Joan Orrit

El Centre de Salut Mental Sant Lluís, que s'ubicarà a una part del Seminari La Immaculada del Bisbat d'Urgell i donarà servei públic a l'Alt Pirineu i Andorra, ve a complementar l'oferta de serveis de salut mental a l'Alt Pirineu. També a intentar alleujar la càrrega de les famílies de persones amb problemes de salut mental, garantir una atenció de gran qualitat, continuada i propera, i a contribuir a l'equitat territorial i cohesió social.

El Centre de Salut Mental Sant Lluís compta, des dels seus inicis quan es va elaborar el projecte, amb unes premisses fonamentals. Per una banda, fuig del concepte arcaic d'hospitalització tancada, i planteja la recuperació de la persona des d'una perspectiva oberta a la ciutadania i que prioritza el vincle amb la comunitat. D'altra banda, el projecte neix des del model de col·laboració institucional publicoprivada i amb concert tant amb l'administració de salut catalana com andorrana. Això permetrà una col·laboració i fluïdesa en la coordinació dels dispositius que beneficiarà a l'usuari i a la seva família. I, finalment, el nou centre aposta per una atenció integral que aborda les dimensions sanitària, social i espiritual de la persona. Seguint el model de recuperació en salut mental, l'hospital treballarà per empoderar els usuaris i usuàries, fomentar-ne l'autonomia i acompanyar-los en els seus projectes vitals, més enllà del tractament clínic.

L'Alt Pirineu és un territori de gran riquesa natural i humana, però també marcat per la dispersió geogràfica i l'existència de nombrosos municipis petits i, en alguns casos, remots. Fins ara, moltes persones amb necessitats de salut mental s'havien de desplaçar molts quilòmetres fins a grans capitals per rebre atenció especialitzada. Comptar amb aquest nou centre de salut mental a la Seu d'Urgell suposa acostar els serveis a la ciutadania, reduir desplaçaments, alleujar la càrrega de les famílies i garantir una atenció més continuada i propera. Des de la Fundació Hospitalàries centrem la recuperació de la persona des d'un sentit profundament humanista, atès que el tractament sanitari té un pes important, però també el tenen, com hem dit abans, les altres dimensions de la persona i tot el que té a veure amb el seu confort. Estar a 'casa teva' en el teu entorn, conèixer la zona, que els teus familiars o amics puguin venir a visitar-te sense logístiques de transport i horaris complexes o que puguis sortir a gaudir d'activitats a la comunitat, són elements importants per a la recuperació de la persona i per la tranquil·litat de la família i amics.

En l'actualitat, els hospitals de Salut Mental no tenen res a veure a com eren a principis del segle passat. L'objectiu és recuperar la persona i que torni tan aviat com es pugui a la comunitat. Sempre es treballa de manera que, quan la persona pugui estar estable, especialment en casos aguts, pugui fer activitats, sortides, tallers... cada dia a fora de l'hospital. En els casos més complexos, es treballa sempre per aconseguir que la persona torni al seu domicili amb noves eines per recuperar el seu projecte de vida. I en casos en els quals el procés de recuperació pot ser més lent, es treballa perquè la persona pugui ser atesa en dispositius comunitaris i ambulatoris com els hospitals de dia o els serveis de rehabilitació comunitària. El que l'hospital sigui un espai obert i integrat fa també que es normalitzi la salut mental i es treballi contra l'estigma.

Absolutament. És cert que en els darrers anys s'ha fet una enorme tasca en aquest sentit i també, la pandèmia ha fet aflorar la necessitat d'una atenció integral, digna i des de la transparència de la salut mental. Probablement, ara és més fàcil parlar-ne o demanar ajuda quan una persona sent que té un problema. La Fundació Hospitalàries Sant Boi forma part des de fa anys del compromís antiestigma d'Obertament, a través del qual es treballa en diferents àrees contra l'estigma, per exemple amb escoles i instituts, entre d'altres.

