La història d’Argelers de la Marenda (Argelès-sur-Mer) és molt antiga. Fa uns dos mil anys, ja hi havia habitants que s’instal·laven entre la plana i la muntanya. Els grecs van arribar aquí, s’han trobat llocs al cim de la muntanya sagrada la Massane on hi ha vestigis d’assentaments i rastres de culte als déus. A la Massane hi ha la Tour de Guet, la qual data del segle XIII i va servir per vigilar els possibles enemics que arribarien i enviar senyals a les altres torres. Avui, d’Argelers de la Marenda és una ciutat extremadament turística, amb l’estació marítima més important del departament dels Pirineus Orientals de la regió d’Occitània des del punt de vista de l’atractiu turístic amb la seva història i ànima. A més, es considera la capital del càmping d’Europa. Parlem amb l’alcalde d’Argelers de la Marenda, Antoine Parra.
—Argelers de la Marenda és una ciutat envoltada de natura que atrau molts turistes. Així doncs, el turisme és el sector més important de l’economia de la ciutat, oi?
—Inicialment, era una població principalment agrícola. Es van abandonar moltes vinyes entre la dècada del 1970. Almenys el 80% de les vinyes han desaparegut, però l’aspecte agrícola encara es nota als carrers estrets de la ciutat. El turisme va començar a desenvolupar-se gràcies a una particularitat molt important. Després que França introduís les vacances pagades als anys 60, la ciutat va ser ocupada per turistes que treballaven tot l’any i que s’hi instal·laven per viure durant les seves vacances en càmpings. És per això que avui la ciutat s’ha convertit en la capital europea del càmping (actualment n’hi ha 48). Argelers de la Marenda és un poble excepcional on hi ha el mar, els aiguamolls i la muntanya. Està a zero metres d’altitud, però si esteu acostumats a fer senderisme, en menys de dues hores esteu a 1.255 metres. El nombre de residents permanents ronda les 11.000 persones, mentre que la ciutat té una capacitat per acollir 150.000 persones. El nombre mitjà d’habitants a l’any és, doncs, de 22.000 habitants.
—Quins són els llocs més interessants de la ciutat?
—És la natura. Tothom sap que els Pirineus entren al Mediterrani, però s’ha de saber que això no passa enlloc més que Argelers de la Marenda. Aquí és on la costa sorrenca de tot l’arc mediterrani, des dels Alps Marítims fins a la nostra zona, és sorra, però des d’Argelers de la Marenda la sorra es transforma en roca. Així doncs, aquí tenim set quilòmetres de platges de sorra i dos quilòmetres de platges de roca. Es tracta de dues característiques de platja totalment oposades. Argelers de la Marenda és un municipi amb una biodiversitat molt important. Al bosc de la Massane hi ha la quantitat de biodiversitat més rica del món, especialment d’insectes. A França hi ha 156 reserves naturals nacionals on no podem fer res, on hem de permetre el que anomenem evolució lliure.
A Argelers de la Marenda en tenim dues: ubicades al nord, les 160 hectàrees de la Reserva Natural del Mas Larrieu són un escenari de fabulosa biodiversitat entre el Grau de la Riberette i l’antic azud de Tech. A més, la Reserva Natural Nacional de la Massane, també anomenada bosc de Couloumates, situada a la part més oriental del massís de les Albères, s’estén unes 300 hectàrees, entre els 600 i els 1.150 metres d’altitud, sent el punt més alt el Pic dels 4 Termes. Es troba en una autèntica cruïlla biogeogràfica. El bosc està format principalment per faigs. Argelers de la Marenda es troba al buit del massís de les Albères. Aquesta serra s’estén pel sud del departament dels Pirineus Orientals. Amb un paisatge boscós, inclòs un bosc d’alzines sureres, es pot caminar entre paisatges diferents. Després hi ha el port d’Argelers de la Marenda, a la intersecció d’una costa rocosa i sorrenca. Els esforços del municipi són que la temporada turística duri el màxim possible, de l’1 d’abril al 31 d’octubre, però hi ha demanda turística durant tot l’any. La nostra ciutat és el centre balneari més freqüent, el 90% de la gent hi torna.
—A més de la natura, hi ha alguns llocs culturals o històrics que poden atraure els turistes?
—Hauríeu de saber que Argelers de la Marenda té una particularitat que encara no us he explicat. Durant la Guerra Civil d´Espanya, quan hi va haver el que anomenem la retirada, Argelers de la Marenda va acollir en poques setmanes a 200.000 refugiats, tot i que no tenien capacitat d’acollir-los ni d’alimentar-los. Avui, molts néts venen a Argelers de la Marenda per turisme, però també per intentar reviure i entendre la vida dels seus avis. Tenim el museu i el cementiri espanyol, on fem un homenatge a tots els nens que van néixer i morir aquí… Era a l’hivern, al principi, AMB molt fred i no tenien res per protegir-se. Així doncs, va ser una història terrible que va tenir un gran impacte en els argellencs i que va traumatitzar-los molt.
—I actualment, realitzen actes comuns amb els vostres veïns d’Espanya a nivell cultural, educatiu o esportiu?
