Els tres factors inciten a començar una relació sentimental, o a no abandonar la que tenim encara que estiguem malament en ella. Són un conjunt d’emocions i sentiments que condicionen el nostre comportament i ens motiven a fer el pas, és a dir: estem malament sols i ens emparellem; estem malament amb la parella, però no ens separem. Així doncs, primer hem de ser conscients que l’amor comporta alegria, calma mental i estar il·lusionats amb l’altra part, gaudir de la seva presència. Hem escollit estar amb ella perquè ens sentim a gust al seu costat, ens aporta benestar mental i compartim moments agradables. Per tant, no hi ha lloc per al malestar mental, les crítiques, el rancor o la indiferència, atès que aquests formen part de la dependència emocional o econòmica i de la por d’estar sols.
Aleshores, la persona afectada per ells els esquiva i prefereix començar una relació sentimental o no abandonar la que té. La falta de diners, de paraules boniques o la sensació de buit la impulsen a actuar d’aquesta manera, en comptes d’afrontar la situació i acceptar la realitat. Així doncs, raona com és la teva relació, què sents envers la teva parella i què perceps de la seva part. Amb només amb aquesta petita reflexió sabràs si esteu junts per amor o per necessitat. Estàs amb ella o ella amb tu per una elecció amorosa o, per contra, per cobrir alguna mancança emocional o econòmica, com per exemple pagar el lloguer, les despeses mensuals, els crèdits bancaris, allunyar-vos de la soledat, trobar algú quan arribeu a casa, etc. Malauradament, la dependència i la por es confonen moltes vegades amb el sentiment d’amor perquè tenen coses en comú i és que, quan estem enamorats, tenim por que s’apagui flama i, consegüentment, que es termini la relació.
Però, per contra, la gran diferència és que estem il·lusionats, la qual cosa no succeeix amb la dependència i la por, donat que en ells predomina la desesperació, no podem estar sense la parella. Per això mateix, hi ha gent que fa bogeries, com per exemple normalitzar el maltractament físic o psicològic, ajuntar-se amb narcisistes, mantenir econòmicament a l’altra part, etc. La qüestió és allunyar-se del malestar mental, tot i que les conseqüències siguin pitjors, perquè li preocupa més la part subjectiva que l’objectiva, ja que aquesta segona pot dissimular-se i aparentar ser feliç.
Així és que, finalment, estem parlant de la necessitat de mostrar-se feliç socialment, de mostrar que tenim una vida envejosa. Una contradicció enorme amb el sentiment de l’amor, atès que quan estem enamorats ens és totalment indiferent l’opinió dels altres, només mirem per la nostra felicitat. Aleshores, si encara tens dubtes sentimentalment envers la teva parella, raona com us comporteu socialment, encara que la conducta no verbal ho diu tot, la mirada i els gestos corporals ens delaten i confirmen si és amor, indiferència, menyspreu, fàstic, por, etc..