La creació d'un equipament específic i visible al territori també representa una aposta decidida per normalitzar la salut mental i combatre l'estigma. Integrat a la comunitat, el centre no serà un espai aïllat, sinó un recurs obert i connectat amb la xarxa social i sanitària. Parlar de salut mental amb naturalitat, oferir recursos de proximitat i promoure la sensibilització comunitària són passos fonamentals per avançar cap a una societat més inclusiva i conscient. L'obra social que l'Església d'Urgell impulsa vol situar els més vulnerables en el cor del Seminari diocesà, fent-ne un espai de diàleg a través dels seus espais exteriors terapèutics oberts a la ciutat de la Seu d'Urgell.

La comunitat té un paper fonamental en un projecte d'hospital de salut mental obert a la ciutadania, actuant com a pont entre la institució i la vida quotidiana de les persones. La seva participació promou xarxes de suport i contribueix a una atenció més humana i integrada. A través d'activitats culturals, educatives i de voluntariat, la comunitat no sols acompanya els processos de recuperació, sinó que també s'implica en la construcció d'un entorn més inclusiu on la salut mental s'entén com una responsabilitat compartida. L'espai Àgora és un espai obert a la comunitat, al qual la persona pot accedir lliurement i allí sempre hi trobarà un professional que l'atendrà, i on podrà relacionar-se amb altres persones i fer-hi activitats.

Els nou centre tindrà una capacitat prevista de 97 persones, 59 de les quals en la primera fase de l'obra, i comptarà amb serveis d'hospitalització en salut mental d'adults i infantojuvenil, amb una llar residència i espais multidisciplinaris oberts a la comunitat. Aquests equipaments d'ingrés i comunitaris, concertats amb Andorra i Catalunya, complementaran l'oferta actualment existent d'atenció a la salut mental. La clau està en "complementar". No totes les persones amb necessitats de salut mental han d'estar ingressades i, atès que el centre de l'atenció estarà en la col·laboració i la coordinació amb els diferents dispositius de salut, atenció primària, hospital general, CSMA, CSMIJ, podrem donar resposta efectiva i suficient a les necessitats del territori.

Desgraciadament, sí. Un estudi de dades de la incidència de trastorns mentals entre els joves de Catalunya, entre el 2008 i el 2022, centrant-se en els efectes de la pandèmia de Covid-19 i des de la perspectiva de les desigualtats socials, mostra que la incidència de trastorns depressius, d'ansietat, alimentaris... ha augmentat de forma constant, assolint nivells sense precedents. Les hospitalitzacions per conductes suïcides entre adolescents s'han multiplicat per quatre en la darrera dècada. Segons el Baròmetre d'Opinió de la Infància i l'Adolescència 2023-2024, el 41% dels adolescents a l'Estat espanyol manifesta haver tingut o creure haver tingut algun problema de salut mental en els darrers 12 mesos. A la Fundació Hospitalàries Sant Boi gestionem la Unitat de Crisis d'Adolescents (UCA) des de fa més de 30 anys, on atenem alguns dels casos més greus de Catalunya; en aquest sentit, hem objectivat un augment de la gravetat dels casos en els darrers anys.

Els factors que solen tenir-se en compte per explicar aquest augment en els problemes de salut mental juvenil inclouen canvis socials i culturals: més pressió social, acadèmica i percepció de fracàs o comparació, especialment a través de xarxes socials; major consciència i menor estigma, cosa que pot conduir a un augment de diagnòstics; efectes de la pandèmia: interrupció de rutines, aïllament social i estrès familiar i emocional; desequilibri entre la necessitat i els recursos públics en salut mental infantojuvenil, la qual cosa retarda diagnòstics i tractament; i condicions socioeconòmiques i desigualtats socials que impacten el benestar emocional.

