En aquest article reflexionem sobre la qüestió de si l’Acord d’Associació (AA) inclou -o no inclou- obligacions fiscals per a Andorra.
Comencem per revisar si l’AA estableix específicament que la fiscalitat queda exclosa del AA. Constatem que no hi ha cap article del AA en el que la UE i Andorra hagin acordat que la fiscalitat queda exclosa del AA.
Sols existeix un document annexat al AA (PART 14/14) titulat “Declaració del principat sobre el sector del tabac”.
Al final d’aquesta declaració d’Andorra relativa al tabac es diu “Tot i que ha de quedar clar que la fiscalitat no entra en l’àmbit d’aplicació d’aquest Acord, el Principat ha d’examinar, si escau i amb l’objectiu d’assegurar uns ingressos públics adequats, la possibilitat d’inspirar-se en la legislació de la UE sobre els impostos als productes del tabac.”
Aquesta declaració unilateral d’Andorra relativa al sector del tabac implica que la UE està d’acord que l’AA no inclou obligacions sobre fiscalitat?
La resposta a aquesta pregunta és clara: l’AA sí que inclou obligacions sobre fiscalitat per a Andorra. L’article 63.1 del AA no deixa lloc a dubte. Concretament, per a Andorra, l’AA implicaria que:
Andorra reconeix i es compromet a aplicar els principis de bon govern en matèria fiscal, incloent-hi les normes internacionals vigents sobre transparència i intercanvi d’informació, fiscalitat justa i normes mínimes contra l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis.
Andorra ha de promoure el bon govern en matèria fiscal, millorar la cooperació internacional en matèria fiscal i facilitar la protecció dels ingressos fiscals.
La fiscalitat directa és una competència pròpia dels Estats membres de la UE que no ha estat transferida a la Unió Europea. De fet, aquest article 63 del AA és un dels motius pels quals l’AA no es pot considerar de competència exclusiva de la UE i s’ha de considerar que conté competències pròpies dels Estats membres (com la fiscalitat directa) i competències transferides a la UE i que, en conseqüència és un acord mixt. És tan clar que l’AA inclou obligacions fiscals que, el gran debat de si l’AA és mixt o és exclusiu ve provocat -en gran part- per les obligacions en fiscalitat que incorpora l’article 63 i que són clarament de competència exclusiva dels Estats membre.
L’AA no inclou un nivell concret d’impostos per a Andorra, però sí que estableix una obligació per a Andorra d’alinear-se amb els criteris dels Estats membres de la UE sobre fiscalitat.
És cert que aquest article 63 no afegeix nous conceptes als compromisos fiscals que Andorra ja ha pres en altres fòrums, especialment davant l’OCDE. El fet important no és allò que diu de nou l’article 63 -que no diu gran cosa nova- sinó el fet que aquestes obligacions passarien a formar part del AA. Recordem que l’AA conté uns durs mecanismes i organismes per garantir la implementació d’aquestes obligacions.
Recordem que l’AA estableix clarament un marc institucional per garantir les obligacions d’Andorra, també en la matèria fiscal definida a l’article 63 que, en paraules del propi AA podem resumir com que:
L’Acord estableix un marc institucional compost per un Comitè d’Associació format per representants de la UE, Andorra i San Marino, així com un Comitè Mixt i diversos Subcomitès entre la UE i cadascun dels dos països.
L’Acord preveu un mecanisme per fer front a l’incompliment per part d’una de les parts de les obligacions assumides en virtut de l’Acord. I els incompliments poden escalar fins al Tribunal de Justícia de la UE amb tot el que implicaria.
La inclusió de l’article 63 dins del text de l’AA implica que totes les normes, garanties, processos i institucions que l’AA crea per garantir la correcta execució i implementació del AA serien aplicables a l’evolució i alineació de la fiscalitat a Andorra. I sobretot, la inclusió de l’article 63 dins del text de l’Acord implica que la fiscalitat esdevindria moneda de canvi en totes les futures revisions, seguiments i negociacions relatives a qüestions clau subjectes a un complex full de ruta, com -per exemple- el tabac o els serveis financers.
La conclusió seria que
- l’AA inclou la fiscalitat. Concretament, inclou temes clau com l’obligació d’Andorra al concepte dels Estats membre de la UE (i de l’OCDE) de fiscalitat justa i de normes mínimes.
- l’AA implica que les obligacions a les quals Andorra es compromet en matèria fiscal segons l’article 63, passarien a ser objecte dels durs mecanismes d’implementació i de correcció/càstig en cas d’incompliment que crea l’AA. Per tant, l’alineació fiscal d’Andorra deixaria de dependre els mecanismes de pressió de l’OCDE per passar a ser una obligació dins del AA i subjecte als mecanismes de control i penalització del AA.
- La fiscalitat passaria a ser un element present a totes les negociacions per qualsevol altre aspecte del AA que s’haurà de revisar al llarg del temps, especialment en l’aplicació del full de ruta del tabac o del full de ruta dels serveis financers, entre d’altres.
