El riu d’Ós discorre discretament entre muntanyes, gairebé sempre aliè a la mirada quotidiana. Però aquest 2025, la seva aigua ha estat escenari d’un petit gran descobriment: per primera vegada, s’hi han capturat exemplars d’almesquera per fer-ne anàlisis genètiques. Aquesta espècie, invisible per a la majoria, ha esdevingut protagonista d’un projecte de recuperació que busca revertir un procés de desaparició silenciosa.
“Mai s’havia fet cap prova genètica, només sabíem que hi era per excrements”, explica Mireia Cobos, biòloga i tècnica d’Ambiotec, qui coordina el pla juntament amb l’equip de la consultora ambiental asturiana Biosfera. El projecte, impulsat pel Govern l’any 2023, pretén estudiar i protegir una espècie classificada en perill crític d’extinció. “Això vol dir que el risc de desaparició és altíssim i a molt curt termini”, remarca Cobos.
A Andorra, només se n’han identificat dues poblacions: una al riu d’Ós i l’altra a la vall del Madriu. Però la construcció, la canalització dels rius i la pèrdua del bosc de ribera han deixat aquests dos punts completament aïllats. Allà on abans fluïa la connexió, ara hi ha formigó. “El Valira podria haver actuat de connector natural, però avui és una barrera”, lamenta Cobos, qui afirma que aquest aïllament ha provocat que els individus es reprodueixin dins dels mateixos nuclis familiars. “És el que anomenem endogàmia. Com més generacions així, més risc de debilitat genètica”, explica. A això s’hi afegeixen factors com la contaminació o la manca d’amagatalls naturals, essencials per a la supervivència d’aquest petit mamífer.
Un moment de captura de l’Almesquera. | Ambiotec
Fins fa poc, l’almesquera era només una presència intuïda. Ara, gràcies al mostreig als rius, l’equip ha pogut recollir pèl dels exemplars capturats i estudiar el seu ADN a Barcelona. Aquestes dades permeten establir com d’aïllades estan les poblacions i quin grau de consanguinitat hi ha entre elles. Però el treball va més enllà del laboratori. Els tècnics recorren els cursos fluvials identificant obstacles que posen en risc l’espècie: preses, tubs, canalitzacions o elements que bloquegen el seu pas. “En diem punts negres, i n’estem fent un inventari per actuar segons la gravetat de cada cas”, comenta la biològa. La meta és clara: tornar a cosir el territori perquè l’almesquera pugui moure’s, refugiar-se i sobreviure.
L’almesquera no només és vulnerable, també és clau. La seva presència indica aigües netes i ecosistemes sans, i forma part de la dieta de mamífers com la llúdriga. “Si desapareix, ho farà tot un desequilibri natural que sovint ni tan sols veiem”, afirma Cobos. Aquest petit mamífer de muntanya, discret i poc conegut, és el reflex d’un riu sa. “Quan hi ha almesquera, vol dir que també hi ha macroinvertebrats, vegetació, vida”, explica la biòloga. La seva absència, en canvi, revela impactes ambientals acumulats que parlen d’un territori cada cop més trencat.
Petits gestos, grans fites
Per a Cobos, l’èxit del projecte no depèn només dels indicadors científics. “El fet d’haver-lo engegat, d’haver posat l’espècie al mapa, ja és un èxit en si mateix”, assegura. Però hi ha una altra fita igualment important: arribar a la gent, motiu pel qual Ambiotec ha dut a terme tallers escolars, xerrades adaptades i activitats pedagògiques a diferents parròquies. “Molts nens, però també molts adults, mai havien sentit parlar de l’almesquera”, esmenta Cobos, tot afegint que “només fer-la visible, aconseguir que algú s’hi interessi, ja és una manera de protegir-la”.
Part de l’equip de Ambiotec treballant en el projecte. | Ambiotec
Un exemplar d’almesquera capturat per un dels membres de l’equip del projecte realitzat per Ambiotec. | Ambiotec
