La Comissió d’estudi per assegurar el creixement sostenible ha presentat aquest dimecres el seu dictamen final, culminant 13 mesos de treball que han desembocat en 26 mesures i 18 conclusions que han de servir de base per a una futura comissió legislativa encarregada de modificar la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. El president de la comissió, Jordi Casadevall, ha qualificat el procés com una “aventura personal” amb la resta de membres, la qual ha estat “molt interessant i productiva”. Cal destacar que la comissió es va constituir amb l’objectiu d’analitzar les disfuncions detectades després de més de 25 anys d’aplicació de la llei, així com els efectes d’un creixement urbanístic accelerat els darrers anys, “degut principalment a la inversió immobiliària”.
El treball s’ha centrat en dos grans reptes: continuar garantint serveis públics de qualitat i impulsar una reflexió a llarg termini sobre la disponibilitat de recursos naturals com l’aigua i el sòl
Casadevall ha assenyalat que el treball s’ha centrat en dos grans reptes: continuar garantint serveis públics de qualitat i impulsar una reflexió a llarg termini sobre la disponibilitat de recursos naturals com l’aigua i el sòl, amb la voluntat de “salvaguardar el futur de les pròximes generacions”. El president ha remarcat que el neguit pel model de creixement “va molt més enllà de la classe política” i que la ciutadania planteja interrogants com ara “fins a on podem créixer?”. Amb tot, ha precisat que la comissió no ha volgut respondre aquesta qüestió, ja que el seu encàrrec ha estat “més tècnic” i la reflexió última correspon a l’àmbit polític.
En el marc de l’anàlisi tècnica, la comissió també ha posat xifres al ritme constructiu dels darrers anys. Segons les dades recollides, des del 2019 s’han autoritzat al país més d’1,5 milions de metres quadrats de sostre, amb una mitjana anual superior als 200.000 metres quadrats. D’aquest volum, prop d’un 20% (al voltant de 300.000 metres quadrats) corresponen a projectes que encara no han iniciat les obres, mentre que un 40% (uns 600.000 metres quadrats) es troben en procés de construcció i no han culminat el procés edificatori. Cal destacar, a més, que aproximadament el 50% d’aquestes autoritzacions es concentren a la vall central.
Al voltant de 300.000 metres quadrats corresponen a projectes que encara no han iniciat les obres, mentre que uns 600.000 metres quadrats no han culminat el procés edificatori
En aquest sentit, la vicepresidenta de la comissió, Gemma Riba, ha destacat que el treball s’ha elaborat amb la participació de col·lectius com el Col·legi Oficial de Geòlegs, el Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris, l’Associació de Pagesos i Ramaders, el Col·legi Oficial d’Enginyers, l’Associació de Contractistes d’Obres, l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes, el Col·legi Oficial d’Economistes, el Col·legi Oficial d’Arquitectes i l’Empresa Familiar Andorrana, així com els set comuns i membres del Govern, entre ells els ministres Farré, Casal i Bonell. “La nostra voluntat ha estat clara: harmonitzar i construir consensos sòlids”, ha afirmat, tot subratllant que la tasca s’ha dut a terme amb “esperit constructiu” i buscant equilibris “més enllà dels colors polítics”.
Entre les principals conclusions, es proposa reforçar els instruments de planificació supracomunal per anticipar necessitats futures i fomentar la coherència de les polítiques urbanístiques; adequar els sistemes viaris als usos del sòl, integrant urbanisme i mobilitat; incorporar els riscos naturals en la planificació; protegir l’activitat agrícola com a element essencial de cohesió territorial; promoure un model d’edificabilitat decreixent a mesura que s’allunya dels nuclis centrals; introduir quotes urbanístiques i estudis de capacitat de càrrega parroquial i nacional actualitzats periòdicament; establir mecanismes de control més exigents per als plans parcials; regular els abocadors de terres, i precisar les condicions per posar sòl a disposició de polítiques d’habitatge.
“Quan els comuns no han acabat de respondre a determinades demandes no és per voluntat de no comunicar, sinó perquè és difícil extreure segons quines dades” – Gemma Riba
El dictamen també apunta a millorar la comparabilitat entre parròquies i l’accés a dades, ja que, segons ha explicat Riba, en alguns casos la dificultat per obtenir determinada informació no respon a manca de voluntat, sinó a la complexitat d’extracció de dades. “Quan els comuns no han acabat de respondre a determinades demandes no és per voluntat de no comunicar, sinó perquè és difícil extreure segons quines dades”, ha precisat. En aquest sentit, ha admès que “el cadastre no és l’instrument” adequat per a algunes d’aquestes anàlisis i ha assegurat que “intentarem trobar mecanismes per optimitzar i sistematitzar” la informació disponible.
El pròxim pas serà elevar el dictamen al ple del Consell General, amb la previsió que el 19 de març es pugui votar per unanimitat, i enllaçar així amb una segona etapa: la creació d’una comissió legislativa per abordar la modificació de la llei i “continuar treballant com hem fet fins ara”.
