La Victoria Kemerer és una dona emprenedora, amant de la gastronomia i la psicologia. És de naturalesa inquieta i curiosa. És la propietària i xef del Restaurant Kökosnøt, d’Andorra la Vella. Es considera una dona independent, tenaç, ambiciosa i amant dels animals. Es defineix com autodidacte, exigent, rodamón, àvida comensal i bon vivant.
–Com va començar la seva trajectòria professional com a xef?
–Va començar gairebé per casualitat. El procés va anar a la inversa; va néixer de la necessitat. Després d’experimentar una decepció amb qui en el seu moment estava a càrrec de la cuina del restaurant, en vaig assumir el rumb. A partir d’allà va començar un viatge de capacitació professional, després d’haver estat els dos primers anys a la sala. Aquest camí, entenc avui, després de llargues hores de dedicació, és interminable, ja que demana una capacitació constant.
–Quin va ser el procés?
–Sempre he sigut una apassionada del món gastronòmic i després d’haver estudiat psicologia i administració hotelera, on vaig tenir els meus primers contactes amb la gastronomia i l’enologia, vaig decidir obrir el restaurant Kökosnøt a Andorra.
Iniciant la meva carrera a la sala, després de dos anys vaig agafar les regnes de la cuina. Sóc autodidacta i ja fa qüestió d’un parell d’anys he començat a fer estudis a l’àrea gastronòmica per especialitzar-me en tècnica i innovació. Amb el temps vaig descobrir que el meu lloc era darrere dels fogons on puc transmetre el que sento als meus clients, sense necessitat de paraules, sinó a través de les emocions.
–Quin és el seu plat estrella?
–El plat estrella és, sota el meu punt de vista, el de “textura de bolets”. Aquesta és una proposta que m’enorgulleix perquè és apta per a tothom; vegans, celíacs… ja que jo pretenc que l’experiència gastronòmica sigui inclusiva. És a dir, que tothom pugui gaudir independentment de les seves limitacions o estils de vida i costums. Alhora, és un plat que representa l’entorn on estem situats i per a mi, això és clau a l’hora de crear. La gastronomia ha de ser capaç de generar emocions lligades a la tradició de les persones, ha d’explicar una història. I crec que amb aquest plat ho hem aconseguit. Ens parla d´Andorra i la seva terra.
–D’on va sortir el nom de Kökosnøt? Què vol dir?
–Kökosnøt vol dir “Coco”. No obstant això no fa referència a la fruita sinó al meu avi matern que és així com li dic. Ell va ser qui em va introduir al món de la gastronomia i va fer que me n’enamorés. És una picada d’ullet en particular cap a ell i en general a la família que és el que més valoro en aquesta vida.
–Com descriuria el tipus de gastronomia del restaurant?
–A Kökosnøt es fa una cuina expressiva que no té por de prendre riscos i trencar esquemes; creant una experiència desestructurada però focalitzada en tots els detalls; respectant sempre la identitat d’Andorra i les característiques del vostre entorn. Aposta per la sostenibilitat i la consciència de consum. Hi ha opcions per a tots i la nostra única missió és el gaudir.
–Hi ha igualtat de gènere al món de la restauració?
–Malauradament, l’alta cuina és cosa d’homes. Quan una dona destaca a l’alta cuina es converteix en aquest ‘fet ressenyable’ en què tothom en parla com una excepció a destacar.
Vull ser realista, no és un món dominat per dones ni tampoc no existeix la tan anhelada igualtat, però també vull ser optimista i pensar que s’estan manifestant molts canvis positius i estem davant d’un moment frontissa de la història on per sort les dones estem reivindicant el nostre lloc. Les dones hem de destacar per ser bones professionals, no per ser dones. S’ha avançat molt pel que fa a la desigualtat que hi ha entre els dos gèneres, però encara falta molt per fer.
–Creus que es dóna prou visibilitat a la dona en el món gastronòmic?
–Cada cop hi ha més dones, sí, però no tenen la visibilitat que mereixen i que porti a unes cuines i unes empreses més paritàries. El lloc de la dona per qüestions històriques i pròpies del gènere s’ha vist relegat a la cuina de la casa i malgrat que cuinar ha estat una activitat que van portar durant segles les dones, sembla que la fama està reservada per als homes. Aquí a Andorra, per exemple, és cert que encara hi ha molt pel que fa a treballar per donar visibilitat a la dona al sector gastronòmic, però crec que la millor postura és distanciar-se de la victimització per situar-se en l’acció. Deixant que la nostra feina parli per nosaltres, tot arribarà.
–Quin consell donaria a una nena que vulgui ser xef?
–Tant a un nena com a un nen li diria que no es deixi obnubilar pel boom a què s’està veient exposada la cuina els últims anys. En part això es deu gràcies als programes de televisió i xarxes socials en què els cuiners són més semblants a estrelles de cinema que a una altra cosa; on els professionals dels focs mostren les seves habilitats en diferents disciplines i escenaris que sembla un món de somni on es combinen savoir faire, fama, gastronomia i diners. Tot i això, la realitat és una altra. És una feina que requereix molta disciplina i entrega, on es treballa en horaris a contracorrent en condicions de molta pressió perquè no tot el que brilla és or. El meu consell és: si estimes el que fas, seràs capaç de dur-ho a terme amb perseverança, és una professió increïble. Hi ha poques coses més emocionants i gratificants que donar amor gràcies a la gastronomia. Veure un comensal emocionar-se per un dels teus plats és una sensació indescriptible. Realitzar aquesta professió ha de néixer exclusivament del cor i la passió.
