Perquè el que no es parla, es transforma en distància.
Hi ha moments en què tot es trenca, però no amb crits ni amb paraules dures. Es trenca amb silencis. Amb malentesos que ningú no s’atreveix a aclarir. Amb frases mal interpretades, amb gestos que congelen, amb suposicions que es fan veritats sense confirmar-les.
Els malentesos són com esquerdes petites que, si no es reparen a temps, es converteixen en fractures irreparables. Allò que potser es podia resoldre amb una conversa honesta, amb una mirada sincera o amb un “t’ho vas prendre malament”, es deixa estar. I així, en lloc d’apropar-nos, ens allunyem.
Aclarir un malentès no és sempre fàcil. Pot fer por. Ens pot incomodar. Però és un acte de responsabilitat emocional. És tenir valor de cuidar els vincles abans que es trenquin. Quan es parla, moltes vegades es descobreix que no era tan greu. Que només calia escoltar amb atenció. Que hi havia més desconeixement que mala intenció.
A vegades, una sola conversa pot evitar anys de distància.
Però si es deixa passar massa temps, el malentès es fa gran, es deforma, es carrega de ressentiment. I aleshores, fins i tot si s’intenta arreglar, ja no trobem la mateixa confiança ni el mateix espai. El malentès s’ha convertit en un racó fosc on hi ha massa coses no dites. I des d’allà, ja no ens trobem. Ens perdem per sempre.
No és el conflicte el que ens separa, sinó la manca de diàleg. No és l’error, sinó la manca de voluntat per aclarir-ho. Les relacions no es trenquen sempre per traïcions. Moltes vegades, s’apaguen per no parlar a temps.
Per això, si estimes, pregunta. Si dubtes, parla. I si cal, demana perdó. Perquè el que no s’aclareix, s’enverina. I el que deixa créixer en silenci, acaba allunyant-nos per sempre.
No totes les relacions estan destinades a durar. Però totes mereixen acabar amb claredat i respecte. Tancar una història en pau, amb tot aclarit, és un regal que ens fem a nosaltres mateixos. Ens permet caminar lleugers, sense càrregues pendents ni preguntes sense resposta.
“LES PARAULES QUE NO ES DIUEN ES CONVERTEIXEN EN MURS. LES QUE S’ATREVEIXEN A SORTIR, PODEN SER PONTS”.