—De tant en tant en fem alguns, però són iniciatives esporàdiques. Per exemple, quan celebrem l’aniversari de l’estadi Éric, organitzem un partit internacional entre l’equip d’Argelers de la Marenda i jugadors d’Espanya. Tenim moltes ganes de desenvolupar relacions transfrontereres amb Espanya perquè la demarcació de Girona i Barcelona estan molt interessades en la nostra destinació i, per tant, cada cop són més nombrosos. Intentem fer agermanaments i compartir la nostra cultura comuna durant les festes locals, les festes del poble. Fem el ball de gegants, que és una tradició catalana. Són costums que van continuar a la Catalunya espanyola i que estem en procés de reintroduir aquí a la Catalunya francesa. En l’àmbit educatiu hem obert una escola d’ensenyament bilingüe, és a dir, que els nens estudien en francès i en català. Intentem organitzar intercanvis entre escoles perquè els nens francesos i els catalans puguin passar el temps junts.
—Una qüestió que no em puc saltar és el turisme gastronòmic. Què poden oferir als seus turistes en aquest sentit?
—Són els plats de barbacoa. Aquí en diem graellada. És realment el centre mundial de la barbacoa de la Catalunya francesa. Així, ja sigui embotit, ventresca, costella salada… Tot el que vulgueu a la brasa, és la nostra tradició culinària autèntica. I després tenim un plat que fa por a molta gent, però que és absolutament deliciós: són els cargols a la brasa. És un dels estàndards de la nostra gastronomia! A més, hi ha dos plats cuinats, que són realment típics. Un plat es diu l’ouillade. És un plat fet amb col, patates i sagi. El sagi és el tros de greix que es sala amb sal seca per garantir la seva conservació i després s’enrotlla amb la pell molt ferma. El sagi té un olor especial, quan el saps fer perfuma tota una cuina d’una manera absolutament extraordinària, i és molt típica de nosaltres. Atreu molta gent, especialment a gent de les classes benestants, tot i que, de fet, representa la cuina de les classes treballadores. El segon plat popular són les boles de picoulat, és a dir, boletes de carn cuites en salsa.
—Li agrada cuinar?
—Sí, sóc molt bon cuiner, faig molt bé l’ouillade, les boletes de picoulat i els cargols. Però no us donaré la recepta!
—Com ha canviat el nivell de vida durant l’últim any?
—La taxa d’inflació nacional era de 7,3 fa dos anys, l’any passat va ser de 5,9. La taxa d’inflació real ha caigut ara al voltant del 2,5. Els tipus bancaris han augmentat molt, l’endeutament ha baixat molt, la gent s’ha manllevat molt menys perquè és car. Per tant, tota l’activitat econòmica al voltant de la construcció i la compra i la venda d’apartaments ha disminuït significativament. Enguany hem considerat que la inflació es reflectia en el consum. Els turistes s’han fet més nombrosos, però la despesa mitjana per turista ha baixat respecte a l’any passat. Aquest any ha estat pitjor que l’any passat. Però ho estem fent molt millor que molts altres. Per què? Perquè oferim el turisme de càmping. A la gent que viu a les grans ciutats li agrada viure en plena natura.
—Quin és el cost mitjà per metre quadrat d’un immoble?
—Si és en una urbanització, són 250.000 euros per 50 metres quadrats. Si agafem un apartament amb vistes al mar, són almenys 400.000 euros per 50 metres quadrats.
—Quins són els principals projectes d’inversió de la ciutat?
—Els principals projectes d’avui són la reparació integral del passeig marítim en aproximadament tres quilòmetres per crear espais per fer esport. Volem fer els camins amb diferents nivells de dificultat i perquè les famílies puguin passar una bona estona amb nens de totes les edats. I finalment estem en procés d’ampliació del port. Aquest és un projecte extremadament important per acollir vaixells més grans. Argelers de la Marenda és un nucli antic amb barris. La zona portuària, la zona verda i la zona de platja se senten deslligats. És com si Argelers de la Marenda fos un arxipèlag amb petites «illes» al seu voltant. Voldria reunir aquest arxipèlag i per això hem millorat molt la carretera. Hem redissenyat carrils bici que són extremadament segurs i molt agradables perquè estan plens d’arbres i enjardinats amb vegetació. Hem posat en marxa un servei d’ autobusos elèctrics que són gairebé gratuïts, el qual facilita molt el desplaçament. Estem en procés de creació de serveis públics, com per exemple el servei postal a la platja. A poc a poc anem reunint aquestes petites illes per formar-ne una de més gran.
—I, finalment, algunes paraules sobre vosté. Què li agrada, a part de cuinar?
—A més de cuinar, m’agrada cuinar. Quan acabo les meves reunions, que de vegades són tenses i difícils, encara que arribi a la mitjanit a casa, començo a cuinar. Perquè això és el que m’aclareix la ment i m’encanta. Altrament, el que també m’agrada és anar a la Catalunya espanyola, on trobo que les tradicions realment catalanes es conserven molt millor. I m’encanta capbussar-me de nou en aquestes arrels catalanes. M’agrada molt la comarca d’Olot, la Garrotxa… I també m’encanta, de tant en tant, fer un llarg recorregut per Andorra, passar per la Seu d’Urgell… Aquestes passejades m’agrada fer-les amb la meva dona. Sempre que puc, però no és sovint, m’agrada molt anar a descansar a llocs on no hi ha ningú. M’agrada buscar una mica de pau i tranquil·litat. I després, sóc un pare feliç, ja que tinc quatre fills, tres nens i una nena. I tinc cinc néts que em segresten cada cop que tinc temps lliure a casa.
