Nascuda a Ronda (Màlaga) i resident a Andorra des dels 17 anys, Belén Montero va començar a escriure sobre el tràfic d’òrgans motivada per la commoció de les notícies sobre la desaparició de persones de qui mai es troba el seu cos. De jove pensava que segurament darrere d’aquestes desaparicions hi hauria una xarxa de traficants, un fet que la va motivar a escriure la seva primera novel·la el gener de 2020, «Cloacas de lujo (Caso Ciru)». Elogiada per la crítica especialitzada, actualment es troba a punt de publicar la seva continuació, amb la que espera poder continuar plasmant els secrets més obscurs del món del luxe i dels diners.
– D’on neix la seva passió per l’escriptura?
– Mirant-ho amb perspectiva, et diria que la meva passió per l’escriptura neix i mor cada dia. Va néixer en el moment en què vaig saber que a través de les meves lletres podia atrapar als lectors amb històries i escenaris que no han existit o inclús amb aquells que sí, però que plasmats a través de mi el lector desitja continuar llegint. O quan la meva ment divaga en una nova i possible trama, quan desitjo arribar a casa per posar-me a escriure… És allà on resideix la meva passió i on també neix i mor contínuament.
– «Cloacas de lujo (Caso Ciru)» és la seva primera novel·la publicada. Sempre va somiar a escriure thriller?
– Sempre m’han atret les pel·lícules de suspens i intriga, ja sigui pels casos policials de desaparicions que mai es van resoldre o per les estratègies psicològiques emprades per delinqüents en casuístiques reals. M’agrada dir que tinc facilitat per escriure thriller, novel·la romàntica o eròtica, el que no estic tan segura és si m’atreviria amb el gènere fantàstic o de ciència-ficció. Però mai se sap!
– Fa tres anys de la publicació del seu primer llibre. Quin balanç fa d’aquest temps?
– Tot pot ser millor, però jo estic molt contenta. El meu objectiu principal era esbrinar si la meva forma d’escriure agradava als lectors i tenir la certesa de si transmetia emocions a través de les meves lletres, i he pogut comprovar que sí. La meva sorpresa en l’expectativa ha sigut superadíssima, així que el balanç és molt positiu i gratificant.
–En quin punt es troba la segona part de «Cloacas de lujo»? Té ja algun títol pensat?
– La novel·la està bastant avançada i inclús m’atreveixo a dir que d’aquí poc començaré amb el desenllaç. M’encantaria poder acabar-la aviat, però hi ha vegades que hi ha canvis que em porten més temps del que voldria. Jo sempre busco documentar-me perquè cadascuna de les trames sigui el més versemblant possible i això, la gran majoria de vegades, alenteix el procés de creació. I sobre un possible títol… em ronda pel cap «Cloacas de lujo (La dosis)», però encara no és definitiu.
–Fins on somia arribar amb aquesta saga?
– No et sabria dir amb exactitud, però és cert que el meu objectiu és que no es quedi amb una trilogia i que siguin molts capítols més, però una de les coses prioritàries a canviar és poder dedicar-li més temps a l’escriptura, ja que encara l’estic lidiant amb el meu treball professional i personal.
