L’acord entre Andorra i la Unió Europea per a la gestió de fronteres ja és una realitat. Així ho ha assegurat el cap de Govern, Xavier Espot, apuntalant que es tracta d’un text que dona resposta al desplegament de l’Entry/Exit System (EES) amb una solució “adaptada a Andorra”. Així, el mandatari ha explicat que les negociacions amb la Comissió Europea es van cloure fa unes setmanes i que, després de les verificacions jurídiques, el text es va poder publicar a finals de la setmana passada. “No només estem contents perquè l’hem pogut publicar, sinó que sobretot estem contents perquè hem pogut publicar un text que ha permès obtenir una solució molt satisfactòria per a Andorra”, ha afirmat.
“Els andorrans i els residents podrem circular per tot Schengen sense quedar sotmesos a la necessitat de registrar-nos en l’EES ni tampoc sense necessitat de disposar d’una autorització electrònica de viatge” – Xavier Espot
Segons el cap de Govern, l’objectiu principal era preservar el model actual de pas fronterer: “Hem aconseguit mantenir l’statu quo amb aquesta porositat a les fronteres, amb aquests controls aleatoris”, ha remarcat. En aquest sentit, ha reiterat que amb el nou acord “a cap de les dues fronteres amb els nostres estats veïns es preveuen controls a tots els vehicles que hi entrin i que hi surtin”, una eventualitat que, segons ha advertit, “hauria suposat un perjudici enorme per la mobilitat, per l’economia i pel turisme en general”. “Els andorrans i els residents podrem circular per tota l’àrea Schengen sense quedar sotmesos a la necessitat de registrar-nos en l’EES ni tampoc sense necessitat de disposar d’una autorització electrònica de viatge”, ha afegit.
El cap de Govern ha destacat igualment que els residents a Andorra que siguin nacionals de països tercers també podran beneficiar-se d’aquest dret de circulació ampliat, més enllà de França i Espanya, que era l’abast actual. Per fer-ho possible, les autoritats Schengen hauran de verificar que els sol·licitants de residència “no són considerats una amenaça” mitjançant una avaluació de seguretat que faran Espanya i França per compte d’Andorra. Aquest control, ha afegit Espot, s’afegeix als filtres que ja s’apliquen actualment i suposa “un nivell més de control per part d’una autoritat Schengen”. “Permet establir mecanismes de transmissió de la informació, d’accés a la informació i de cooperació policial”, ha apuntalat el mandatari.
Cronologia del procés
Per la seva banda, el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha repassat la cronologia del procés i ha recordat que la Unió Europea va aprovar el reglament EES el 2017 amb l’objectiu de controlar de manera sistemàtica les entrades i sortides de nacionals de països tercers a les fronteres exteriors de l’espai Schengen. Tot i que inicialment havia d’estar operatiu el 2022, l’activació es va anar ajornant i el desplegament progressiu es va iniciar l’octubre del 2025, amb previsió que quedi totalment aplicat aquest 10 d’abril.
Tanmateix, Riba ha recordat que els nacionals andorrans ja queden exclosos de l’obligació de registrar-se al sistema EES, tot i que Andorra va començar a conversar amb la Unió Europea el 2021 perquè veia necessari trobar “una solució específica per evitar aquests controls sistemàtics a les nostres fronteres”. Segons ha exposat, el 2022 la UE va posar sobre la taula tres opcions: aplicar el reglament tal com està redactat i assumir controls sistemàtics a tots els vehicles; que Andorra passés a formar part de l’espai Schengen, o bé negociar un acord específic, la qual és finalment la via escollida.
Riba ha ponderat que el nou acord resol també la situació dels turistes que entren a Andorra: “A la pràctica o a efectes del càlcul d’estar a Schengen, l’estada a Andorra és com si no haguessin sortit de Schengen”
Per altra banda, el nou acord resol també la situació dels turistes que entren a Andorra, ja que la fórmula pactada és que “el temps passat a Andorra compti com a temps passat a Schengen”. “A la pràctica o a efectes del càlcul d’estar a Schengen, l’estada a Andorra és com si no haguessin sortit de Schengen”, ha explicat. D’aquesta manera, no caldrà que els turistes nacionals de països tercers hagin de registrar-se al sistema EES en entrar o sortir del país. Pel que fa als residents de països tercers, el procediment inclourà una avaluació de seguretat feta per França o Espanya, la qual s’afegirà als procediments d’immigració actuals (es mantindran els filtres administratius i la verificació d’antecedents penals).
Segons ha explicat Riba, França i Espanya disposaran de 28 dies per fer aquesta avaluació, amb possibilitat d’una pròrroga de 14 dies més. Per evitar que aquesta espera bloquegi l’activitat de la persona sol·licitant, s’ha previst una autorització temporal d’activitat econòmica. Ara bé, hi ha un punt a tenir en compte. I és que s’haurà de distingir entre dos supòsits: amenaça i alerta. Si la persona és considerada una amenaça per a la seguretat pública dins de Schengen, la residència no es podrà atorgar o, si ja la té, se li haurà de revocar. En canvi, si es tracta d’una alerta, França o Espanya hauran de consultar l’estat membre que l’hagi introduïda al sistema per determinar si és prou greu per impedir la residència o per limitar únicament el dret de circulació per Schengen.
En cas que la valoració sigui favorable o que no hi hagi cap inconvenient, el Principat atorgarà la residència i el document deixarà de ser la targeta verda actual per passar a ser una targeta en format Schengen
En cas que la valoració sigui favorable o que no hi hagi cap inconvenient, s’atorgarà la residència i el document deixarà de ser la targeta verda actual per passar a ser una targeta en format Schengen. “El fet d’obtenir la residència a Andorra confereix aquest dret de circulació a tota l’àrea Schengen”, ha remarcat Riba. Cal destacar, per altra banda, que per als residents de països tercers que ja viuen actualment a Andorra, l’acord preveu un període de dos anys a partir de l’entrada en vigor per substituir la documentació actual per la nova targeta.
Negociació amb Espanya i França
Finalment, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha posat el focus en la negociació amb França i Espanya per concretar l’aplicació pràctica de l’acord. Així, ha explicat que, des de l’inici de les negociacions amb la UE el setembre del 2024, “va quedar palès la necessitat de negociar amb els estats veïns”, i tot i que França i Espanya van preferir esperar que el text amb la UE estigués enllestit, des de fa unes setmanes els dos governs ja han accedit a abordar la qüestió en reunions bilaterals i trilaterals. En aquest sentit, ha detallat una primera reunió bilateral amb França el 24 de febrer, una trobada bilateral amb Espanya el 18 de març, una reunió trilateral el 19 de març i un segon grup de treball amb Espanya el 24 de març. “Les negociacions van avançant”, ha afirmat.
Tor també ha volgut insistir en les condicions de circulació dels andorrans, recordant que el reglament estableix que el sistema de registre no s’aplica als nacionals andorrans. Amb tot, ha advertit que, “degut al desconeixement per part d’alguns operadors de viatges”, alguns ciutadans es poden trobar amb exigències incorrectes de registre. Davant d’això, ha remarcat que “és molt important que no ho facin”, ja que una inscripció indeguda al sistema podria generar “problemes de falses sobrestades en l’espai Schengen” i dificultats en viatges posteriors. Si es dona algun cas d’aquest tipus, caldrà fer les gestions davant l’autoritat competent per anul·lar el registre.
