Harrods no requereix presentació. Establert com un dels majors grans magatzems de Londres, és, actualment, un negoci que mou anualment milers de milions de dòlars. Part del motiu del seu èxit ha estat la seva adquisició per part de Qatar Holding, un fons d’inversió qatarià. No obstant això, el seu antic propietari pot ser el motiu del seu esfondrament. Parlo avui de l’escàndol de Mohamed Al Fayed.
Cinc dones han acusat l’expropietari de Harrods, Mohamed Al Fayed, de violació durant el seu temps treballant als grans magatzems de luxe a Londres. Un documental de la BBC, ‘Al-Fayed: Predator at Harrods’, recull els testimonis de més de 20 exemples que relaten agressions sexuals per part d’Al Fayed, incloent-hi violacions. Van afirmar que l’empresa no només no va intervenir, sinó que va ajudar a encobrir les acusacions.
Les agressions haurien tingut lloc en diverses ubicacions, com Londres, París, St. Tropez i Abu Dhabi. Algunes dones descriuen com van ser obligades a sotmetre’s a proves mèdiques invasives, els resultats de les quals només eren entregats a Al Fayed. A més, assenyalen que la cultura laboral estava marcada per la por, la qual cosa els impedia parlar obertament dels abusos. Es menciona que els telèfons de Harrods estaven intervinguts i que les càmeres de seguretat espiaven les empleades.
Diversos advocats que representen les víctimes asseguren que Harrods va fallar en protegir les seves treballadores i va contribuir a encobrir els abusos. Actualment, 14 dones han presentat demandes civils contra els grans magatzems, i els actuals propietaris de Harrods han començat a arribar a acords extrajudicials. Tot i que la botiga es va disculpar amb les víctimes, no ha admès responsabilitat.
Les víctimes esperen que, en parlar públicament, puguin començar a curar-se i evitar que aquests abusos es repeteixin en el futur. Les acusacions contra Al Fayed, qui va morir el 2023, han revelat un patró sistemàtic d’abús sexual i de poder dins de Harrods. Algunes de les dones que han presentat els seus testimonis van decidir renunciar al seu anonimat, mentre que altres van optar per mantenir-se anònimes per por.
No ha estat pas el primer ni serà l’últim cas d’abusos sexuals en relacions de poder, i un cop més queda clar que no és or tot allò que llueix, ni és èxit tot tipus de poder, perquè no és això més que un exemple més de la cara fosca de l’èxit.
