Què l’ha motivat a presentar-se?
El que m’ha motivat és una trajectòria llarga dins del sistema de salut, que m’ha permès conèixer-lo des de dins i, sobretot, des del costat de les persones. Després d’anys atenent pacients i treballant dins l’engranatge sanitari, sento que puc aportar una visió útil i complementària: la del professional que cada dia veu com les decisions es tradueixen en l’atenció real a la gent. Em presento amb voluntat de servei i de sumar, i amb el convenciment que l’experiència acumulada pot ajudar a millorar el funcionament d’una institució que ens afecta a tots.
A diferència de fa quatre anys, hi ha tres candidatures menys per als assalariats. A què creu que és degut?
Crec que, en bona part, té a veure amb la percepció que la CASS és una institució tècnica i llunyana, i que costa veure de manera immediata el que aporta implicar-s’hi. També és un compromís que demana temps i dedicació. Caldria, potser, traslladar aquesta pregunta a qui ja hagi tingut recorregut dins del consell d’administració per poder valorar què ha mancat per tenir més candidats.
Considera que els assalariats han estat ben representats?
Preferim mirar endavant més que no pas fer balanç del passat. El que aportem és una mirada complementària a la pròpia dels assalariats: la d’un professional sanitari que coneix el sistema de salut de prop i que pot afegir la perspectiva assistencial “de carrer” a les decisions. La nostra voluntat és sumar a la feina feta i reforçar la veu dels assalariats amb aquest coneixement de primera mà.
Quin diagnòstic fan de l’actual funcionament del Consell d’Administració i del paper que hi tenen els representants elegits per la ciutadania?
El Consell d’Administració és un òrgan clau, perquè és on conflueixen les diferents sensibilitats — administració, empresaris, jubilats i assalariats — que han de vetllar pel bon funcionament de la CASS. Els representants elegits hi tenen un paper fonamental: són la veu directa dels cotitzants. El que volem aportar és aprofitar al màxim aquest espai, amb el coneixement assistencial que dona haver treballat dins el sistema de salut, així com la realitat que vivim com a personal assalariat. Creiem que hi ha marge per fer una representació encara més activa i propera als assegurats.
En els darrers anys s’ha evidenciat un cert malestar pel pes que manté el Govern dins del consell amb quatre membres designats directament. Consideren que els representants electes tenen prou marge real de decisió?
L’estructura del consell està fixada per la normativa, i la nostra feina és aprofitar al màxim l’espai i les competències que els representants electes hi tenen. El marge de decisió es construeix també amb preparació, propostes ben fonamentades i capacitat per argumentar aquelles mesures que considerem adients. Un representant que arriba amb dades, amb coneixement tècnic del sistema sanitari i amb propostes realistes guanya pes en el debat, independentment del repartiment de cadires. La nostra aposta és aquesta: fer-nos sentir amb arguments sòlids i defensant l’interès dels cotitzants amb rigor.
Què diria a aquells que pensen que, com que el Govern hi té majoria, tant és el que passi al Consell d’Administració?
Que precisament per això importa molt qui hi seu i com hi treballa. Les decisions no es prenen només comptant vots: es prenen debatent, argumentant i convencent. Una veu ben preparada, que aporti dades i la realitat del dia a dia assistencial, pot influir en l’orientació de les decisions i en la manera com s’apliquen, sobretot quan qui ho defensa pot aportar una visió tècnica del sistema sanitari, sovint desconeguda des d’altres institucions. Defugir la participació amb aquest argument seria deixar de banda una eina valuosa per defensar els interessos dels assegurats.
Com es pot garantir que la veu dels cotitzants no quedi diluïda davant les directrius polítiques o econòmiques que pugui marcar l’Executiu?
La nostra condició de professionals sanitaris en contacte permanent amb els pacients ens dona aquest coneixement directe. A més, defensem rendir comptes de manera periòdica, de manera que els cotitzants sàpiguen sempre què s’ha defensat en el seu nom, i qui ha participat en aquesta defensa.
Per què creuen que aquestes eleccions són importants també per a persones que sovint perceben la CASS com una institució llunyana o purament administrativa?
Pot semblar llunyana mentre tot va bé, però és al nostre costat en els moments que més importen, i des de la nostra professió tenim clar una bona part d’aquests. Votar és la manera de tenir veu en com es gestiona allò que ens pertany a tots i que financem entre tots. Com més representativa sigui l’elecció, més sòlides i legítimes seran les decisions.
Sovint es desconeix exactament què fa el Consell d’Administració de la CASS. Com explicarien, de manera entenedora, quines decisions hi passen i com afecten directament la ciutadania?
S’hi tracten qüestions com l’equilibri econòmic de les branques de salut i jubilació, els criteris de les prestacions, l’organització dels serveis o les propostes de millora del sistema. Dit d’una altra manera: el que s’hi decideix acaba afectant què cobreix la CASS, com d’àgil és un tràmit, quant es cotitza o com queden les pensions. Són decisions que arriben, tard o d’hora, a la butxaca i a la salut de cadascú.
Quines són, al seu entendre, les principals preocupacions actuals dels treballadors assalariats pel que fa a la CASS i a la seguretat social?
Les preocupacions més habituals que ens traslladen tenen a veure amb la confiança en el futur del sistema — sobretot pel que fa a les pensions —, amb l’agilitat i la claredat dels tràmits, amb la cobertura real de les prestacions i amb el temps d’espera per accedir a determinats serveis. També hi ha la sensació, de vegades, que les decisions es prenen lluny del dia a dia de la gent. La nostra voluntat és recollir aquestes inquietuds i portar-les a la taula on es decideix, amb propostes concretes.
