El síndic general, Carles Ensenyat, ha subratllat aquest dilluns, en el discurs institucional del Dia de Meritxell, la importància de la simbologia, de la continuïtat institucional i de l’estabilitat política com a fonaments de la societat andorrana. Una intervenció que ha encetat destacant que la diada del 8 de setembre “és l’ocasió per posar en valor la simbologia i els rituals propis del nostre país antic” i recordant que la celebració “es desenvolupa amb uns actes i uns ritmes per tots nosaltres coneguts”.
El síndic ha insistit que “continuïtat institucional i estabilitat política han estat sempre dos valors fonamentals de la societat andorrana”, i ha fet balanç de l’últim any, el qual ha qualificat de “molt positiu per a la continuïtat institucional d’Andorra”. En aquest sentit, ha esmentat el nomenament del copríncep episcopal Josep Lluís-Serrano, situant-lo en un context marcat pel treball que es duu a terme “per avançar en la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs en determinades circumstàncies, tot mantenint l’estructura del coprincipat parlamentari”. A més, ha recordat que “en legislatures successives —i, particularment, en aquestes dues darreres— s’ha treballat per fer que això sigui possible” i ha remarcat que el repte no només és compatibilitzar la despenalització amb el coprincipat, sinó “reforçar la continuïtat institucional del país”.
En aquesta línia, Ensenyat ha posat en valor la discreció i la constància en la preservació de l’estabilitat, advertint que “la continuïtat institucional i l’estabilitat política han requerit i requereixen un esforç constant, una tenacitat somorta, un mèrit tant imperceptible com necessari”. Tanmateix, ha atribuït la possibilitat d’un debat polític profund a les visites institucionals dels darrers anys, com la visita del secretari d’Estat de la Santa Seu, el cardenal Pietro Parolin, durant el Dia de Meritxell del 2023, o la del cardenal Paul Richard Gallagher l’any 2016.
Ensenyat ha apuntat igualment a una sèrie de símbols que, segons ha ponderat, “aïlladament ens podrien semblar poc rellevants, però que tenen un sentit innegable”. En aquest sentit, ha citat els copríncep francès François Hollande, qui va enaltir l’acte de lliurament de cartes credencials, i Emmanuel Macron, qui al principi del seu mandat va ser “el primer copríncep francès a fer públic un retrat oficial amb la bandera andorrana”. Sobre aquest últim, ha afegit que la seva segona visita a Andorra prevista per a aquesta tardor serà una nova oportunitat “on esperem continuar enfortint els lligams dels quals parlava”.
El síndic ha reconegut la trajectòria d’Andorra en els darrers decennis, en què la continuïtat institucional ha anat acompanyada de reformes de fons: la cooperació i transparència fiscals, l’obertura econòmica, la implicació en iniciatives multilaterals, l’entrada al Fons Monetari Internacional, les reformes en justícia i drets socials, i la negociació de l’Acord d’associació amb la Unió Europea. Una sèrie de qüestions a través de les quals Ensenyat ha alertat de la fragilitat de l’arquitectura institucional i ha remarcat que “la pilota sempre pot caure del costat equivocat de la xarxa”.
En el tram final de la intervenció, el síndic ha definit el Dia de Meritxell com “l’inici del curs polític” i ha assegurat que aquest moment és “un dia de dubtes i d’expectatives, i no pas de certeses i horitzons definits”. En aquesta línia, ha conclòs apuntalat que “només el dubte ens fa prendre consciència de les nostres responsabilitats, de la importància de les nostres accions” i ha convidat a tota la ciutadania a començar el curs polític amb aquest esperit.
