Quines condicions han de complir els mitjans per poder aparèixer a Google Discover?
Podem distingir dues categories de condicions. La primera són els requisits tècnics, que Google explica a la seva pàgina de Google Discover: la web ha d’estar optimitzada per a dispositius mòbils, carregar amb rapidesa i incloure imatges de qualitat amb unes dimensions específiques (aproximadament 1.200 píxels d’ample per 675 d’alçada). La segona categoria són requisits més conceptuals, probablement menys explicats i més difícils d’aprendre. El més evident és que el contingut ha de tractar un tema de tendència. Cal entendre quins temes estan en tendència. A més, sovint influeix la manera com redactem la peça de contingut perquè l’usuari se senti còmode llegint-la. La creació dels titulars també és clau: aquests han de fer referència a les entitats que són tendència en aquell moment. Finalment, és important que el mitjà tingui una forta especialització temàtica.
Si parlem dels temes que proposa Google Discover, quins són més actuals per a la gent?
Google Discover té unes categories definides. El ventall és molt ampli i es podria dir que gairebé qualsevol tema, si està ben tractat, ben redactat, ben escrit i el titular es planteja correctament, pot arribar-hi a entrar.
Els temes, òbviament, han de ser aquells dels quals hi ha una informació clara sobre quantes cerques fa la gent de cada paraula. Google emmagatzema aquestes dades i, per tant, sabem que per a una paraula concreta hi ha una determinada audiència que la busca. Així et pots posicionar i obtindràs una quantitat de tràfic proporcional al volum de cerques d’aquella paraula. Google Discover, però, funciona de manera lleugerament diferent, perquè no es basa en paraules clau. El que mostra són peces de contingut que l’usuari vol descobrir.
També hi ha eines més específiques que monitoren tot el que es publica i ajuden a entendre què està funcionant en cada moment. No és per copiar (tot i que molta gent ho fa), sinó per saber què és tendència en aquell instant, i identificar quins continguts la gent està disposada a llegir o escoltar. Un exemple molt fàcil d’entendre seria aquest: si ara es crea una peça de contingut sobre Nadal, probablement no interessarà gaire perquè encara falta molt. En canvi, si es fa sobre la tardor, és molt més probable que desperti interès perquè estem a punt d’entrar-hi. Aquest cas és molt evident, però la mateixa lògica es pot aplicar a molts altres àmbits.
És cert que Google Discover troba més atractiva la premsa rosa que, per exemple, els articles sobre ciència?
Sabem que el contingut més morbós, sigui del tipus que sigui, per exemple la premsa rosa, funciona millor perquè, al final, la societat és morbosa i li agrada aquest tipus de contingut, per desgràcia. Vull provocar una mica aquesta inquietud entre els periodistes, ja que molts veuen Google Discover com un espai de ‘brossa’, precisament perquè dona molta visibilitat a la premsa rosa i al contingut morbós. Però això no ha de ser necessàriament així. Les eines simplement detecten quines són les tendències en aquell moment, i els creadors de contingut les utilitzen.
Ara bé, aquestes tendències es poden canviar si els qui creen contingut interessant saben dominar Google Discover. Entrar-hi vol dir que, si veiem que funciona una notícia rosa, molts diaris també publiquen notícies d’aquest tipus. Però si veiem que està funcionant una notícia d’una altra temàtica més interessant, molts diaris també copiaran la idea.
Tot i això, la ciència és una categoria que es pot treballar molt bé, ja que es pot presentar com una curiositat. Hi ha moltes dades curioses que captiven l’atenció de la gent i, al final, es pot difondre la ciència a través d’un titular que potser no ha de ser estrictament acadèmic ni enganyós, però que desperta la curiositat i convida a clicar.
Si un article està escrit amb IA, quin tipus de notícies poden ser seleccionades per Google Discover, i quines no hi apareixeran?
