Si posem el focus en els diferents tipus d’addiccions, de seguida ens adonarem que no totes tenen a veure amb algun tipus de substància, ja que alguns tenen com a nexe un comportament: és el cas dels jocs d’atzar, el trastorn del joc, fer un ús problemàtic d’internet
-en aquest bloc podem trobar les xarxes socials i el joc amb les criptomonedes i la borsa de valors- i l’ús de la pornografia. L’Observatorio Español de las Drogas y las Adicciones, del ministeri de sanitat del govern d’Espanya ha creat l’Informe sobre les anomenades addiccions del comportament i altres trastorns addictiu 2025, que agafarem de base per crear l’article.
Està clar que l’ús de jocs d’atzar, xarxes socials o videojocs no sempre tenen perquè arribar a desenvolupar un trastorn addictiu o suposar un problema, tot i que pot suposar en alguns casos un augment del risc per arribar a ser-ho.Això és que aquestes activitats estan molt esteses en la nostra societat, tant en menors d’edat com en majors.
Primerament, parlarem sobre el joc d’atzar, en què el 53% de la població d’entre 15 i 64 anys ha jugat en l’últim any, sigui presencialment o de manera online. Si ens fixem en el joc online, només el 5,5% de la població adulta ha jugat en l’últim any, amb, una prevalença més gran en homes (8,2%) que s’interessen per les apostes esportives (50,4%), mentre que per les dones el que és el més popular és la loteria. Els diners que gasten oscil·la entre els 6 i 30 euros. Tot i així, entre els adolescents la prevalença va a l’alça, i és molt superior en homes (20,7%) que en dones (5,3%), i acostumen a jugar de manera setmanal i inclús diària. Els homes en aquest cas juguen a la ruleta i a apostes esportives, mentre que les dones al bingo i la loteria. En el cas del joc presencial està molt més estès entre la població, sobretot la loteria convencional i la instantàniaa. En el cas dels adolescents el joc presencial també ha augmentat, amb una prevalença amb homes.
Tot i així, com hem dit abans, tot i que els jocs d’atzar estan molt normalitzats a la nostra societat, no tenen per què presentar un ús problemàtic. Segons l’Informe de Adicciones Comportamentales 2025 un 1,4% dels adults presenta un possible problema amb el joc, sent el percentatge més gran en homes (un 2,2%) que en dones (0,7%). En canvi, si posem el focus en els adolescents, el percentatge augmenta fins al 4,9%, sobretot en els homes. Respecte al tipus de joc, el més problemàtic és l’online, tant en adults com en adolescents, ja que l’accés és més fàcil i la persona no té cap control de la situació. I és que per exemple, les màquines d’atzar, és a dir, les anomenades màquines escurabutxaque, té major risc tant en format físic com en format online, seguit de les apostes esportives, com ja hem vist abans, sobretot en persones joves i jocs de cartes amb diners. La raó es que aquests tres jocs, són ràpids i repetitius, amb una facilitat per acaparar l’atenció ràpidament.
Respecte als diners que es gasten les persones amb un possible joc problemàtic a l’estat veí, es detecta un augment en persones que es gasten més de 300 euros en un sol dia -sobretot en persones joves i homes-, havent-hi més risc com més diners es gasten de cop.
I aquí ve el més interessant: les persones que presenten joc problemàtic tenen més possibilitats de consum intensiu d’alcohol, tabaquisme i inclús consum de cànnabis. És a dir, aquesta conducta de risc és una més entre un patró.
Respecte a les xarxes socials, hi ha una dada bastant preocupant: i és que el 15% dels adolescents presenten un possible ús problemàtic, és a dir, 1 de cada sis joves. En aquest cas es veu molta diferència entre les hores d’ús els dies que els adolescents tenen classe, entre dos o tres, i els dies que no, que arriben fins a més de cinc hores. Però en aquest cas no només és l’ús, ja que solen tenir una necessitat constant de connexió a la pantalla i a les xarxes. I és que la Comunitat de Madrid va fer el primer assaig científic d’Espanya sobre xarxes socials i menors, posant el focus sobre l’ansietat i la inseguretat que els generenI les dades són clares: Més de la meitat de les noies i quasi el 40% dels nois entre 16 i 16 anys mostren una gran inseguretat si no poden veure Instagram, iquestes s´n encara més altes si no responen a l’instant un missatge.
Els videojocs és un altre factor de risc, sobretot entre els més joves: i és que el 84,4% dels adolescents juga, tenint un percentatge fins al 96,1% en el cas dels homes. Tot i així, només un 5,2% d’aquests poden presentar un ús problemàtic dels videojocs.
Cal parlar també de la pornografia, ja que segons l’Informe d’Addiccions Comportamentals 2025 del Govern d’Espanya el 63,8 de persones l’ha consumit alguna vegada. En el cas dels adolescents, és un 57,8% n’ha vist, i pot arribar a desenvolupar en un ús problemàtic.
Està clar la importància del tractament en tots els casos d’ús problemàtic d’aquestes accions però, que passa sobretot en el cas dels més adolescents? Com els podem protegir com a societat perquè no arribin a tenir aquest ús problemàtic? La revista Addicciones va publicar al 2025, al seu volumen 37 un article anomenat Programas de prevención escolar del uso problemático de Internet, juego problemático y adicción a videojuegos en España: Una revisión sistemática, que pretén identificar els programes de prevenció escolar d’aquestes addicions. L’estudi explica que només hi ha sis programes identificats, i un d’aquests no té cap evidència científica, i deixa entreveure la diferència entre la problemàtica tan alta entre els adolescents i la quantitat tan baixa dels problemes.
I tot i que aquests cinc programes treballen el pensament crític i el control d’impulsos, el seguiment normalment és a curt termini sense sessions de reforç, així que els efectes son petits o moderats. A més, aquests tenen en comú que sonsón de prevenció universal, és a dir, no estan gens adaptades a perfils de risc.
Així doncs, podem veure que hi ha una problemàtica en les addiccions referent al comportament, sobretot entre els més joves. I tot i que hi ha el tractament pertinent, potser hauríem de donar-li més èmfasi a la prevenció, sobretot que fosa llarg termini i que tingués en compte a aquells col·lectius vulnerables.
