El Govern no té previst, de moment, crear un registre consular obligatori per als ciutadans que viuen o viatgen a l’estranger. Així ho ha expressat en la seva resposta a la consellera general i presidenta del grup parlamentari Andorra Endavant, Carine Montaner que havia plantejat la necessitat de reforçar els mecanismes de protecció en cas de crisi, especialment en zones de risc o conflicte.
L’executiu defensa que l’eina vigent per garantir la seguretat dels nacionals és el Registre de Viatgers, gestionat pel Ministeri d’Afers Exteriors. Aquest instrument permet als ciutadans i residents comunicar les dades bàsiques dels seus desplaçaments —com ara les dates, la destinació, el motiu del viatge i un contacte d’emergència— de manera que, en cas de situació crítica, es pugui establir comunicació ràpida i oferir assistència. Ara bé, el Govern recorda que el registre té caràcter voluntari, de manera que la informació no és exhaustiva i no sempre reflecteix amb exactitud el nombre real d’andorrans que poden trobar-se en un determinat territori.
En paral·lel, Andorra no disposa d’un cens oficial de nacionals residents a l’exterior. Les ambaixades del Principat conserven algunes bases de dades amb informació dels ciutadans establerts als països corresponents, però també són incompletes, ja que depenen de la voluntat dels interessats de facilitar les seves dades. En aquest sentit, el Govern subratlla que el marc legislatiu actual no permet la creació d’un registre obligatori sense una regulació específica.
En aquest sentit, si en el futur es plantegés la creació d’un registre consular obligatori, aquest hauria d’estar emparat per un instrument jurídic adequat, que podria variar segons l’abast del registre i les seves conseqüències administratives. L’executiu apunta que podria tractar-se des d’un reglament fins a una llei qualificada, en cas que afectés qüestions sensibles com la baixa censal, la inclusió al cens electoral o la residència fiscal. A més, seria necessari dotar les ambaixades de noves competències i recursos humans i tècnics per poder assumir aquestes funcions consulars.
Pel que fa a l’assistència immediata en situacions de crisi, el Ministeri d’Afers Exteriors destaca que el Registre de Viatgers es complementa amb quatre mecanismes de suport i coordinació. En primer lloc, el contacte directe i el seguiment diari amb els ciutadans inscrits en zones afectades. En segon lloc, l’activació d’un telèfon consular d’emergència operatiu les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, que permet donar resposta immediata a casos urgents. En tercer lloc, la col·laboració amb Espanya i França, en virtut del Tractat de Bon Veïnatge, el qual permet gestionar evacuacions o repatriacions en situacions de conflicte o catàstrofe. Finalment, la difusió d’alertes de viatge i recomanacions a través de les xarxes socials oficials i les ambaixades.
En relació amb la proposta de vincular el Registre de Viatgers amb altres dades públiques, com ara els volants de desplaçament o les notificacions a la CASS, el Govern puntualitza que aquesta opció no estava prevista fins ara. Recorda també que les dades de la CASS només cobreixen desplaçaments a Espanya, França i Portugal, la qual cosa en limita molt la utilitat a escala global. Amb tot, l’executiu no tanca la porta a explorar aquesta possibilitat en el futur, i admet que la reflexió plantejada obre una via per avaluar una eventual coordinació interinstitucional.