De fet, al principi, amb l’arribada de la intel·ligència artificial, qualsevol contingut generat amb IA tenia visibilitat. Després, Google es va adonar que havia de posar alguns filtres i, a poc a poc, va començar a “castigar-ho”. Avui en dia, Google ja reconeix que no pot guanyar aquesta guerra i ha decidit que no examinarà si el contingut està fet amb IA, sempre que sigui de qualitat i aporti valor, que és, al cap i a la fi, el que ells busquen. Per tant, sí, funciona. Tot i això, encara que l’article estigui escrit 100% amb IA, és recomanable fer la feina periodística darrere: repassar l’article i afegir-hi el teu propi estil.
Els hashtags són importants pel sistema de buscador?
No es tracta exactament de hashtags, sinó dels tags que s’utilitzen dins dels programes que gestionen els diaris o la web. Normalment, els articles es poden classificar amb categories i amb etiquetes, que són com un hashtag, però que aquí es denominen tags. Sí que és important, ja que és una manera de definir a quina entitat està enfocat l’article. No és el factor més rellevant, però pot ajudar a tenir més exposició i es pot utilitzar per a certes tècniques relacionades amb requisits més tècnics dins del mateix article.
Quina és la millor manera d’optimitzar els titulars perquè siguin atractius, però no es considerin ‘clickbait’?
El titular indica la categoria i el públic interessat en aquella temàtica, per la qual cosa és un camp obligatori. Si mires Google Discover, veuràs certs patrons en la manera de titular: molts busquen despertar la curiositat, plantejar un problema o fer una pregunta, de manera que el lector acabi fent clic i resolent-ho dins de l’article.
Això no és necessàriament ‘clickbait’. ‘Clickbait’ seria oferir un titular que promet una cosa, però que després no es tracta dins la notícia. Al mateix temps, si el titular ja revela completament el contingut de la notícia, la gent no té necessitat de fer clic. Cal trobar, doncs, un equilibri: ser cridaner perquè la gent hi faci clic, però sense crear un ‘clickbait’ exagerat que no compleixi el que es promet.
El mateix passa amb les imatges. Si la imatge ja revela el contingut que es vol visitar, probablement no ajuda a generar clics, sinó tot el contrari.
Els continguts actualitzats o renovats poden tornar a guanyar visibilitat a Discover o només funciona amb el que és nou?
Es pot reutilitzar contingut que ha funcionat, sempre que estigui actualitzat. Hi ha contingut anomenat ‘evergreen’, és a dir, que pot funcionar sempre, i contingut temporal, que només funciona en un moment concret.
Quin paper juga el perfil d’autor i el domini en la presència a Google Discover?
Abans era molt important, però ara hi ha factors com la manera d’escriure o la forma en què el contingut respon a l’usuari que poden ser més rellevants que el mateix autor. Ens trobem amb autors que no són gaire coneguts, però que funcionen molt bé a Google Discover precisament per la seva manera d’escriure.
En canvi, hi ha autors o periodistes amb molt prestigi que probablement escriuen de manera molt correcta, però no tan adaptada als algoritmes de Google Discover. Per això pots trobar peces signades per un autor concret, per la redacció d’un mitjà, o fins i tot vídeos de YouTube o ofertes de vol sense autor, però que Google Discover considera interessants i les mostra.
També és cert que la web té un cert nivell d’autoritat. Pots trobar autors molt reconeguts, amb molta autoritat en una matèria, que no apareixen perquè la seva manera d’escriure és massa densa o menys agradable per a l’usuari de Discover. Aquest lector no busca llegir una peça carregada d’informació, sinó passar un moment de distracció o entreteniment.
El rànquing de la pàgina web és important per a Google Discover?
La posició mai és fixa, sinó que va variant. El que sí que és clar és que no totes les pàgines web poden aparèixer: cal tenir certa autoritat. La majoria dels mitjans en tenen més que suficient, però això no vol dir que només els mitjans hi puguin ser presents. Per exemple, un blogger pot tenir una pàgina especialitzada en esquí i figurar amb tota la informació sobre aquest tema. L’autoritat de la pàgina és important, però sempre dins del seu sector.
Quins errors habituals detecteu que fan els editors i que haurien d’evitar per aconseguir un creixement efectiu?
