El president de l’associació de Residents Peruans, Lorenzo Castillo, ha alertat que prop d’un centenar de treballadors del país han hagut de marxar recentment del Principat arran de l’avançament de la implantació del sistema europeu Entry/Exit. Segons ha explicat Castillo en declaracions a EL PERIÒDIC, encara hi podria haver mig centenar més de persones afectades que es veurien obligades a fer-ho entre aquesta setmana i la vinent. “Sabem de manera extraoficial que unes 100 persones han retornat al seu país i que hi ha un altre grup que ho farà entre aquesta setmana i la pròxima”, tot i reconèixer que és difícil tenir una xifra exacta, ja que “no tots els afectats es comuniquen amb nosaltres”.
Així, Castillo ha confirmat que el motiu de les sortides és directament relacionat amb la nova normativa europea, la qual limita l’estada dels treballadors de fora de la Unió Europea dins l’espai Schengen. “No han pogut complir la seva estada per continuar treballant o per iniciar la temporada”, ha apuntat, expressant la seva preocupació per la manera com s’ha aplicat el sistema a la frontera andorrana. “Pensem que aquí s’ha volgut ser més papistes que el papa, avançant una mesura que ni tan sols està en funcionament a tota Europa, en perjudici de centenars de treballadors”, ha afirmat.
“Pensem que aquí s’ha volgut ser més papistes que el papa, avançant una mesura que ni tan sols està en funcionament a tota Europa, en perjudici de centenars de treballadors” – Lorenzo Castillo
El representant peruà ha recordat que la decisió ha afectat no només treballadors peruans, sinó també argentins, colombians, equatorians, xilens i brasilers, molts dels quals ja tenien experiència laboral prèvia al Principat i tornaven per a la temporada d’hivern. “Són persones que ja havien treballat aquí i que ara es troben amb la sorpresa que no poden quedar-se”, ha lamentat. Pel que fa a les accions del col·lectiu, el president ha explicat que és molt complicat informar tots els temporers que tenen previst venir al país, ja que “els països són grans i no hi ha manera de controlar les arribades […] No tenim la capacitat d’asseure’ns a l’aeroport de Lima i preguntar si les persones d’allà viatgen a Andorra o no”.
Finalment, Castillo ha remarcat que el col·lectiu respecta la sobirania d’Andorra per establir els seus controls migratoris, però insisteix que això no impedeix tenir una opinió crítica sobre la gestió. “Andorra és independent de fer el que consideri oportú, nosaltres no diem el contrari, però pensem que aquesta decisió no s’ha mirat correctament i està perjudicant molts treballadors”, ha conclòs, avançant, a més, que l’associació intentarà difondre informació a través de canals propis i xarxes socials per advertir sobre la situació.
Els colombians confirmen afectacions similars
La presidenta de l’associació Colombianos en Andorra, Katherine Barbossa, ha confirmat que la seva comunitat també s’ha vist afectada, tot i que “no en la mateixa mesura, per lògiques raons”. “Som una població nova, més petita i una mica més preparada, però clar que ens ha afectat, com a totes les comunitats migrants”, ha declarat, estimant que el nombre de casos dins la seva comunitat “seria aproximadament la meitat del que comenta Argentinos en Andorra”, ja que “no tenim estudis ni dades tan precises, ni el temps ni la qualitat per fer-ho, però pel feedback intern sabem que hi ha hagut afectacions”.
“No és quelcom novedós per a la gent que vam arribar fa vuit o deu anys, però sí per als qui van arribar fa dos, tres o quatre anys, perquè mai se’ls havia demanat” – Katherine Barbossa
Pel que fa a les causes, ha explicat que “la gent es va embolicar amb la informació” i que molts desconeixien les limitacions d’estada dins l’espai Schengen. “Han dit que en pandèmia van deixar de demanar el segell i aquestes coses, però en la meva època ho demanaven. No és quelcom novedós per a la gent que vam arribar fa vuit o deu anys, però sí per als qui van arribar fa dos, tres o quatre anys, perquè mai se’ls havia demanat”, ha observat. Segons Barbossa, aquest desconeixement ha generat confusió entre molts temporers, alguns dels quals “assimilaven que Andorra funcionava igual que Espanya, on la irregularitat ha estat permesa durant dècades”.
