«Pocs teníem el costum d’estudiar fins que sabíem que l’examen estava molt a prop». Amb aquesta comparació, el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha justificat el fet que una part important de la ciutadania encara no hagi aprofundit en el contingut de l’Acord d’associació. La reflexió arriba després de la publicació de l’Enquesta Primavera Política 2026, la qual revela que el 65% dels enquestats no se sent prou informat sobre el projecte europeu i que un 70% considera que la informació que rep dels actors polítics no respon a les seves necessitats. Riba ha atribuït aquesta situació a l’absència d’un horitzó temporal clar per a la celebració del referèndum, tot argumentant que molts ciutadans no perceben la necessitat d’informar-se en profunditat sobre una qüestió que encara no té una data concreta sobre la taula.
La manca de terminis definits continua sent, precisament, una de les principals incògnites del procés. El secretari d’Estat ha admès que les opcions que l’Acord pugui arribar a referèndum durant aquesta legislatura es redueixen progressivament. «Cada setmana que passa es redueixen les opcions» ha assegurat referint-se aixi que l’Acord d’associació potser no arriba a un referèndum durant aquesta legislatura. En aquest sentit, ha reiterat que el Govern continua sense poder posar una data a la consulta, ja que aquesta dependrà de la conclusió de les discussions que mantenen els estats membres de la Unió Europea sobre el procediment de ratificació.
«Nosaltres no som capaços de posar-hi una data a dia d’avui» – Landry Riba
La situació a Brussel·les també està condicionant el calendari polític andorrà. Riba ha reconegut que el temps addicional derivat de la manca d’acord entre els estats membres està resultant «útil» per a l’Executiu, ja que permet replantejar una estratègia comunicativa que les dades de l’enquesta posen en qüestió. De fet, una de les xifres que més preocupa el Govern és que una part important dels ciutadans que es mostren contraris a l’Acord asseguren al mateix temps que no disposen d’informació suficient sobre el contingut del text. «No seria acceptable afrontar una consulta amb una part rellevant de l’electorat considerant-se desinformada», ha dit.
Durant la valoració dels resultats, Riba també ha destacat cinc elements principals relacionats amb l’Acord. El primer és l’augment de 9,5 punts del suport favorable respecte a l’enquesta de l’octubre del 2024, mentre que el rebuig es manté pràcticament estable. El segon és que més del 92% de la població afirma conèixer l’existència del projecte, una xifra que contrasta amb el percentatge elevat de ciutadans que asseguren no sentir-se prou informats.
L’Executiu admet que necessita més temps per corregir les mancances comunicatives detectades entre la ciutadania
El tercer element és la relació entre informació i posicionament. Segons les dades exposades, els ciutadans que es consideren millor informats tendeixen a valorar més positivament l’acord, mentre que aquells que admeten tenir menys coneixements acostumen a mostrar-se més crítics. El quart fa referència a les principals inquietuds detectades entre la població: la immigració, la seguretat, la gestió de les fronteres, la fiscalitat i la capacitat de decisió d’Andorra. El darrer punt té a veure amb l’statu quo, una opció «legítima», però que Riba no considera «realista.»
Amb tot, Riba ha assegurat que el Govern continuarà treballant en la difusió del projecte i en la resolució dels dubtes que plantegin ciutadans i empreses. Tanmateix, els resultats de l’enquesta evidencien que, malgrat els anys de negociació i de comunicació institucional, una part significativa de la població continua reclamant més informació i continua sense tenir una posició definida sobre una de les decisions polítiques més rellevants dels darrers anys.
