Joan Anton Rechi

La logística és complicada i comença molt de temps abans. La primera cosa és tancar les actuacions, el que vols fer; o sigui, fer la programació. I aquesta, sobretot quan vols portar artistes de nivell com l’Elīna Garanča o, com l’any passat, que vam tenir l’Anna Netrebko, comença molt abans. Per exemple, per aconseguir l’Anna Netrebko vam estar tres anys, des de la primera edició, intentant portar-la. Són artistes de primer nivell operístic i tancar les seves agendes és complicat.

Després, una vegada has tancat la programació, que ja et dic que pot ser que la tanquis amb molta antelació, doncs tota la logística dels espais, dels diferents llocs, coordinar tots els grups, els assajos, tots els desplaçaments de la gent que ve a Andorra, etc. En el cas, per exemple, de Carmina Burana, estem parlant que hi ha 180 persones implicades a l’escenari entre l’orquestra —que són dues orquestres—, la Simfònica Jove de Galícia, l’ONCA, el Cor Simfònic de Galícia, el cor infantil i els solistes. Vull dir que coordinar tot això és una mica un treball de molta precisió, saps?

I realment, saps què passa també? Que, com que el fem tan concentrat, tenim moltes coses que passen al mateix moment. Per exemple, ahir s’estaven fent els assajos de ‘La passió de Casa de la Vall’, al mateix temps els assajos de ‘Combattimento’, avui comencen els assajos de ‘Carmina Burana’, més assajos de ‘Combattimento’... És una mica un treball que realment requereix molta feina de preparació, però al mateix temps és fascinant.

Sí, i tant. Aquesta és una de les coses més importants. I jo puc dir que, per sort, una de les coses més importants és que tinc un equip treballant amb mi fantàstic, amb molta implicació, i que m’ajuden a gestionar tota aquesta multiplicitat de tasques al mateix moment. Per exemple, demà, que és el dia que inaugurem, estarem fent la inauguració amb l’Elīna Garanča i, al mateix temps, hi ha un assaig a la carpa de ‘Carmina Burana’ de dissabte. I, a la vegada, hi ha un assaig a Casa de la Vall de ‘La passió de Casa de la Vall’. O sigui que tota aquesta coordinació és un dels reptes més importants i és realment una de les bases perquè el festival pugui sortir bé.

Si comptem l’equip, som unes deu persones les que el portem directament, que és poca gent per a una iniciativa d’aquestes dimensions. I després, a part, hi ha tota la gent implicada en els col·lectius. Per exemple, l’Orquestra de Galícia té el seu responsable, l’ONCA té els seus responsables, però l’equip som deu persones, les quals treballem directament en el festival i que anem treballant durant tot l’any en tota la preparació.

Són, com et dic, coses que requereixen molta anticipació. Com a exemple, el que et deia de ‘Carmina Burana’, que són 180 persones a l’escenari. Només això, en la coordinació de com arriben els equips, les habitacions d’hotel, com ho fem, quan arriben a assajar... totes aquestes coses són complicades de muntar. He de dir que ara ja anem per la quarta edició, ja tenim una mica més d’experiència, ja ho tenim una mica més per la mà i ja sabem una mica més com funciona tot.

Dissenyo el que penso que ha de ser cadascuna de les edicions i amb aquesta idea de portar-ho a llocs una mica més especials, de posar-ho en contacte amb aquesta natura fabulosa que tenim al nostre voltant, de poder fer coses en espais emblemàtics com aquest any a Casa de la Vall, l’església de Santa Coloma o l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino.

Una vegada he dissenyat com crec que ha de ser la programació del ClàssicAnd, doncs ho parlo amb la comissió. El festival té una comissió integrada per les parts que donen suport al festival, que són els ministeris de Turisme i de Cultura; els comuns d'Andorra la Vella i Ordino, i les entitats bancàries de Creand i MoraBanc. I, a partir d’aquí, discutim la viabilitat, si ho veuen bé. En aquest sentit, he de dir que, per part de tots ells, he rebut màxim suport i entusiasme per algunes d’aquestes propostes.

Per exemple, aquest any em fa il·lusió ‘Carmina Burana’ perquè fins ara havíem fet moltes coses, fins i tot l’any passat vam fer una òpera, o havíem fet programes orquestrals, però encara no havíem fet un programa simfonicocoral. És la primera vegada que el ClàssicAnd ho fa. Intentem tocar una mica tots els pals de la música, diguem-ne més clàssica, amb algunes picades d’ullet a peces més modernes, més contemporànies o alguna cosa una mica més popular, com l’any passat amb Miguel Poveda o l’any anterior amb Pasión Vega.

