El Museu de les Trementinaires forma part de la ‘Ruta dels Oficis d’ahir’ i està situat a la població de Tuixent, a Catalunya, a uns 60 km d’Andorra. La directora del museu, la guanyadora del Premi Trementinaire d’Honor 2024, Lina Sevillano, ha dirigit el museu des del dia de la inauguració, ja fa 25 anys. La Lina ens explica qui eren les trementinaires, quines herbes i remeis comercialitzaven, com organitzaven les seves rutes realitzades sempre a peu i com se celebra avui dia la festivitat.
—El primer de tot, què és la ‘Ruta dels oficis d’ahir’? Quines altres destinacions estan incloses?
—La ‘Ruta dels Oficis d’ahir’ la formen petits museus etnogràfics de l’Alt Urgell, els quals mostren antics oficis, actualment desapareguts: el Museu de la vinya i del vi de muntanya de Pont de Bar; la Farinera de Montferrer i Castellbò; el Pou de Gel d’Oliana; el Museu dels Raiers de Coll de Nargó; el Museu del pagès de Calbinyà; la Fàbrica de llanes d’Arsèguel; la Sala d’exposicions de les Homilies d’Organyà, i el nostre Museu de les Trementinaires de Tuixent.
—Expliqui’ns si us plau la història del Museu de les trementinaires.
—El museu va obrir les portes l’any 1998, per conservar el record d’un ofici exercit per les dones de la vall de la Vansa i de Tuixent. L’ofici de trementinaire esdevingué una forma de complementar l’economia domèstica de moltes famílies. Aquest museu aconsegueix mantenir i difondre la filosofia de les trementinaires, valorant aquesta activitat exercida per les dones de la vall i donant a conèixer el seu llegat. El nostre museu està obert al públic els dissabtes i festius de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 19.00 hores, i els diumenges de 10.00 a 14.00 hores. Per Nadal, per Setmana Santa i a l’estiu (a partir del 15 de juliol) és obert cada dia de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 19.00 hores, excepte els diumenges a la tarda i els dilluns. Es fan visites concertades si es truca per reservar amb antelació.
—Què és la trementina i per a què va servir exactament en el passat?
—La trementina va ser el producte més sol·licitat en aquella època i de la seva denominació provindria el nom amb què eren conegudes aquestes dones. Les trementinaires elaboraven la trementina a partir de la barreja de les matèries primeres extretes de la resina del pi roig, una vegada aquesta s’havia destil·lat: la pega grega i l’essència de trementina, afegint a aquests dos ingredients cera groga, oli d’oliva o seu d’animal. S’aplicava en forma de pegat, aquesta barreja estovava la mucositat i era expectorant, s’utilitzava per treure punxes contra el dolor, els cops, les torçades i altres mals.
—Aquesta feina sempre la feien les dones? N’hi havia moltes?
—Les trementinaires, majoritàriament dones, dedicaven una part del seu temps a la recol·lecció de plantes medicinals. A la primavera i a l’estiu hi elaboraven certs remeis. A la tardor i l’hivern sortien a peu a vendre’ls per tot el territori català. A mitjan segle XIX hi havia a la vall prop de 3.000 veïns (actualment n’hi ha només 300 habitants). La major part de la població femenina exercia aquest treball de temporada.
—Quines herbes i plantes medicinals de l’Alt Urgell van servir contra les malalties?
—N’hi ha unes quantes: l’orella d’os (ramonda myconi), la qual s’utilitza per a la tos rebel que queda després d’un refredat; el té de roca (Jasonia glutinosa), el qual s’utilitza per als refredats i, a més, és digestiva; el salsufragi (silene saxifraga) és utilitzat per trencar les pedres de la bufeta («silene» trenca pedres) i facilitar la seva expulsió; l’hisop (hyssopus officinalis) és utilitzada contra les afeccions bronquials cròniques, l’asma, com expectorant en els refredats i catarros i és balsàmica i antitosiva quan hi ha tos. Aquesta herba s’utilitza barrejada amb xocolata per les dones embarassades; la sàlvia (sàlvia officinalis), la qual és bona contra la diabetis, les malalties de l’estómac, per netejar ferides i per afeccions del sistema nerviós com el vertigen i l’ansietat; la milfulles (achillea millefolium), que regula la menstruació. És digestiva, antiespasmòdica, antihemorroidal i febrífuga. A més, atura les hemorràgies; l’scabiosa (knautia arvensis), la qual és depurativa, serveix per netejar les ferides. És vulnerària, expectorant i sudorífica. També és bona per combatre la verola i el xarampió; la sajolida (satureja montana), la qual és antiespasmòdica, antidiarreica i carminativa. Adiccionalment és utilitzada per cuinar; i la valeriana (Valeriana oficinals), la qual és sedant, ansiolítica i relaxant. També hi ha herbes per al bestiar, com l’herba blava (polygala calcarea), que és utilitzada per augmentar la quantitat de llet en el bestiar, i la corona de rei (saxífraga longifolia), utilitzada en el bestiar per a després del part netejar la placenta i les despulles.