Quina diferència creu que pot aportar una candidatura vinculada directament al col·lectiu assalariat respecte a altres perfils que han format part del consell fins ara?
Aportem una combinació que ens sembla valuosa: som assalariades com les persones que volem representar, i alhora som professionals del sistema de salut. Això ens dóna una doble proximitat. D’una banda, compartim les mateixes preocupacions que qualsevol treballador assalariat. De l’altra, coneixem el sistema sanitari per dins, tant des de la perspectiva de qui presta l’atenció com des de la comunicació constant amb els pacients. És una visió basada en l’experiència assistencial real, que pot complementar molt bé la mirada tècnica i econòmica de l’òrgan.
Quin missatge voldrien traslladar especialment als treballadors assalariats que poden sentir que les seves preocupacions no arriben als espais de decisió?
Volem dir-los que els entenem, perquè nosaltres també som assalariades i compartim el seu dia a dia. El nostre compromís és ser el pont entre qui cotitza i qui decideix, perquè les seves inquietuds — les baixes, les prestacions, l’atenció rebuda — siguin presents a la taula on es decideix, i no una nota a peu de pàgina. Escoltar les persones és una cosa que els professionals sanitaris fem cada dia, i volem traslladar aquesta mateixa actitud d’escolta activa a la representació dins la CASS.
Com volen mantenir el contacte amb els cotitzants i recollir les seves inquietuds més enllà del període electoral?
Un càrrec de representació no s’acaba el dia després de les eleccions; comença aleshores. Com a professionals de la salut, ja estem acostumades a escoltar les persones cada dia, i volem portar aquesta mateixa proximitat a la representació dins la CASS.
Quines serien les primeres mesures o prioritats que defensarien si obtenen representació dins del Consell d’Administració? Quines són les principals propostes que planteja?
Les nostres prioritats parteixen del coneixement directe del sistema. En primer lloc, treballar per uns tràmits més àgils i menys burocràtics, especialment en baixes mèdiques i autoritzacions de tractaments o procediments costosos. En segon lloc, vetllar perquè el catàleg de prestacions s’ajusti a l’evolució de la medicina i a les necessitats reals dels assegurats, de forma àgil.
Què pot aportar la vostra candidatura al Consell d’Administració de la CASS?
Aportem experiència i coneixement del sistema de salut acumulat al llarg d’una carrera professional, i una mirada assistencial “de carrer” que neix del contacte diari amb els pacients. Coneixem el sistema des de dos angles: el de qui presta l’atenció i el de qui escolta cada dia les necessitats i les preocupacions de les persones. Aquesta perspectiva, sumada a la nostra condició de professionals assalariades, ens permet aportar propostes realistes, fonamentades i orientades a millorar l’atenció i la sostenibilitat de la CASS.
Hi ha un debat recurrent sobre la sostenibilitat futura de la branca de jubilació. Quina és la seva posició davant possibles reformes que afectin les pensions o les cotitzacions?
La sostenibilitat de la branca de jubilació és un repte que cap país pot ignorar, i Andorra no n’és l’excepció, amb una població que envelleix i una esperança de vida creixent. La nostra posició és que qualsevol reforma ha de partir del rigor tècnic i actuarial, però també de la transparència i el diàleg social. No defensem solucions precipitades, sinó un debat seriós i basat en dades sobre l’equilibri entre cotitzacions, edat de jubilació i nivell de prestacions. Com a professionals de la salut, hi afegim un element clau: la jubilació i la salut estan íntimament lligades. Volem que aquest debat es faci pensant en la persona, no només en el balanç comptable.
Quines millores consideren necessàries en relació amb l’atenció als assegurats, les baixes mèdiques, les prestacions o l’accés als serveis?
Aquí és on creiem que podem aportar més, perquè ho vivim cada dia. En baixes mèdiques, defensem processos més àgils i amb criteris clínics clars i coherents, que donin seguretat tant al treballador com al sistema. Pel que fa a les prestacions, volem que la cobertura s’ajusti a les necessitats reals i a l’evolució de la pràctica mèdica. I sobre l’accés als serveis, apostem per reduir temps d’espera i per una millor coordinació entre la CASS, els professionals i els centres. Cal adequar el funcionament de la CASS a les possibilitats tecnològiques que ofereixen els sistemes de la informació actuals, automatitzant i optimitzant processos, depenent menys de la gestió manual dels casos. Coneixem de prop com funciona l’atenció als pacients, i això ens permet proposar millores concretes i aplicables.
Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Ajustar la despesa sanitària no vol dir, ni de bon tros, retallar l’atenció a les persones. Vol dir gestionar millor: evitar duplicitats i proves innecessàries, reforçar la prevenció — que estalvia molt a llarg termini —, millorar la coordinació entre nivells assistencials i fer un ús més eficient dels recursos. Aquí és precisament on la visió dels professionals sanitaris pot ser més útil: sabem on es perden recursos i on es podria ser més eficient sense perjudicar el pacient. Una despesa ben orientada és la millor garantia de sostenibilitat i de qualitat de l’atenció.
Si hagués de resumir en una idea què representa la seva candidatura, quina seria?
Si ho hagués de resumir en una idea: posar l’experiència de tota una carrera dins el sistema de salut, i la visió “de carrer” del professional que escolta els pacients cada dia, al servei d’una CASS més propera, més transparent i més sostenible. En una frase: L’experiència assistencial al servei de tots els cotitzants.