Per exemple, aquest any tenim des de ‘Combattimento’, que és música de Monteverdi de l’època barroca, fins a una peça contemporània com ‘Cassandre’. La peça amb Fanny Ardant és una òpera contemporània. Intentem abraçar tot aquest temps de la història de la música i fer un recorregut que creiem que pot ser interessant per al públic.

La primera cosa és presentar coses que els puguin descobrir, que els puguin agradar, que puguin veure-les aquí a Andorra. Molta gent viatja o va fora per veure algunes d’aquestes estrelles de l’òpera, com l’Elīna Garanča o, l’any passat, l’Anna Netrebko. Jo crec que una de les bases és que pugui ser interessant perquè, com t’he dit, hi ha diferents sensibilitats en aquesta comissió: des del Ministeri de Turisme, el qual busca que el ClàssicAnd serveixi com a focus d’atracció per a un turisme cultural en un mes com el maig i principis de juny, fins al Ministeri de Cultura, el qual busca oferir un producte cultural important que, a més, serveixi com a empenta per a la indústria cultural i musical andorrana. O el Comú d’Andorra la Vella i el d’Ordino, els quals fan més un servei de parròquia, d’oferir un producte important per a la parròquia; o els dos bancs, que naturalment volen promoció de marca.

Aleshores, unificar tot això és el que fa que ens adrecem una mica a multitud d’espectadors. Jo sempre el que busco principalment és demostrar que la música està viva i que continua sent interessant en un món d’immediatesa, de cremar coses amb molta facilitat, del famós ‘scroll’, que anem passant.

El fet de seure en una sala de concerts, en una carpa, i estar una hora i mitja sent seduït per aquesta música fabulosa com és la de ‘Carmina Burana’, o a l’Auditori amb l’Elīna Garanča, o amb ‘Combattimento’, o veient una peça de dansa de Nacho Duato, crec que és importantíssim, ara més que mai. Amb tot aquest bombardeig d’estímuls que tenim, el fet d’abstreure’t per un moment amb aquestes peces, les quals són cabdals i importantíssimes en la història de la música, és necessari.

Sí, tornem a l’Auditori amb moltes ganes perquè és una petita joia. Tots els artistes que han passat per l’Auditori n’han quedat encantats, des de l’Ángela Gheorghiu fins a la Joyce DiDonato. Vull dir que tots n’han gaudit molt. És un espai molt acollidor i que, per a l’espectador, permet gaudir-ne plenament. És un luxe tenir, com demà tindrem, l’Elīna Garanča en un espai tan petit, tan reduït, tan íntim, que la gaudeixes d’una manera molt especial.

L’endemà de cantar aquí canta a la Filharmonia de París, on interpreta el ‘Rèquiem’ de Verdi en una sala on caben 2.000 espectadors. El fet de poder-la veure amb la intimitat de l’Auditori, que la veus respirar, com agafa l’aire, és un autèntic luxe. Jo soc un gran fan de l’Auditori i crec que és un espai que m’encanta que torni a estar operatiu per al ClàssicAnd perquè és una autèntica delícia poder-hi treballar.

Crec que la primera cosa és que és un festival nou, és un festival que porta quatre edicions i sempre requereix molt de temps donar-te a conèixer, consolidar-te i que hi pugui haver una visió de futur. Jo crec que en les dues primeres edicions ens vam sobretot donar a conèixer. En la tercera ja vam veure un canvi important. Això jo ho noto molt, per exemple, en els correus que rebo dels agents que ens fan propostes, etcètera. Això ja et dona una mica la mesura que el festival s’ha donat a conèixer, s’està consolidant, i és una de les coses que m’interessa.

Penso que el ClàssicAnd ha d’aspirar a convertir-se en una cita ineludible pirinenca de la música clàssica i no tan clàssica, però crec que pot ser un revulsiu important, en un moment en què els festivals encara no han començat. Després, a finals de juliol, és ja quan comencen tots els festivals, com el de Peralada o el de Torroella de Montgrí. Vull dir que, en aquest sentit, ens avancem a tots ells; és una obertura de portes i és una primera cita per trobar-te quan justament estan acabant les temporades estables.

Crec que tenim un país amb molts atractius: els atractius de la natura, de la primavera, l’estiu que comença, aquest verd tan fabulós que tenim al voltant... I el fet d’unificar totes aquestes coses al voltant de la música clàssica fa que puguem oferir un producte importantíssim i molt interessant. I a més, interessant per al públic d’Andorra, el qual pot gaudir de totes aquestes propostes d’alt nivell aquí a casa i amb un preu molt assequible.