La primera és obligada. Com arriba a aquesta decisió que, s'ha de reconèixer, sobta?
Ha sigut una decisió bastant pensada i presa molt en fred. Quan vaig signar amb el Raül ho vaig fer per un projecte a dos anys. L'objectiu del primer era consolidar-nos entre els vuit primers del campionat i, el segon, lluitar pel top3. Venia d'una bona temporada amb la Ducati i d'haver estat subcampió d'Europa, així que el projecte era molt il·lusionant. Però es van ajuntar moltes coses: l'equip també s'estrenava al certamen, Yamaha tampoc ens va posar les coses fàcils i no vam tenir les eines ni les dades necessàries per evolucionar la moto. A la pretemporada, a Jerez, vaig veure el potencial de la Yamaha i em va agradar molt, però vam arribar a Austràlia i Portugal i mai vaig tornar a tenir aquelles sensacions.
A partir d'aquí vam treballar al màxim, però cada cap de setmana anàvem a pitjor. Potser ens vam tornar massa bojos buscant solucions i vam perdre el camí. El punt d'inflexió va arribar a Aragó, un circuit on l'any anterior havia estat molt competitiu i on ja tenia clar que, si les coses no feien un gir, prendria una decisió. Vam passar de lluitar habitualment pel top10 o el top15 a estar lluitant per la 25a posició, i això em va frustrar molt. Vaig pensar si realment valia la pena continuar jugant-me la vida sense gaudir. Passa que anava a entrenar i continuava sent igual de ràpid amb el kart o la supermoto que abans, però sobre la moto no aconseguíem consolidar-nos. I les últimes curses ja les vivia patint: pujava a la moto amb ganes i donant el 100%, però sabia que seria un altre cap de setmana més. Ja no sentia que estava fent allò que havia estimat des dels 6 anys.
Però per què no haver aguantat fins a final de curs i llavors valorar?
Vaig tenir molts dubtes perquè després de l'última cursa a Misano vaig rebre una proposta per canviar d'equip amb una Triumph. Era una estructura consolidada i la gent del paddock veia que jo havia passat de lluitar pel top10 a estar 20è, i es preguntava què estava passant. Em van dir que un dels seus pilots tampoc estava rendint com esperaven i que valoraven que acabés la temporada amb ells per decidir després què fer de cara a l'any vinent. Ho vaig pensar molt i vaig estar a punt d'acceptar-ho, però em vaig adonar que havia patit tant durant tot el curs que, encara que tornés a fer top10 com l'any passat, no em canviaria res.
Parla de resultats, però que ha estat el que ha pesat més a l'hora de prendre la decisió?
Tot està molt relacionat amb els resultats. Si hagués fet un any com el passat, segurament hauria acabat. Ja havia passat per un moment molt dur al Mundial de Moto2, després vaig fer el pas a Supersport, vaig tornar a gaudir i vaig ser molt competitiu, però ara m'he tornat a trobar en una situació similar.
Ja et dic, ha estat una decisió molt freda, però també molt espontània. Sé que hauria pogut continuar, provar un altre projecte o acabar la temporada i decidir després. Potser d'aquí a un temps me'n penediré perquè crec que encara podia allargar la meva carrera i fer bons resultats. L'única espina que em quedarà és haver acabat amb aquestes sensacions, perquè retirar-te gaudint és molt diferent. Tot i això, ara mateix no me'n penedeixo.
Llavors, tanca del tot la porta a tornar a competir?
Ara per ara sí. Ves a saber si d'aquí a un any i mig, m'ho invento, em contactés un equip d'endurance. Si les condicions fossin bones m'ho pensaria, és clar que sí. Al cap i a la fi, la velocitat no la perds. Encara més, fins i tot em van contactar per fer una cursa al Mundial de Resistència, però no és una cosa que ara per ara m'ompli.
Llavors no parlem d'un punt final, sinó d'uns punts suspensius a la seva carrera. En tot cas, del viscut fins ara, clou amb la sensació d'haver-ho donat tot?
Jo sé que he pujat a la moto cada cap de setmana i, tot i que les coses no estaven anant com havien d'anar i la motivació era baixa, sempre m'he esforçat al màxim. Aquest curs ho he donat tot en tot moment perquè, al final, ens hi juguem la vida i, si no estàs preparat mentalment, no pots rendir. Tant l'equip com jo ho hem donat tot. És cert que no he trobat mai el balanç perfecte amb la moto, però en cap moment he arribat a una cursa pensant simplement a complir. Sempre he intentat fer-ho tan bé com he pogut.
Totalment, perquè no ho estic gaudint. Evidentment, aquest esport és un en el qual la part econòmica suposa molt. Per sort o per desgràcia, en la meva carrera esportiva crec que s'han fet moltes coses malament perquè el meu pare, a qui li va sobtar molt la meva decisió, no ha pogut comptar amb ningú perquè ens ajudés.
Una figura important, la del seu pare.
Doncs sí. I què passa? Que prenc la decisió i no l'entén. Ell em diu 'ets un tio que va ràpid' i que, si bé l'any no està anant com hauria d'anar, no deixo de ser subcampió d'Europa... Però la decisió és meva perquè m'hi jugo la vida i ja no gaudeixo d'una cosa que faig des que tinc 6 anys.
Parlant en general de la seva carrera, amb quin cap de setmana de Gran Premi es quedaria?
Sense cap mena de dubte, Montmeló 2023. Aquella victòria. Van venir familiars, amics... és un circuit que sempre he dit de casa perquè és el que queda més a prop i hi he corregut tota la vida. A més, estava lluitant pel títol [l'Europeu de Moto2] i sabia que divendres el meu rival directe [Senna Agius] es va lesionar. Cert és que a la segona cursa del cap de setmana vaig ser tercer per una errada meva, però dissabte, a la primera, em quedo amb poder escoltar l'himne, amb la bandera, la meva gent. És el moment que destacaria.
Què és el que la gent no veu i hi ha darrere un pilot professional?
El que tinc clar és que la gent veu les coses dolentes i no les bones. L'any passat estava fent un sisè, setè o 10è pràcticament cada cap de setmana, i aquest que està sent dolent és quan la gent parla i salta. Però bé, tenen dret a opinar. Hi ha moltes coses que des de fora es desconeixen o no s'aprecien, i tot plegat és trist quan podria dir que soc pràcticament l'únic pilot andorrà que ha arribat on ha arribat en velocitat.
Què li diria a un infant que somia amb arribar lluny en aquest esport?
Sobretot que gaudís molt dels bons moments perquè en vindran de dolents i no saps mai quan en sortiràs. També que prengui les decisions amb el cor i que es deixi ajudar.
I si pogués parlar amb el Xavi que començava a competir, seria el mateix missatge?
Sí, sense cap dubte. Sobretot en el meu cas, tant de bo haugés tingut algú al costat que hagués mirat pel meu futur. Hi ha gent que es dedica a portar carreres dels pilots i buscar millors equips o condicions, que són els manàgers. Jo mai n'he tingut perquè ho ha intentat portar sempre el meu pare, que ha sigut campió d'Europa, però en una altra època, i li estaré eternament agraït perquè he arribat on soc gràcies a ell, però tinc clar que no hem fet les passes correctes quan tocava.
El seu futur guarda relació amb el motociclisme?
Evidentment, després de tants anys en aquest món, no m'agradaria apartar-m'hi de cop. Sabré més o menys, però tinc un coneixement important. M'agradaria molt fomentar el motociclisme aquí a Andorra, que no sé com, però incentivar que els nens i nenes que ho provin.
