Nascut a Barcelona ara fa 58 anys en una família de tradició musical ha desenvolupat la seva carrera musical com a intèrpret, director, compositor, pedagog, comunicador…
Actualment és director artístic de l’ONCA, feina que compagina amb les classes a l’ESMUC, la composició i estrena d’obres, la direcció com a mestre convidat de diverses orquestres i un bon nombre d’activitats musicals.
–Qui l’inspira en la seva feina?
–Quan t’apassiona el que fas no necessites pas motius d’inspiració. Jo gairebé sempre tinc ganes de fer música. Les hores em passen volant quan estic creant música (ja sigui
fent una composició, un arranjament o dirigint una orquestra).
–Com va començar dirigint orquestres?
–Vaig començar dirigint grups orquestrals d’escoles de música en les que treballava quan tenia uns vint anys. Després, durant molts anys, em van oferir la direcció de nombroses orquestres de joves a Catalunya i, a poc a poc, vaig anar fent el pas a dirigir orquestres professionals. Crec que la millor manera d’aprendre l’ofici de director és, precisament, dirigint orquestres juvenils. Com més baix és el nivell tècnic dels integrants de l’orquestra, més eficient, resolutiva, precisa i motivadora ha de ser la feina del director. En aquest aspecte, he tingut una molt bona i continuada oportunitat de formació. Per a mi aquesta feina va més enllà de ser un ofici o un hobby, és una passió.
–Alguna vegada ha lidiat amb un estat de nervis per la seva feina com a músic?
–El moment abans de sortir a l’escenari, sempre hi ha una emoció especial que et fa vibrar. Perquè ho pugui entendre alguna persona que no ha sortit mai a un escenari d’un gran auditori o teatre, aquesta emoció seria comparable als nervis que sentim en una primera cita o als instants abans que comenci un decisiu partit de futbol del nostre equip. Els músics tenim la gran sort de viure moltes vegades aquesta fantàstica emoció d’expectació.
–Quins són els seus cantants o grups favorits actualment?
–Escollir se’m fa difícil perquè m’agraden molts gèneres musicals que van de la música clàssica a algunes músiques modernes i tradicionals d’arreu del món.
De la música més actual no puc estar al corrent de moltes novetats, però la meva filla Joana (intèrpret i compositora de música moderna) em va mostrant coses de grups interessants que ella segueix. L’altre fill, en Blai (contrabaix solista de l’Orquestra Estatal de l’òpera de Baviera) també em passa novetats.
–L’any 2020 Gerard Claret es va jubilar i vostè va passar a assumir la direcció de la Fundació ONCA. Quants concerts de l’ONCA ha dirigit?
–Cal dir que el 2020, precisament va ser un any de poca activitat d’escenari per culpa de la pandèmia. Però des de la represa dels concerts, hi ha hagut un bon nombre d’ocasions en les quals he pogut dirigir l’orquestra: Concerts de la Constitució (en tres ocasions), concert d’Any Nou, un concert homenatge al Centenari de l’himne andorrà, col·laboracions amb grups com Hysteriofunk o el Cor de Rock d’Encamp, concerts de Nadal, etc. La darrera vegada ha estat fa ben poc inaugurant el Sax Fest Andorra amb l’estrena d’una petita peça que vam oferir des de la nostra fundació amb motiu del desè aniversari d’aquest gran esdeveniment. L’ONCA, com ja sabeu, també treballa habitualment amb directors–concertino convidats.
–Com li va sorgir l’oportunitat de dirigir l’ONCA. I la JONCA?
–En Gerard Claret, un bon amic i un gran referent musical, em va convidar a dirigir la JONCA l’any 2014. Des de llavors vaig anar venint regularment cada any a dirigir en dues ocasions la nostra jove orquestra. Quan en Gerard es va jubilar, des del patronat em van oferir la possibilitat de fer el salt a la direcció artística de la Fundació (que implicava també la direcció de l’ONCA) i per a mi va ser un honor i un repte que estic desenvolupant amb gran il·lusió.
–Quantes hores li dedica a assajar la direcció d’una obra musical?
–Per dirigir una obra nova cal una feina prèvia d’estudi que varia segons la dificultat de l’obra en qüestió. Després cal sumar–hi l’estona d’assaig que es fa amb els músics de l’orquestra. Amb l’ONCA acostumem a fer tres o quatre assajos de tres hores i mitja cada un per treballar un programa nou.
–A part d’orquestrar obres musicals també imparteix de professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
–Sí, estic de professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya, ja que a Espanya no existeixen les Universitats públiques d’interpretació musical, però és un centre en què s’imparteix grau i màster amb titulació oficial de música. Allà hi ensenyo l’assignatura Improvisació en Música clàssica i Contemporània i també Música de Cambra des de la seva inauguració l’any 2001.
–Quin percentatge de la plantilla de l’ONCA representen avui els músics nacionals?
–És difícil parlar de percentatges perquè les plantilles varien segons el repertori (cambra o simfònic) però podem afirmar amb rotunditat que, des de la fundació, intentem donar suport als professionals del país i comptem amb els músics del nostre territori sempre que podem.
–Per què toca el clarinet i no un altre instrument? Amb quina edat va començar a tocar–lo?
–Recordo que la meva mare em va parlar que un senyor venia un clarinet i li vaig dir que em faria gràcia tocar–lo. No era molt petit, tenia dotze anys. Abans havia tocat altres instruments com la flauta de bec, percussions o la guitarra. Des de llavors, el clarinet m’ha acompanyat pràcticament cada dia de la meva vida.
–Què li aporta el so que emet el clarinet? Quines sensacions té quan l’utilitza?
–Tinc la gran sort que el clarinet s’adapta molt bé a molts estils musicals i això m’ha permès viure grans emocions tocant músiques ben diverses. Durant molts anys de la meva vida m’he dedicat a tocar clarinets històrics per mig món en gires de concerts. Actualment, cal dir que la carrera d’intèrpret està clarament arraconada per la de director, però quan encara faig algun concert sento que el clarinet està connectat directament amb el meu interior, puc realment «cantar» amb el meu instrument.
–Com veu el futur dels estudiants per a ser músics professionals?
–Mai podrem saber com és el futur que ens espera. Per tant, el que cal és viure amb intensitat el present i llavors el futur es va modificant a favor teu. Retornant a les meves paraules inicials, el més important per fer una feina és que t’apassioni. Si és així, el futur té moltes possibilitats que et sigui favorable.
–Quin consell els hi donaria als nens que es volen endinsar en el món de la música?
–Fer música és compartir alguns dels millors moments de la vida amb amics. Si us endinseu en aquest fantàstic món d’emocions tindreu vivències que us acompanyaran sempre.
–Algun projecte futur?
–Podria explicar els meus plans musicals propers (com la direcció d’una cantata meva a l’Auditori Nacional de Catalunya, o els pròxims concerts amb l’ONCA). Però no vull que, llegint aquesta entrevista, algú pugui pensar que la meva vida és només 100% musical. Tinc una passió encara més gran que la música: és la meva companya amb la qual porto 30 anys casat i amb la que tenim un munt de projectes de present i futur que compartim. Amb ella, el futur pinta molt bé.