Entre els valors centenaris de la Fundació Hospitalàries està el respecte als drets i la dignitat de les persones, essent el propòsit de la nostra institució la humanització de l'atenció en salut mental. Garantir els drets i les llibertats de la persona, sense descuidar la seguretat, implica trobar un equilibri ètic i pràctic basat en el respecte, la proporcionalitat i l'atenció individualitzada. A la nostra institució partim del reconeixement de la persona com a subjecte de drets, promovent-ne l'autonomia, la seva capacitat de decisió i la seva dignitat. Això es tradueix en fomentar els plans de decisions anticipades, la participació activa de la persona en el seu procés terapèutic propi i intentar evitar l'ús de mesures restrictives. La Fundació Hospitalàries forma part de la norma Libera Care de la Fundación Cuidados Dignos que apunta a buscar un compromís de zero contencions. A través del model SafeWards i dels QualityRights de l'Organització Mundial de la Salut busquem estratègies i models per preservar la dignitat de la persona i comptar sempre amb la seva implicació en el seu procés. En definitiva, no es tracta d'oposar llibertat i seguretat, sinó d'integrar-les en una pràctica assistencial que protegeixi sense vulnerar, i que cuidi sense esquinçar la veu i dignitat de la persona.

La posada en marxa del nou centre també suposarà una important atracció de talent professional cap al Pirineu. Psiquiatres, psicòlegs, infermeres especialistes en salut mental, tècnics, treballadores socials i altres perfils trobaran en aquest projecte una oportunitat de desenvolupament professional en un entorn singular. A més de generar ocupació qualificada, el centre contribuirà a dinamitzar l'economia local i la població, reforçant el teixit social i sanitari de la comarca. Altrament, som una institució molt forta en investigació, ja que la nostra fundació (FIDMAG) és de les més rellevants de l'estat espanyol, i això ens permetrà potenciar la investigació al Pirineu, establir vincles i acords docents, realitzar jornades científiques i, en definitiva, atreure talent i visibilitzar l'Alt Pirineu i Andorra com un pol de referència en salut mental sud d'Europa.

No ha estat difícil quan totes les parts implicades posen per davant a la persona usuària i les seves necessitats. La construcció del nou hospital exemplifica un model de col·laboració institucional que suma esforços públics i privats en benefici del territori. El projecte neix d'una aliança a quatre bandes entre el Bisbat d'Urgell, la Fundació Hospitalàries Sant Boi, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Salut del Govern andorrà. El Bisbat, de manera generosa, impulsa, finança i executa les obres de construcció i rehabilitació de l'equipament, reafirmant el compromís històric de l'Església d'Urgell amb l'atenció a les persones més vulnerables. Per part nostra, des de la Fundació Hospitalàries Sant Boi assumim el compromís de la gestió integral quan el centre entri en funcionament.

El Ministeri de Salut d'Andorra es compromet amb un conveni a llarg termini amb el projecte per a que hi siguin atesos els ciutadans andorrans, i el Departament de Salut de la Generalitat garanteix la integració del nou hospital dins la xarxa sanitària pública catalana, assegurant l'equitat a l'accés i el finançament del servei. Aquesta cooperació entre la Fundació Hospitalàries Sant Boi, l’administració sanitària de la Generalitat de Catalunya i del Govern d’Andorra, i l’Església (Bisbat i Congregació), juntament amb el suport de l'Ajuntanent de la Seu d'Urgell, demostra que la col·laboració publico-privada en salut, quan s'articula des de la confiança, la complementarietat i la vocació de servei, multiplica recursos, accelera projectes estratègics i permet donar respostes eficaces a necessitats reals del territori. En aquest sentit, cal dir que la llavor del projecte i la seva execució no hagués estat possible sense l’aposta clara, ferma i compromesa del Bisbat, el qual cedeix les instal·lacions i desenvolupa i financia el projecte d’obra.

Sens dubte, l'èxit més important serà la satisfacció i la recuperació dels usuaris i la seva plena reintegració en els seus àmbits familiars i comunitaris de referència; i també considero que l'èxit vindrà de la mà que la ciutadania de l'Alt Pirineu i el Principat ho senti i se'n senti orgullosa, ja que aquest projecte el fem entre totes i tots.

Els enviaria un missatge d’esperança i de confiança, donat que estarem oferint una atenció professional i rigorosa, amb els més alts estàndards ètics i de qualitat tècnica, posant a la persona i les seves necessitats en el centre de tots els nostres esforços.