Christian Vieira porta el ball a la sang. Nascut a Manresa, fa sis anys que viu a Andorra, on va arribar de la mà dels propietaris de TC Escola de Dansa, que van contactar amb ell arran de la seva estel·lar aparició al programa de televisió Got talent. La connexió va ser tan bona que de sessions quinzenals va passar a instal·lar-se de manera permanent. Tot i continuar competint a tot el món amb el seu partner, Dioni Agilda, ara per ara no s’imagina vivint en un altre lloc que no sigui el Principat, on es troba força integrat i gaudeix de compartir la seva experiència amb alumnes de totes les edats.
–Com va començar en el món del ball?
–Em vaig iniciar a les danses urbanes molt jove, als 14 anys. Primer, en una escola de Manresa durant tres anys, i després a Barcelona, en el món de la competició. Paral·lelament em vaig continuar formant en dansa clàssica i jazz, però el que realment m’agrada són les danses urbanes. A partir d’aquí, el següent pas natural va ser començar a competir a nivell de Catalunya, Espanya i als mundials als Estats Units.
–Quin tipus de classes imparteix al país?
–Faig classes de danses urbanes, que en la pràctica inclou diversos estils de ball com el commercial dance, el heel, que és amb talons, o un estil més femení com el voguing, i vull dir que són per a tothom. Tinc alumnes de totes les edats; des dels 3 anys fins a gent bastant gran. Es pot ballar fins que el cos et diu prou.
–Com diria que és el seu perfil d’alumne?
–Els més petits s’ho prenen com un joc. A partir dels 14 anys, hi ha qui s’apunta perquè ens coneix de la televisió, els agrada i vol aprendre danses urbanes per anar a competicions; però també tinc molts alumnes de més edat que ho veuen com una opció per mantenir-se en forma.
–Com recorda l’experiència de Got Talent?
–Va ser increïble. Tenia 16 anys, imagina’t. El moment d’estar a l’hotel amb els companys i el professor… A més, va suposar un gran canvi en les nostres vides, ens vam fer molt populars, ens reconeixien pel carrer, i ho recordo amb molt carinyo perquè és quan va sorgir l’oportunitat de venir a Andorra.
–Com el van acollir al país?
–Soc un noi amb una estètica molt trencadora, però bé. En els primers carnavals en què vaig participar anava de drag queen i la gent al·lucinava perquè mai havien vist res semblant a Andorra. A mi m’agrada; és un lloc nou on m’he pogut donar a conèixer, i la llibertat que porto amb mi.
–Continua participant en competicions?
–Sí. Preparem les noves coreografies des del setembre passat, netejant moviments i treballant-les molt per estrenar-les a l’abril. Estem acostumats a aconseguir bons resultats. Al 2019 vam ser subcampions del món a Phoenix (Arizona, Estats Units), va ser brutal.
–Per què animaria a la gent perquè s’apunti a ballar?
– Perquè quan balles entres en una altra dimensió, a través dels moviments desconnectes de l’exterior, i a més, et poses en forma.
