Quin és el procés creatiu per desenvolupar un espectacle del Cirque du Soleil?
Sempre comença amb una espurna, una idea, una pista d’una història que volem aprofundir i explorar.
D'aquesta manera per preparar l'espectacle d'enguany vam pensar en la temàtica d'una “casa encantada”. Un cop vam tenir aquesta idea claravam començar a explorar aquest concepte, volíem crear una casa encantada a gran escala, i portar-hi tots els records d’infantesa i tots els elements que recordem i la diversió que hi vivíem, i traslladar-ho tot a l’escenari.
Ens vam adonar que a més hi ha una història de fons: sovint, quan a l’estiu anem a festivals, a cases encantades o a la Festa Major, per exemple, hi anem amb la família. A vegades amb els avis, els pares, els fills, i tothom es barreja i viu l’experiència en conjunt, com una activitat compartida, una manera de retrobar-se. I això era molt interessant: crear una història sobre un avi, en aquest cas en Papí, que espera amb ganes als seus nets, per poder anar a explorar el 'Palais des Illusions' a Ilou (Palau de les il·lusions al Il·lu). Aquesta va ser la llavor per donar vida a la història que poden veure els espectadors.
Aleshores, la temàtica i estètica de la producció la vau decidir mitjançant la història de Papí.
Si exacte. El tema sorgeix després de fer recerca, inspirar-nos, de tenir converses amb els nostres col·legues, a més de tenir en compte la col·laboració que tenim aquí a Andorra i les possibles històries que podíem agafar.
Tanmateix, vam presentar diferents temes i vam reflexionar amb l’equip quines eren les idees que més ens ressonaven i quines eren les que més ens agradaven. En els darrers anys hem fet produccions molt boniques aquí a Andorra, per això també volem assegurar-nos d’aportar sempre espectacles nous, alguna cosa diferent, perquè el públic que ens ve a veure pugui descobrir un nou món. Aquest és el procés que ens ajuda a definir el tema.
Pel que fa a l’estètica de l’espectacle d’aquest any està vinculada a la casa encantada, però no volíem fer-la nostàlgica, sinó moderna, contemporània. És per aquest motiu que els colors predominants durant la producció són vius i molt alegres, una contraposició al que tenim entès per a una casa encantada.
Com es pot veure al cartell, hi ha molts colors, però tots segueixen una línia cromàtica: turquesa, vermell, rosa… i hem explorat aquest món per fer-lo sentir com una llar.
Com es prepara un espectacle exclusiu per a una sola ciutat o país
Crec que això aporta molta riquesa, perquè ens podem adaptar al lloc, podem deixar-nos inspirar pel territori. Com que ja fa 11 anys que estem en aquest espai, dins d’aquesta carpa, tenim un bon coneixement de què és possible fer-hi i que no, per tant, podem explorar límits, aportar noves idees i sorprendre el públic. Això fa que sigui divertit també. La relació amb el lloc enriqueix les possibilitats i estimula la nostra creativitat.
Què és el que destaqueu del primer dia de l'espectacle?
Fer un espectacle té un procés creatiu. Primer ens asseiem en una taula rodona, parlem, compartim idees, després passa al paper, i finalment, quan arribem aquí, comencem els assajos. I a mesura que avancen i l’espectacle pren forma, tot i que encara falta un ingredient essencial, que és el que tindrem aquesta nit: el públic. Perquè fem l’espectacle per als altres, i d’ells també rebem molta energia, i això és el que ho fa tan especial.
Quant temps els hi requereix preparar un espectacle d'aquestes dimensions?
Normalment, un procés creatiu complet aproximadament té una duració de vuit mesos. Aleshores, en aquest cas, un cop som a Andorra, disposem d’unes tres setmanes d’assajos abans de l’estrena.
Per finalitzar, com ha estat gestionar i coordinar un equip tan gran i multicultural?
Per poder gestionar i coordinar un equip tan gran s'ha de tenir molta estima i molta generositat. Tot i que l’anglès pot ser la llengua principal de connexió, també ens assegurem que tothom se senti còmode, que entengui el que passa. Sovint, la generositat surt d’algun membre del repartiment que parla la mateixa llengua que un altre, però domina més l’anglès, d'aquesta manera l’ajuda i li dona suport. Així, es crea realment una família que treballa conjuntament per crear alguna cosa junts i ajudar-se mútuament.