El cap de llista de demòcrates porta ja 12 anys amb responsabilitats de Govern.
–Quin és el seu posicionament respecte l’acord d’associació amb la Unió Europea?
–El posicionament de la formació política que encapçalo en matèria d’aproximació amb la Unió Europea crec que és sobradament conegut, ha estat un posicionament molt coherent i molt constant com a mínim d’ençà del 2015 que vam començar a negociar aquest acord d’associació amb la Unió Europea, nosaltres defensem en definitiva que la Unió Europea és el nostre espai natural, i per tant, és de rebut que intensifiquem aquesta relació. Què vol dir pertànyer al mercat interior europeu? No vol dir en cap cas ser un estat membre de la Unió Europea sinó assumir les quatre llibertats comunitàries, lliure circulació de persones de mercaderies, de serveis i de capitals, però assumir-les amb algunes especificitats, vinculades a la nostra idiosincràsia, i particular realitat demogràfica i territorial.
–Què n’opina de l’avortament i la seva situació actual a Andorra?
–Nosaltres tenim una posició ponderada, centrada que atén a tots els elements concordants en el marc d’una determinada problemàtica que tenim plantejada. Nosaltres evidentment com a qüestió de principi i com a formació política de tall liberal i humanista, no tenim cap oposició de principi al fet que les dones puguin interrompre voluntàriament el seu embaràs com a mínim en els tres supòsits bàsics. Hem de tenir en compte que nosaltres tenim una particular estructura institucional que al final ha estat la garantia de la pervivència de la nostra independència i del nostre manteniment com a estat sobirà i que a més, ens serveix per pesar en el concert internacional i tenir els dos coprínceps. Evidentment el nostre text institucional ara mateix és incompatible amb una legalització de l’avortament.
–Com veu el creixement vertical d’algunes infraestructures del país?
–Les competències en matèria urbanística en aquest àmbit concret són dels comuns i per tant jo crec que poc debat productiu podem fer al tomb d’això, però si em demana l’opinió de la meva formació política, com sempre hem de fer un pas enrere i tindre una visió més global.
–Què en pensa dels preus de la vivenda a Andorra (tant lloguer com compra), i de quina manera ho solucionaria?
–Aquesta pregunta s’ha de contextualitzar particularment pel que fa als preus de venda, jo crec que de preus de venda hi ha de tot tipus. Malauradament, no podem dir el mateix pel que fa als lloguers. Em preocupa aquesta situació i ens preocupa com a formació política i aquests quatre anys hem treballat de valent per atacar precisament l’arrel d’aquest problema, però no es resol només amb mesures intervencionistes. Aquesta problemàtica només és resolt fent aflorar més pisos de lloguer, si hi ha més oferta i la mateixa demanda, a poc a poc els preus s’estabilitzaran. Serà una prioritat dels nostres propers quatre anys de govern.
–Com es podria solventar la falta de professionals en l’àmbit sanitari?
–Primer hem de tenir en compte que aquesta problemàtica no és exclusiva d’Andorra, i això demostra que Andorra també és molt permeable dels països del nostre entorn. Jo crec que hi ha una penúria evident de l’àmbit mèdic no només a Andorra, sinó a França, Espanya i a tots els països del nostre entorn.
Nosaltres no tenim facultat de medicina i depenem una mica del que es pugui fer en els països del nostre entorn però podem oferir millors condicions per tal que els estudiants andorrans que han estudiat medicina decideixin tornar al país i poder atreure talent de fora. En aquest sentit nosaltres hem iniciat un procés de reflexió amb el SAAS i ara estem treballant des del propi departament de recursos humans en un procés de revisió de les graelles salarials i amb tot un paquet d’incentius, no només econòmic, sinó també millores en les condicions de treball per tal que aquestes professions siguin més atractives.
–Com veu que no s’hagi construït el centre oncològic a tocar de l’hospital?
–Més que un centre oncològic era un centre de radioteràpia. L’oncologia va molt més enllà de la radioteràpia, i més enllà de la unitat de radioteràpia específica que es volia obrir a Andorra. Crec que al final el que volem tots i hem d’oferir als andorrans i als residents d’Andorra és el millor tractament davant la malaltia que pateixen.
Estem treballant amb un expert en l’àmbit oncològic; i fins que no hi hagi una garantia no tirarem endavant aquest centre. Preferim potenciar molt més l’ajut i l’acompanyament.
–Què li sembla que tot el relacionat amb salut mental no ho cobreixi la Seguretat Social i que, a més, s’hagin incrementat els preus?
–L’atenció psiquiàtrica, que està molt relacionada amb el tractament de la salut mental està coberta. Amb govern s’han fet passes decidides en aquest sentit. Som el primer govern que hem obert la porta a la inclusió de serveis de psicologia, i portem dos anys negociant colze a colze amb el col·legi de psicòlegs per acabar de pactar en quins termes s’han d’incloure aquests serveis.
–Com solucionaría el col·lapse del sistema judicial del país?
