La família representa un espai on ens sentim segurs, plens, un refugi on ens accepten i festegen pel que som, sense importar la condició econòmica, cultural, intel·lectual, religiosa ni la nostra preferència sexual. En condicions normals, la família ens acull, secunda, ens estima i respecta, i és en la família on construïm la nostra identitat, és qui protegeix la nostra autonomia i és on trobem la base des d’on ens projectem en l’àmbit social. El fet de pertànyer a una família, implica, a més, compartir una història, uns valors i una manera de relacionar-nos que ens connecta amb la nostra identitat. No obstant això, en moltes ocasions és dins de les famílies on ens trobem els secrets més importants, aquells que no es revelen sota gairebé cap circumstància, secrets que poden ser guardats per famílies senceres, només entre uns determinats membres, o per una única persona. Aquests secrets, veritats ocultes que no es diuen, temes que està prohibit tocar sense que se sàpiga ben bé el perquè, silencis que envolten fets que provoquen vergonya, culpa o dolor, també conformen una part essencial de moltes històries familiars.
Els secrets de família, lluny de desaparèixer, es transformen en energies latents que influeixen en les dinàmiques familiars, ja que afecten les nostres creences, les nostres emocions, la forma com ens relacionem amb la resta i, encara més, la forma en com ens percebem a nosaltres mateixos, condicionant les nostres decisions i emocions sense que en siguem conscients. El que no es diu en la família actua com un mur que separa als integrants, i és que els secrets creen un ambient de tensió i desconfiança que entorpeix la comunicació, provocant bretxes emocionals.
El fet de mantenir secrets en el context familiar, pot respondre a motius pràctics o funcionals. Les persones guardem secrets creient que protegim els membres de la família, i això acaba alterant fins i tot les relacions de poder dins de la dinàmica familiar, perquè tendim a organitzar les relacions entorn de qui sap i qui no sap el nostre secret.
A títol general, els grans temes tabú que acostumen a amagar-se en les famílies tenen a veure amb l’origen o el naixement d’algun dels membres (adopcions il·legals o no revelades, fills extramatrimonials), malalties mentals, morts en circumstàncies no habituals (suïcidis, assassinats, avortaments, morts prematures), secrets d’àmbit sexual (incestos, abusos, infidelitats, violència), assumptes de diners (ruïnes, escassetat, pèrdues de joc, herències) o temes relacionats amb guerres o emigracions. Tot i que de vegades en podem trobar d’altres que ara mateix se m’escapen de la ment.
En principi, guardar aquests secrets pot semblar una mesura de protecció o control, però a llarg termini sempre és perjudicial per a la nostra salut emocional i física. I és que ocultar informació important o sentiments profunds requereix altes dosis d’energia mental i això provoca estrès i ansietat, de manera que quan recordem el secret el cos respon, alliberant cortisol i altres hormones que poden afectar el nostre sistema immunitari, digestiu i cardiovascular.
És per això que ocultar secrets no és saludable. Però revelar un secret tampoc és un acte simple, ni és un moment, revelar un secret és un abans i un després. La família representa el primer grup social al qual pertanyem a la vida, i fer el pas de revelar els secrets familiars és realment difícil.
Per tant, si ens volem alliberar, com ho podem fer? El que és una realitat és que revelar un secret familiar als propis membres de la família, que en són desconeixedors, trastoca la relació i altera la imatge que en tenen els que no coneixien el secret de qui el va generar, i de retruc també afecta els còmplices que l’han mantingut, ja que hi juguen un paper rellevant. Per tant, a l’hora de revelar un secret, hem de ser conscients que això no implicarà una tornada a la normalitat immediata i radical. De fet, l’efecte serà més aviat el contrari, el més probable és que una revelació remogui emocions, generi canvis i reaccions de tota mena. Bo i així, compartir la realitat, per dolorós que pugui resultar, és més guaridor que mantenir un secret perjudicial.
A l’hora d’alliberar quelcom del que no s’ha parlat, cal anticipar les possibles conseqüències i efectes, i pensar en com afectarà la resta i a les relacions. I per això, cal triar molt bé el moment adequat. Tot i que en aquest afer, cap moment bo existeix. Acostuma a ser millor triar un moment quotidià i tranquil, en el qual ningú està expectant, a priori, per minimitzar l’impacte. És important acceptar la responsabilitat de tot el que pot suposar treure el secret a la llum. Plantejar fer una teràpia familiar en aquest moment és sempre una gran ajuda a l’hora de revelar un tema tabú, ja que es tracta d’un escenari que pot donar seguretat i en el qual tindrem una figura mediadora que pot controlar la situació. A més, amb posterioritat, aquesta figura podrà ser també un molt bon suport.
En qualsevol cas, tot i que el moment sigui complicat i en els dies més propers es generi un ambient difícil, a la llarga revelar els secrets és sempre el millor que podem fer per la nostra salut física, mental i emocional. És poder trobar consol i ajuda a tot allò que ens preocupava o amoïnava. Perquè el que és segur és que, sigui el que sigui el que intentem amagar, mai estarem preparats per a quan arribi el moment en què la veritat es despulli. Però els secrets, com les desgràcies, mai venen sols perquè tenir-ne un en crea d’altres, i es van acumulant fins que s’apoderen de tot, fins que no queda lloc per a res més, fins que tens tants secrets que sembla que rebentaràs. I per aquesta raó hem de pensar en el bé que se sent un quan allibera els seus secrets, siguin bons o dolents, ja que almenys hauran estat destapats, ens agradi o no; i una vegada que els has destapat no has d’amagar-te després d’ells mai més.
I avui acabarem amb una frase de qui va ser un periodista i escriptor suec, famós per l’èxit de la publicació pòstuma de la sèrie de novel·les de misteri ‘Millennium’, de la qual és autor, Stieg Larsson, que diu: «Tothom té secrets. L’única qüestió és trobar on estan». I amb aquesta gran veritat, i amb la seguretat que és millor no tenir-los, posem punt final avui.