És molt habitual trobar certs errors. Un d’ells és precisament el que parlàvem dels tags o etiquetes. Moltes vegades, els autors posen moltes etiquetes pensant que com més en posin més visibilitat tindran els articles, i això acaba distorsionant la notícia. Les etiquetes defineixen les entitats de les quals es parla, però sovint estan mal plantejades o fins i tot duplicades. Un exemple clar seria Messi: un article pot estar etiquetat com a Messi, Lionel Messi o Leo Messi. Hi ha moltes formes de referir-se a la mateixa persona, i això és un error comú. Hauríem d’utilitzar només una forma —la més adequada o “oficial”— i fer-la servir sempre. Quan entrem en un mitjà nou, sovint ens trobem amb núvols d’etiquetes gegants plens de duplicats que compliquen l’organització.
Un altre error, més conceptual, és que molts periodistes —per marca personal o altres raons— no volen adaptar els titulars per fer-los una mica més cridaners. La seva manera d’escriure no encaixa amb la lògica algorítmica de Discover. És comprensible i respectable: no tothom ha de jugar aquest joc, però sí que es converteix en un hàndicap o desafiament.
Un tercer error té a veure amb la freqüència de publicació. El mitjà fa agenda, notícies de política i tot el que li correspon, però no sempre publica peces pensades per a Discover. Aquest enfocament és clau: el contingut orientat a Discover sol començar a funcionar i generar un efecte bola de neu. El mitjà apareix més sovint, i fins i tot altres peces menys optimitzades també acaben entrant. A més, aquest tràfic addicional ajuda al rànquing orgànic a Google i dins de Google News. És a dir, no només beneficia Discover, sinó tota l’estratègia global del mitjà.
Per això, l’objectiu d’escriure per Discover pot ser molt diferent segons el cas: aconseguir molt tràfic per visibilitat, obtenir tràfic qualificat per monetitzar-lo (ja que un mitjà ha de pagar redactors i mantenir-se com a empresa), o bé reforçar tots els altres canals orgànics.
Quines mètriques són més útils per optimitzar el tràfic de Discover?
Probablement, el factor més important és escollir la temàtica adequada en el moment correcte. A més, dins del contingut, el titular i la imatge són els dos elements més rellevants, ja que són els que veu l’usuari a Discover i determinen si farà clic o no.
Un altre factor clau és el moment del llançament: l’impacte durant les primeres hores és fonamental. Fer que el contingut es torni viral, aconseguir que la gent el vegi i el comparteixi —no només a través de Google Discover, sinó també mitjançant les xarxes socials dels mitjans— ajuda a captar una audiència ràpida i massiva. Tot això reforça encara més l’article.
Hi ha un estereotip que els 'long readings' estan fora de moda. Està d’acord que els articles més llargs són menys populars que els més curts?
A Google Discover no hi ha una mida estàndard, ja que cada temàtica és diferent. Algú que vol consultar un pronòstic esportiu només necessita entrar, veure el resultat i no requereix una peça gaire llarga. En canvi, una persona interessada a descobrir cinc pobles per visitar espera un article més extens, amb una breu descripció de cada poble, alguna imatge i potser un itinerari proposat. En aquest cas, està disposada a llegir una peça més llarga.
No hi ha una norma fixa ni per temàtica ni per mitjà: cada mitjà té la seva audiència i, segons la temàtica, li funcionarà millor un format o un altre.
Quins són els plans de Google Discover per desenvolupar-se?
Google mai desvetlla aquesta informació. Però, si em preguntes l’opinió, crec que no té intenció de fer desaparèixer Discover. Més aviat al contrari: és un servei que ha arribat per quedar-se. És cert que, des del principi, ha anat canviant molt. Quan Discover encara no tenia prou dades sobre els usuaris (preferències, historials, etc.), el contingut que mostrava era bastant més “brossa” que avui. Tot i que avui encara pugui semblar que hi ha molt contingut de poca qualitat, abans n’hi havia encara més. A poc a poc, s’ha anat refinant i millorant. El que hem de fer és aprendre a utilitzar-lo avui, i així, a mesura que vagi canviant, podrem adaptar-nos i saber què funciona de nou i què deixa de funcionar. Aquest sector sempre ha estat així: cal formar-se constantment.
