És un fet àmpliament reconegut: la tecnologia avança a una velocitat vertiginosa. Però aquesta rapidesa s’estén a totes les esferes, inclosos el món empresarial i professional. En aquest context, l’obsessió sol centrar-se en aprendre coses noves: el proper curs, la darrera certificació, l’habilitat més demandada. Tanmateix, en la meva experiència, el veritable diferencial no rau tant en allò que aprenem, sinó en el coratge que tenim per desaprendre i permetre que coses noves entrin en nosaltres.
Durant anys, he vist com la inèrcia del “sempre ho hem fet així” es converteix en el major obstacle per a l’evolució, ja sigui empresarial, personal o col·lectiva. El desaprendre a nivell empresarial implica qüestionar i desmuntar processos que ja no són eficients, deixar enrere eines obsoletes que frenen la productivitat, o fins i tot tenir la valentia d’enderrocar tot un sistema per tornar-lo a crear.
Un líder estratègic ha de ser el primer a fer aquest pas. El seu rol va més enllà de planificar el futur; ha de preparar el terreny perquè l’organització s’adapti. Això significa crear un entorn de confiança, on l’equip se senti segur per proposar noves formes de treballar, encara que facin trontollar les formes actuals de fer-ho. Ens dirigim cap a un nou paradigma empresarial on les velles maneres d’entendre els negocis perden vigència, i es reclama un canvi sistèmic, cultural i, és clar, personal.
I és que aquesta capacitat de deixar anar allò vell és, en essència, un acte de lideratge personal. L’autoconeixement n’és la pedra angular. A través del meu propi camí he après que, per liderar els altres, primer ens hem de liderar a nosaltres mateixos. Això implica identificar i deixar anar creences limitants com la necessitat de tenir totes les respostes, la idea que la vulnerabilitat és una feblesa o la visió de l’error com un fracàs. Practicar el desaprendre a nivell individual pot implicar realitzar exercicis de reflexió honesta, cercar feedback activament i estar disposat a reformular la nostra mentalitat.
La veritable fortalesa d’un líder rau en la seva capacitat de dir “no ho sé” i en la seva disposició a aprendre juntament amb el seu equip. Quan un líder demostra aquesta humilitat, empodera els altres perquè facin el mateix. Però aquest repte no és exclusiu de qui ocupa posicions de lideratge formal. Qualsevol professional que aspiri a créixer en un entorn dinàmic ha d’adoptar aquesta mentalitat. La responsabilitat de desaprendre és col·lectiva i és el combustible de la innovació contínua.
En definitiva, en un món que ens exigeix agilitat, el gran desafiament no és seguir el ritme, sinó saber quin llast deixar enrere per avançar amb lleugeresa. Per això, et convido a reflexionar: Què necessites desaprendre avui per ser un millor professional, un millor líder per al teu equip i una versió més evolucionada de tu mateix? El futur de la innovació i del creixement no està només en el que aprendràs demà, sinó, de manera crucial, en allò que tinguis el valor de desaprendre avui.