–Primerament no podem parlar de col·lapse de la justícia. Tenim problemàtiques diverses en l’àmbit administratiu, civil què és el que regeix les relacions quotidianes i econòmiques d’un país. És veritat que la justícia no es caracteritza per rapidesa, ni aquí ni arreu, però jo crec que no podem parlar de col·lapse. Pot haver lentitud en alguns processos judicials concrets, però la màquina va funcionant, particularment en l’àmbit civil que al final és el que ocupa la gran majoria de litigis d’un país, i amb el nou codi de procediment civil que ha entrat en vigor aquesta legislatura els propis operadors jurídics convenen que hi ha hagut un abans i un després i que les coses estan anat molt bé. On tenim una situació de col·lapse és en l’àmbit penal i jo crec que aquí hi ha una multiplicitat de factors, hi ha una manca de recursos, tenint en compte l’increment particular d’algunes causes o la complexitat d’algunes causes derivades particularment de la crisi de BPA.
–Quina creu que és la situació econòmica que viu Andorra? I després de la guerra d’Ucraïna, com veu l’encariment dels preus dels productes de primera necessitat a nivell global?
–Un país que ha tingut el major PIB en l’últim any de tota Europa, un país amb una situació de plena ocupació, on acabem de tancar una temporada turística extraordinària, hem tornat a nivells d’endeutament pre-covid, com a mínim hem de fer una constatació positiva. Les situacions de creixement econòmic i expansió econòmica també tenen conseqüències negatives, no hi ha res que sigui blanc o negre, però puc garantir que és molt millor gestionar els mals del creixement econòmic que gestionar una recessió econòmica. Hi ha una situació d’encariment dels preus per la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna i és veritat que hi ha una part de la ciutadania que té dificultats per arribar a final de mes.
–Quina lectura fa de la gestió de la pandèmia?
–No sé si em correspon a mi fer la lectura, jo crec que això ho hauria de fer la ciutadania, si a les enquestes d’opinió política em remeto jo crec que han fet una lectura positiva. Vam saber estar al costat dels ciutadans/es, no només donant-los confort moral sinó que a més vam aportar suport econòmic, 300.000 euros i vam saber mantenir l’economia productiva i els llocs de treball.
–Si guanya les eleccions, té previst ampliar el catàleg de Bàtxelors a la Universitat?
–Penso que sí, i ja s’ha anat ampliant molt particularment els de les universitats privades i crec que va en el sentit de diversificar l’economia del país en termes de valor afegit. En el cas de la Universitat d’Andorra aquesta ha estat una legislatura de consolidació dels bàtxelors existents, tot i que s’han anat creant nous màsters.
–Com veu el fet que molts joves es plantegin no tornar al país en acabar els seus estudis?
–No crec que tinguem una estadística a la mà que ens pugui fer arribar a aquesta conclusió, hi ha molt joves que tornen al país i que tenen possibilitats i justament treballem perque cada cop en tinguin més. Per exemple el centre de Grífols permetrà tenir noves sortides laborals en l’àmbit de la biomedicina i de la biotecnologia que actualement hi ha manca d’activitat d’aquest tipus al nostre país, han de marxar a treballar a França, Espanya o Suïssa.
–Com interpreta la diàspora de gent del país en els darrers anys? Què proposa al respecte?
–Potser visc una realitat diferent a la que viu vostè, vaja no he constata que hi hagi una diàspora de la gent del país, justament la població d’andorra creix any rere any. Justament ara tenim una manca de treballadors en moltes activitats del nostre país i em hagut de flexibilitzar les quotes d’immigració. No nego la major, és veritat que hi ha gent que té dificultats actualment per poder continuar vivint a andorra com ho feia abans. La nostra prioritat absoluta és revertir la problemàtica de l’habitatge al nostre país de tal manera que aquestes persones ni tan sols es plantegin haver de marxar de casa nostra.
–Per què creu que els andorrans l’haurien de votar?
–Perquè reivindico que al final amb els nostres desencerts que tothom en té, i a més hem de ser capaços de reconeixer-los, reivindico que al final hem governat raonablement bé aquest país durant aquests quatre anys i en circumstàncies molt difícils. A l’acabar la pandèmia hem hagut de gestionar les conseqüències econòmiques i socials d’una crisi energètica derivada d’una agressió operada per Rússia a Ucraïna, que ha jugat amb el preu dels aliments i amb el preu de les matèries primeres, malgrat això el país està creixent econòmicament, socialment, el sistema educatiu, sanitari i protecció social va bé, tot i així sempre es pot millorar i fer millor. Crec que si algú està amb disposició de fer-ho és la nostra formació política que som els que tenim més experiència en l’acció de Govern, dotze anys governan aquest país.
–Expliqui’ns algun dels seus projectes de futur. Què proposa a la ciutadania?
–Tots els projectes culturals, la propera legislatura ha de ser en la qual portem a terme el museu nacional, creiem que és important no només com a signe identitari, com a possibilitat d’explicar no només als turistes sinó també a la gent de casa nostra el nostre real identitari, com a lloc on es puguin desenvolupar activitats artístiques i culturals de tot tipus. També centrem el nostre programa en la qüestió de l’habitatge. Serà la legislatura en matèria d’infraestructures on tirarem endavant el vial de la Massana, i començarem el vial de Sant Julià de Lòria. Continuarem treballant per ser cada cop més sobirans energèticament i per tant no dependre de les fluctuacions de preus derivats de conjuntures externes, construirem el parc eòlic del Maià.
