El Govern ha fet públic el seu criteri desfavorable a la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei del règim electoral i del referèndum, presentada pel grup parlamentari de Concòrdia ara fa gairebé un mes. Cal recordar que la iniciativa planteja una reforma del sistema electoral per reintroduir un model de llistes obertes amb proporcionalitat a les circumscripcions parroquials, així com la supressió del límit de signatures per presentar candidatures i ajustaments en els criteris de paritat de gènere.
En el document, el Govern assenyala que la iniciativa “presenta diverses propostes de modificació del règim electoral que regula les eleccions al Consell General” i identifica com a element central del text “la voluntat de (re)introduir un model equivalent a les llistes obertes preconstitucionals, inspirat en la noció del que es coneix com a llistes obertes amb proporcionalitat”. Amb tot, l’ens governamental adverteix que les modificacions proposades “poden tenir una afectació directa en els criteris de regulació dels mecanismes bàsics de l’assignació d’escons i, per tant, en els equilibris existents entre representativitat i governabilitat”.
“Poden tenir una afectació directa en els criteris de regulació dels mecanismes bàsics de l’assignació d’escons i, per tant, en els equilibris existents entre representativitat i governabilitat” – Govern d’Andorra
En aquest sentit, el Govern subratlla que “no hi ha sistemes electorals bons ni dolents”, sinó que aquests generen efectes diferents sobre la configuració política, i remarca que qualsevol reforma ha de tenir en compte el compromís entre representativitat i estabilitat institucional. Pel que fa a l’objectiu de fomentar la participació, es mostra d’acord que “l’increment de l’abstenció és un element pertorbador en les democràcies contemporànies” i reconeix que aquest fenomen també es manifesta a Andorra, tot i que “és difícil trobar evidències que exposin una correlació clara entre les modalitats de les llistes electorals i els nivells de participació”.
L’Executiu analitza igualment l’impacte del sistema proposat sobre el sistema de partits i adverteix que, en un context de feble institucionalització, el panachage pot “agreujar els efectes negatius d’aquesta desinstitucionalització”. En aquest sentit, alerta que la combinació de candidatures uninominals i la reducció dels requisits per presentar-se podria conduir a una “proliferació de candidats” i a l’elecció de consellers “amb un percentatge molt baix de sufragis”, fet que podria derivar en una “fragmentació excessiva del parlament”.
L’Executiu posa de manifest que el model plantejat suposa una revisió profunda del funcionament de les circumscripcions parroquials, el qual qualifica d’“especialment intens”
En aquest sentit, l’Executiu també posa de manifest que el model plantejat suposa una revisió profunda del funcionament de les circumscripcions parroquials, el qual qualifica d’“especialment intens” en tant que combina candidatures uninominals amb una lògica pròpia d’una circumscripció plurinominal. Segons el criteri, aquest disseny “formula una invitació clara a la divisió del vot” i pot incentivar la presència de candidats sense una base política estructurada, fet que podria derivar en l’elecció de consellers amb un suport electoral molt limitat.
Un altre dels aspectes destacats és l’efecte de la reforma sobre la relació entre el Consell General i el Govern. L’Executiu assenyala que el sistema proposat introdueix “un desincentiu radical” perquè els consellers territorials puguin incorporar-se posteriorment a l’Executiu, ja que això podria fer perdre la majoria parlamentària, un mecanisme que qualifica de “políticament inadequat” i potencialment contrari al principi d’igualtat entre consellers territorials i nacionals.
L’Executiu conclou que, si bé “una baixa participació pot erosionar el sistema democràtic”, també ho fa un sistema “incapaç de generar estabilitat política i parlamentària”
Així, i tot i el criteri desfavorable, el Govern valora el treball fet per Concòrdia i indica que aquest aporta “pistes que poden ser rellevants i suggeridores de cara a futurs debats” sobre una eventual reforma del sistema electoral. A més, afegeix que aquests debats, si han de tenir traducció legislativa, “s’han de fer en el marc d’un treball tècnic, polític i de consens de gran abast”. Per tot plegat, l’Executiu conclou que, si bé “una baixa participació pot erosionar el sistema democràtic”, també ho fa un sistema “incapaç de generar estabilitat política i parlamentària”, motiu pel qual emet un criteri desfavorable a la proposició de llei examinada.
