.

Amb aquesta interpretació, el Govern conclou que les 25.000 persones que esdevindrien residents permanents el primer any d’aplicació de l’AA continuarien sent “nacionals d’Estats Membres de la UE que residirien a Andorra”, i el Govern entén que se sumarien dins N1,  de manera que no caldria crear les 25.000 noves autoritzacions per tapar el buit creat pel nou estatus del resident permanent. Amb el text anglès, és impossible fer la interpretació que fa el Govern. És impossible interpretar “N1” com el nombre de tots els nacionals UE que resideixen a Andorra, tinguin la situació d’immigració que tinguin -siguin residents permanents o ja siguin titulars d’una autorització de més de 12 mesos amb activitat econòmica-, per una raó molt senzilla: el text anglès imposa una limitació a “N1” que defineix com la xifra “d’aquests nacionals de la UE econòmicament actius residint a Andorra”, impedint la interpretació del Govern d’incloure els residents permanents atès que “[…] D’aquests nacionals…” és un determinant demostratiu que es refereix als nacionals descrits al principi de la frase i que són “els nacionals d’Estats Membre de la UE que exerceixen una activitat econòmica a Andorra i disposen d’un permís de residència de més de 12 mesos”.

Però, i aquí tenim un gran però, la traducció al català no diu el mateix que el text oficial anglès. Concretament, la versió catalana diu “d’aquests nacionals que resideixen a Andorra”. La versió catalana ha eliminat el requisit del text oficial “d’econòmicament actius”. El Govern ha fet una traducció al català en la qual ha desaparegut el condicionant del text oficial que limita el nombre “N1” a aquelles persones amb un permís de més de 12 mesos amb activitat econòmica.

Govern reconeix que amb l’AA, els residents de més de cinc anys passarien a tenir un nou estatus -el de resident permanent- i que deixarien de comptar com autoritzacions de residència disponibles. Però, al mateix temps, constatem que a la traducció al català del punt II de l’Annex VIII desapareix el requisit “d’econòmicament actius” que el text oficial anglès estableix com necessari per comptar les autoritzacions existents de residències en la fórmula de càlcul de les noves autoritzacions. I, en base a aquesta desaparició del requisit “d’econòmicament actius”, el Govern interpretaria que “N1” inclouria tant les persones amb residència de més de 12 mesos i activitat econòmica com els residents permanents. Utilitzar “errors” en la traducció per forçar interpretacions que serien artificioses i que, a més, serien incompatibles amb el càlcul de les altres fórmules de l’AA, indica que tenim un problema seriós amb l’AA i que entraríem en un camí molt opac en el càlcul de quotes d’immigració.