La Rosa Guerris és una agent de policia major de 54 anys, que fa 34 anys que treballa al cos. Es va presentar al primer edicte de dones policia d’Andorra, no havia exercit mai la professió i tampoc coneixia gaire el cos, però es va adonar que no podria fer una altra feina que no fos aquesta. No gaudiria tant de treballar si exercís una altra professió.
–Quan va començar al cos de policia?
–Vaig començar a treballar com a policia el mes d’agost de 1989. Durant el juny i juliol vaig fer els exàmens i a l’agost vaig començar les pràctiques al cos. El mes de setembre vaig estar a l’acadèmia de la Guàrdia Civil i de la Gendarmeria francesa.
–Com van ser els inicis en aquesta professió? A aquella època era estrany veure dones policies perquè quasi no n’hi havia, no?
–Quan jo vaig entrar no hi havia cap dona policia. La Núria Fabregat, la Mercè Ubach i jo vam ser pioneres al Principat. Nosaltres vam ser la segona promoció de dones guàrdies civils. Amb l’evolució del cos de policia i la incorporació de molta gent van crear una escola aquí, però abans s’havia d’anar de setembre a juny a Baeza (Jaén) a fer la formació.
–Com ha estat la seva trajectòria professional?
–La meva carrera ha estat molt variada. Des que vaig començar he estat a la unitat de seguretat ciutadana, i des de fa un temps formo part del grup de formadors i també estic a investigació criminal.
–Amb els anys que porta haurà anat veient diverses dones entrar al cos. Cada vegada en són més?
–Per descomptat. Cada vegada hi ha més dones que treballen a la Policia d’Andorra. I no només aquí, també a escala internacional. Quan vaig formar part del Comitè Executiu de la Xarxa Europea de Dones Policies, me’n vaig anar adonant que la presència femenina a les policies d’arreu del continent anaven in crescendo. Tot i que podem dir que cada vegada en som més, encara no es pot parlar de paritat. De fet, al país, només un 10% dels agents són dones.
–Per què creu que hi ha menys dones que homes?
–Ho compararia amb l’àmbit sanitari tot i que també ha disminuït la diferència i cada vegada hi ha més doctores. Penso que és qüestió de gustos i del que cada persona vol a la seva vida. Sí que és cert que potser s’hauria d’haver donat més visibilitat a la professió. Quan t’incorpores al cos passes una sèrie de proves que no són gens fàcils. A més, la feina de policia no consisteix a treballar de policia sinó que ets policia; és quelcom que va molt més enllà, és un sentiment. Els horaris que tenim són molt complicats i difícils d’entendre per molts, ja que surten del que és conegut per la societat. Tot i així, és una feina molt gratificant.
–Considera injust que la societat quan pensa en policies sempre pensi en homes?
–Crec que hem anat evolucionant. Fa quinze anys sí que hi havia més prejudicis, però avui dia ha canviat tot molt, la societat ha evolucionat i no hi ha tant tabú.
–Què li diria a una nena que es planteja ser policia?
–Si realment la seva vocació és aquesta, li diria que endavant, que lluiti per fer realitat el seu somni. Però també li diria que primer estudiï i després ja es prepari per entrar al cos.
–En poc temps li arribarà la jubilació. Amb què es quedaria de la seva carrera?
–Hi ha moltes coses que m’enduré per sempre. Una d’elles és l’honor de poder formar part del cos de policia d’Andorra, estat al Comitè Executiu de la Xarxa Europea de Dones Policia, i em quedo també amb tots els companys i comandaments que he tingut al llarg d’aquests anys. Sincerament, el tema de jubilar-me no el tinc clar, de moment em costa pensar-hi.
–Què sent en veure que el seu país és dels més segurs del món, en gran part, gràcies a la feina del cos de policia on treballa?
– Per mi és un orgull molt gran poder protegir les persones i el país. El millor quan passa alguna cosa és poder donar una resposta de calma a la ciutadania. En algun cas recent que hem tingut, com per exemple, enxampar l’autor de l’atracament a la benzinera d’Encamp, em va fer sentir feliç per tots els companys que van treballar incansablement i, sobretot, sento satisfacció per la feina feta.
Un dels punts forts que tenim és que quan passa alguna cosa ens impliquem tots. De fet, l’organització Mundial del Turisme ens va qualificar per la nostra excel·lència en la seguretat del país. Aquest és un element molt important com a reclam turístic.
