L’increment constant dels preus del lloguer a La Seu d’Urgell, agreujat per la pressió migratòria vinculada al mercat laboral andorrà, ha esdevingut un motiu d’alarma social i política al territori. A mesura que es publiquen noves dades sobre l’encariment de l’habitatge, es fan més evidents les tensions entre el creixement demogràfic forçat i la manca estructural de polítiques d’acollida i serveis públics adequats. Els veïns i veïnes de La Seu conviuen amb una situació d’emergència habitacional cada cop més insostenible, especialment en barris amb elevada concentració de població nouvinguda.
La CUP de la Seu d’Urgell ha posat el focus en la responsabilitat institucional d’aquest model, que considera que es fonamenta en la precarització laboral de les persones migrades. Segons la formació, l’Estat andorrà es beneficia d’una mà d’obra estrangera temporal mentre externalitza els costos socials cap a les comarques veïnes com l’Alt Urgell, sense oferir garanties ni estabilitat per als treballadors ni per a les comunitats que els acullen. Aquesta denúncia, acompanyada d’una crítica ferotge a la recent Llei Òmnibus, posa sobre la taula el caràcter excloent del sistema vigent.
Davant d’aquest escenari, cal una resposta política clara i decidida. La situació no només interpel·la les autoritats andorranes, sinó també l’Ajuntament del territori veí, que ha de liderar amb valentia la implementació de polítiques d’habitatge, serveis socials i regularització administrativa.