—S’han preservat algunes receptes?
—Per descomptat! Per exemple, l’oli de vesc (viscum album). Prenem una unça i mitja de vesc, un litre d’aigua, nou moscada, canyella en branca, una presa de xocolata, tres cullerades de sucre, un paquet de safrà i un raig de trementina. Posem tots els ingredients en una cassola i es fan bullir. Un cop fred, s’introdueix a una ampolla i es deixa nou dies al sol i a la serena. Cal remenar cada dia. Aquest remei s’utilitza per fer passar els nervis: un got dos cops al dia fent una novena (durant nou dies). Un altre exemple és el xarop de saüc (sambucus nigra). Agafem dues lliures i mitja de fruits madurs del saüc, quinze unces de sucre i un litre d’aigua. Fem bullir els fruits del saüc fins que es redueixen a la meitat. Després, es cola aquesta barreja i el líquid negrós que s’obté es torna a fer bullir afegint el sucre fins que agafa més consistència. Es fa servir per als refredats i per a la tos perquè té un efecte depuratiu.
—Aquestes herbes i plantes s’utilitzen per a la cosmetologia natural?
—Sí, algunes plantes també poden ser utilitzades per les seves propietats i principis actius per elaborar productes de cosmètica natural.
—Vostè personalment creu en la medicina alternativa i l’aromateràpia?
—Sí que crec que són un bon complement de la medicina convencional.
—Com pensen difondre els seus coneixements? Tenen previst fer tallers per ensenyar a la nostra generació les tradicions dels nostres avis?
—Fem tallers, itineraris botànics naturalistes, xerrades, fires i cursos per donar a conèixer les plantes medicinals i aromàtiques. La primera quinzena d’agost vam programar alguns cursos de flors. També vam organitzar els següents tallers: iniciació al coneixement de les herbes remeieres, les plantes aromàtiques i la cosmètica natural, i les flors de les bruixes. En aquest darrer curs, per exemple, s’estan estudiant algunes de les plantes que, a la nostra cultura popular, es relacionen amb les bruixes, les quals s’utilitzaven per fer pocions, ungüents, rams de protecció i altres rituals… Les dones que eren acusades de bruixeria, torturades i condemnades a la pena de mort a l’Europa de l’Edat Mitjana tenien un gran coneixement de les plantes del seu entorn. Moltes d’aquestes dones, provinents de les classes més humils, solien fer de curanderes i comares i utilitzaven les plantes per preparar remeis i encanteris. Així, aprenem del saber popular que posseïen aquestes dones i podem entendre per què aquest coneixement es va voler destruir mitjançant el genocidi, el qual es va dur a terme a l’Europa medieval. A més, col·laborem amb mestres artesanes. Aquest estiu vam organitzar el Camp d’Aprenentatge del Cadí Moixeró de Tuixent amb una proposta educativa relacionada amb les trementinaires i les plantes medicinals: donar a conèixer als escolars aquest ofici i també el seu context històric i social. També tenim cursos de cosmètica natural, tallers d’elaboració de sabons i fem sortides etnobotàniques amb tast.
—Com se celebra la festa de les trementinaires?
—Aquesta festa se celebra el darrer cap de setmana de maig i és un homenatge a aquest ofici exercit a la vall des de mitjan segle XIX fins ben entrat el segle XX. Se celebra amb activitats relacionades amb l’ofici de les trementinaires: recorrent els itineraris botànics naturalistes i fent visites guiades al nostre museu, al centre de flora i al jardí botànic. També fem tallers d’elaboracions de remeis i xerrades amb els diferents artesans de la vall. Després, es fa el lliurament del Premi trementinaire d’honor i el lliurament del Premi Art, Dones i Boscos. Tota la festa està acompanyada amb danses i cançons tradicionals del Pirineu català: la dansa del foc, els nens de l’escola encenen la foguera, i el concert de música tradicional del Pirineu. A més, durant tot el dia es desenvolupa la Fira d’herbes medicinals i de productes naturals. Organitzem també espectacles infantils amb gegants i el ball de Llancers.
