Enric Barbier és el director Tècnic de Grandvalira i el director d’operacions de les finals de la Copa del Món 2023. El seu rol és imprescindible en el funcionament de tot l’esdeveniment. Ens explica com va l’organització dels mundials, com es preparen les pistes Àliga i Avet, quina és la previsió per aquests dies i quant costa la fabricació de la neu en les condicions actuals.
–Com va la preparació de la Copa del Món?
–És la feina de molts anys per respondre a les exigències de la FIS, no és quelcom que es pot improvisar. El nivell de seguretat i preparació és molt exigent.
La planificació va començar tan bon punt vam saber que la Copa del Món 2023 se celebraria a Andorra. Tota aquesta temporada ens vam dedicar a preparar les pistes de competició i les d’entrenament i, sobretot, pensant sempre en la prioritat que era la fabricació de la neu. Havíem de garantir la qualitat de la neu per a la Copa del Món, al mateix temps que l’estació continuava funcionant.
Aquest any no feia fred i nevava una mica però no gaire. Ens preguntàvem com ho podíem fer, si fabricar neu tota la temporada o només per a la Copa del Món arriscant-nos a tenir una mala temporada.
–I, al final, es va donar prioritat a la preparació de les pistes per les finals ?
–Enguany, fins al 15 de gener, quan realment va començar el primer fred, no vam fer res a les pistes, ja que no tenia sentit. Aquestes pistes estaven tancades al públic perquè no hi havia neu. A partir d’aquest dia ja vam començar els treballs.
També s’ha de tenir en compte l’aspecte comercial. Durant un temps, les pistes van estar obertes a tothom, i els clients les aprofitaven.
Avet és la pista més tècnica, la neu ha de ser molt més dura. Hem tancat aquesta pista en diverses ocasions per injecció d’aigua i preparació de la neu. Aquesta pista estava oberta quan la cita de la competició estava encara lluny, però fa dues setmanes que està tancada al públic.
–He vist que la neu a les pistes està lluny de ser ideal. Fins i tot parlen del tancament de temporada ben aviat. Quina és la probabilitat de que la FIS cancel·li una part de la competició de la Copa del Món?
–Això no ho sabem mai fins al dia de la competició. Fa una setmana teníem les condicions perfectes, però després de la calor, tres dies de pluja i de temperatures altes la qualitat de la neu ha canviat.
La delegació de la FIS va arribar fa uns dies, i sobretot el matí del 13 de març durant la primera inspecció real, dubtava molt que poguéssim fer la prova el mateix dia. Vam tirar 3.000kg de sal i la FIS va acceptar la qualitat de la neu i vam poder fer una molt bona prova. El dia següent ja no va caldre posar sal i, encara que la pluja del dia 13 va ser molt desigualada, la temperatura va baixar i vam poder fer una altra prova.
–És cert que la gent havia de treballar de nit per aconseguir les condicions de neu adequades?
–Hi ha gent que treballa de nit, perquè controla el funcionament de les màquines que treballen a aquelles hores, però normalment el personal comença a treballar a les 06.00 hores.
–Diuen que a Andorra, després de Catalunya, comença l’escassetat d’aigua. A causa de la construcció d’edificis de diverses plantes, aquest problema pot arribar a ser encara més tangible. Es necessita molta aigua per fabricar la neu. Encara tenen prou aigua?
–Per sort, Andorra no té problemes amb l’aigua. De fet, quan produïm neu, no es gasta aigua, perquè fem restitució d’aigua a la natura. L’aigua que transformem a la neu, després d’uns mesos quan fon no és una aigua consumida i perduda. L’agafem, la transformem a la neu i la tornem al medi.
–M’agradaria estimar el cost de la preparació de la Copa del Món. En les condicions actuals, quant va costar fabricar 1 m³ de neu?
–El pressupost depèn del fred que fa, la quantitat de sal que a vegades cal afegir a la neu, les despeses en electricitat… és molt variable.
La fabricació de neu és la transformació de les gotes d’aigua en neu. Això requereix fred. Com més fred fa, menys energia es necessita per convertir l’aigua en neu.
El cost de produir 1 m³ de neu és d’entre un i cinc euros. Enguany, l’energia ha pujat de preu, per la qual cosa la producció d’1 m³ de neu és ara més cara. Si tenim en compte només el cost de l’electricitat, obtenim dos euros per 1 m³.
–Calculem ara les despeses de preparar dues pistes de competicions…
–Puc parlar sobre l’estació en conjunt. Aquest any hem fet servir molta aigua, uns 700.000 m³ d’aigua. És la quantitat necessària per produir uns 1,5 milions de m³ de neu. Si tenim en compte només el cost de l’electricitat, com he dit, 1 m³ de neu costa dos euros, multiplicant els 1,5 milions de m³ que vam produir, obtenim tres milions d’euros. I això sense comptar altres despeses!
–I és rendible?
–Si l’estació no està tancada, és rendible.
L’estació oberta dona vida a molts sectors relacionats: hotels, restaurants, botigues, lloguer d’esquís… Què és millor? Guanyar una mica o perdre-ho tot?
–L’economia d’Andorra depèn molt de la neu. El canvi climàtic pot tenir l’impacte més negatiu sobre el PIB d’Andorra, que està format principalment pel turisme. Comparteix aquestes inquietuds?
–No sabem com serà l’hivern l’any vinent, ni d’aquí a dos anys, ni d’aquí a cinc anys.
–Però és una tendència: cada any els hiverns a Andorra són més càlids, i cada cop hi ha menys neu…
–No estic d’acord que la neu sigui menys cada any. En alguns anys, com aquest, l’hivern ha estat molt càlid i gens nevat. Però això passa. El canvi climàtic és un problema global. Ningú pot dir que això no està passant. Però no sabem exactament com afectarà això al clima en els anys vinents.
–Les previsions meteorològiques d’aquesta setmana ens permeten esperar que totes les competicions es facin sense problemes?
–Seguim la informació dues vegades al dia. De moment, anem millorant a poc a poc. El 14 de març va ser més fred, el 15 de març una mica més fred, però el dijous és el millor dia! La temperatura torna a pujar divendres, i pot nevar dissabte i diumenge. No crec que hi hagi cap problema per poder fer totes les competicions.
