El Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) ha registrat una pregunta oral adreçada al Govern per conèixer quines accions està desenvolupant per preservar el patrimoni immaterial del país. La qüestió serà abordada en una propera sessió del ple del Consell General.
La iniciativa ha estat presentada per la presidenta del grup, Susanna Vela, després de les informacions aparegudes sobre el registre de la marca “cap de l’ossa d’Ordino”, un cas que ha generat inquietud social i ha reobert el debat sobre la protecció dels elements identitaris del país.
Els socialdemòcrates alerten del risc de desprotecció del llegat cultural immaterial davant interessos privats i manca de regulació
Mitjançant aquesta pregunta, el PS demana a l’Executiu quines mesures concretes té en marxa per garantir la salvaguarda del patrimoni immaterial, entès com el conjunt de tradicions, símbols, expressions culturals i elements que formen part del llegat col·lectiu d’Andorra.
Des del grup parlamentari es considera que l’absència d’una regulació específica i d’una estratègia definida pot facilitar situacions que posin en risc béns culturals compartits. En aquest context, els socialdemòcrates defensen que el patrimoni immaterial no hauria de quedar exposat a interessos privats ni mancat de protecció institucional.
Una resposta
És una pena que certs comentaris banalitzin un debat que és fonamental per a la nostra cultura. No estem discutint una “xorrada”: estem davant d’un conflicte sobre drets culturals comunitaris, la protecció del patrimoni immaterial i la coherència legal d’Andorra amb els compromisos internacionals adquirits amb la UNESCO. Això exigeix, com hem repetit, resoldre clarament la titularitat comunitària dels elements festius com la màscara de l’Ossa, revisar la nostra llei de drets d’autor per evitar apropiacions privatives de béns col·lectius, i definir amb claredat les funcions del Ministeri de Cultura i del departament de Patrimoni Immaterial. Precisament per això és important un debat institucional seriós, no per perdre el temps, sinó per garantir que els nostres instruments jurídics i administratius protegeixen allò que és de tots. I, si la directora de Patrimoni Cultural, en tant que antropòloga, vetlla pel bon funcionament de les polítiques patrimonials, és encara més urgent que aquesta qüestió es resolgui amb criteri i responsabilitat.